Baixant amb la E-1 de Núria a Ribes

Darrerament avorrir-se al Cremallera de Núria és difícil. Si ahir parlàvem de l'arribada de la DM6, avui tractem sobre un viatge molt especial que s'ha fet de baixada de la locomotora elèctrica E-1 i un cotxe de viatgers de Núria a Ribes. El viatge fins a Ribes des de Terrassa el faria en tren. La jornada començava molt aviat, sonant el despertador a les 5:15 per tal de poder agafar el tren de FGC cap a Barcelona a les 5:49. Em sembla que aquest servei és un dels més silenciosos dels què he agafat a la línia S1; deu ser perquè a aquelles hores la gent està ben adormida. A les 6:28 he arribat puntualment a Provença, on he pogut enllaçar molt ràpidament amb un 5000 en el que he anat fins a Sants. Un cop comprat el bitllet, he fet temps agafant-me alguna cosa per menjar en un dels bars de l'estació i he baixat a l'andana de la via 2 per esperar el tren. Aquest ha arribat força puntual, a les 7 i molt poc, i era format per dues unitats: una 440 reformada de 2 cotxes i una de 3 cotxes que s'ha quedat a Vic. A mesura que anàvem avançant per les estacions, s'anaven incorporant al tren diversos membres del grup que hem llogat la E-1 i el cotxe de viatgers. El tren ha arribat a Ribes amb vora vint minuts de retard però sortosament el Cremallera de Núria que havia de sortir a les 9:25 ha tingut l'amabilitat d'esperar-se per a poder fer l'enllaç. Hem pujat fins a Núria sense més novetat amb una doble composició de Stadlers (l'A10 i l'A11) i cal destacar que tot i ser un dia laborable hi havia força gent. Un cop a Núria, disposàvem de més d'una hora de temps fins a la sortida del nostre tren, cosa que alguns hem aprofitat per pujar a esmorzar a l'alberg del Pic de l'Àliga amb el telecabina. Ja a les 11:55 en punt, i darrere el tren regular, la E-1 ha arrencat de la via 3 i hem anat baixant a 13 km/h. Un plaer amb majúscules. A Queralbs hem fet una parada llarga per esperar creuament amb el regular, cosa que ha estat aprofitada per fotografiar el tren des de tots els angles possibles. Un cop ha passat el regular, hem seguit el descens fent una breu parada facultativa al baixador de Rialb per seguir cap a Ribes-Vila on en pocs instants hem seguit cap a Ribes-Enllaç. Viatjar en un cotxe convencional és magnífic, podent baixar les finestretes per respirar l’aire pur de la muntanya, mentre és remolcat amb calma per la E-1. Si fos possible estaria bé que hi haguessin més sovint trens d’aquest tipus, amb cotxes i la locomotora E-1 (o la E-4, que aviat retornarà a Núria) per tal d’oferir una alternativa atractiva als viatges en automotors, especialment als Stadler on un queda aïllat de l’exterior per les finestres, això sí panoràmiques.
El retorn cap a Terrassa l’he fet íntegrament per la xarxa de via ampla. Hem agafat el tren de les 14:21 a Ribes, format per una doble de 440 no reformades, amb la 440-130 i la 132. Aquesta primera es retirarà del servei properament i, de fet, hem pogut constatar el seu mal estat general, en especial d’algunes cortines i finestres. L’arribada a Barcelona s’ha fet amb 30 minuts de retard, degut a problemes tècnics amb la unitat 440-132. L’etapa final fins a Terrassa a bord d’una doble composició d’unitats 447 amb la controvertida nova megafonia de renfe.

A la foto, la E-1 amb el cotxe de viatgers a la via 3 de Núria llest per iniciar el viatge amb el pantògraf aixecat.