Ascensor inclinat Ciutat Meridiana i Civia a l'Aeroport

Aquesta tarda de divendres es pot ben bé dir que ha estat ben aprofitada. La cosa ha començat anant fins a Ciutat Meridiana en la sempre curiosa línia L11 del metro, després d'haver fet la línia L4 des de Passeig de Gràcia en una 2100 traspassada de la L2 però apretats com a sardines; la freqüència de la L4 encara va pitjor que abans del tall entre Ciutadella i La Pau per les obres de millora de la via... Un cop sortits al carrer a Ciutat Meridiana (després de pujar per l'ascensor ja que l'estació es troba a gran profunditat) hem buscat l'ascensor inclinat, primer sense sort, ja que es troba una mica amagat un cop surts del metro. Sortint per les escales només cal anar recte i a la dreta ja es veu la indicació de l'ascensor. De fet el primer tram es tracta d'un ascensor vertical "clàssic" mentre que el segon tram ja és l'ascensor inclinat pròpiament dit. La veritat és que és un bon instrument per millorar la mobilitat d'aquell tortuós barri, que es va engendrar en una època on "tot s'hi valia" urbanísticament.

Després de fotografiar a consciència la nova instal·lació, hem tornat cap a la L11 i abans d'anar a buscar el Civia hem passat per l'estació de Can Cuiàs, on ja hi ha les noves mampares d'andana a mig col·locar. Serà l'estació experimental abans no s'implanti en tota la L11 i més endavant a la L9 i a la resta del metro algun dia. El Civia de la línia R10 l'hem agafat finalment a Sants, una estació que viu frenèticament el ritme de les obres i on poder parlar estant a l'andana es converteix en tota una proesa. Amb el tren hem anat fins a l'Aeroport, per després de les pertinents fotos tornar cap a la sosa estació subterrània d'El Prat de Llobregat. Comentar que en aquesta estació ja ha entrat en servei la via 3, per on de moment passen els trens de l'aeroport. Com que l'estació no té massa alicient, hem anat fins a Bellvitge (on ja vaig estar dimecres passat intentant caçar els nous Civia) i hem pogut veure un Civia, un Alvia, un Catalunya Exprés i diversos rodalies. Finalment, i després de comprovar l'enorme distància entre el tren i l'andana a l'estació de Passeig de Gràcia on cal baixar del tren fent un gran salt, hem tornat cap a Terrassa via Montcada i Reixac.