Martorell-Central en servei

Ahir vaig anar a veure la nova estació de Martorell-Central que per fi, després de veure com hi passaven trens des que es va posar en servei la variant de Martorell el maig de 2005, va entrar en funcionament per als viatgers.

La nova estació tal com ja es podia apreciar des de feia força temps és de tipus molt funcional, sense gaires parafernàlies però que al costat de la de la xarxa de via ampla és glòria. L'edifici de viatgers es situa en perpendicular a un nivell superior i té una entrada per cada costat. Els entorns encara s'estan acabant d'arreglar, especialment pel què fa a la connexió del carrer Montserrat amb la zona de l'aparcament de l'estació. La sensació és que l'estació està acabada, tot i que el bar encara no està muntat, pero els entorns encara no. Per sort, i segurament fruit de la proximitat de les eleccions del 27 de maig, no s'ha posposat més la cosa i s'ha posat en funcionament l'estació que és especialment útil per enllaçar amb els trens de rodalies de renfe de les línies R4 i R7, tal com vaig poder comprovar. Esperem que el fet d'haver de passar pel carrer de les Escales temporalment fins que s'executi la segona fase no suposi cap problema de seguretat a segons quines hores...

Per cert que l'estrena de l'estació fotogràficament va ser amb el saler passant per la via sense andana i després la locomotora 254 tornant aïllada cap al dipòsit de Martorell-Enllaç. FGC a Martorell sempre m'ha regalat "perles" ja que el primer dia que anava la nova variant per Martorell-Central, l'any 2005, també vaig caçar abans que cap altra cosa una 254 i el potasser circulant cap al Port. Casualitat?

Divendres tarda: Europa | Fira, T3, Martorell-Central i Olesa

Ahir a la tarda vaig anar a fer unes rutes ferroviàries un tant peculiars. D'entrada vaig anar altre cop a Europa Fira per poder-la fotografiar amb més calma que dilluns passat i a més fent servir el bitllet senzill especial Pl.Espanya - Europa Fira. Un cop vista amb calma l'estació i els seus accessos vaig tornar cap a Pl.Espanya i amb la L3 del metro vaig anar fins a Maria Cristina, on faria transbordament al tramvia, per anar amb la línia T3 a veure la recent prolongació fins a Sant Feliu Consell Comarcal. La nova extensió és molt curta però acosta el servei a Sant Feliu de Llobregat. Des de la nova parada del tramvia vaig anar a peu a l'estació de renfe de Sant Feliu, que són uns cinc o deu minuts caminant. Allí vaig agafar un rodalies fins a Martorell, on vaig poder veure les obres tant de l'estació d'adif (que encara li queda molt per fer) com la nova de Martorell-Central de FGC (que ja està totalment enllestida) que entrarà en servei el proper dilluns 21 de maig. Finalment, vaig fer a peu per darrer cop el camí fins a Martorell-Enllaç per agafar un S4 fins a Olesa de Montserrat, on va finalitzar la meva estranya ruta.

Irreconeixible estació de Sants a les vies 12, 13 i 14

Aquesta tarda he anat a donar un cop d'ull a la nova zona de Barcelona Sants que substitueix les vies 6, 7 i 8. Són les vies 12, 13 i 14, per les quals circulen els trens que procedents del sud van cap a Passeig de Gràcia. Tot i que encara no està tot acabat en aquesta zona i que se suposa que tot acabarà una mica més ben posat del què està ara la cosa té bona pinta; l'estació és més lluminosa, les grans columnes queden millor integrades, hi ha nova senyalètica (provisional) ja d'adif, ... A més, de moment des de la via 14 es pot tenir el privilegi de veure l'exterior, amb les torres del parc de l'Espanya Industrial com a icona. De mica en mica tota l'estació haurà d'acabar sent com aquestes tres vies, excepte de les vies 1 a 6 on arribaran els trens de la línia d'alta velocitat, en principi a finals d'any.

13 de maig: La doble via al nord d'Olesa i trens per via nova

Diumenge a la tarda vaig aprofitar per anar un momentet a veure les obres de la doble via al nord d'Olesa, que és el tram que està més avançat de la doble via Martorell-Olesa. Els trens ja circulen per la via nova un cop passat el pont sobre la riera a la sortida d'Olesa cap a Monistrol; utilitzen la diagonal existent entre les vies 1 i 2 i recorren la nova via mentre l'antiga s'ha aixecat totalment per tal de fer un sanejament de la base i col·locar via nova.

La nova estació Europa | Fira

Avui a la tarda, com que em venia de pas, he estat a la nova estació d'Europa Fira tot i que de manera bastant ràpida. La nova estació finalment ha entrat en funcionament a temps pel saló Construmat que es celebra aquests dies a la Fira de Barcelona. La nova parada destaca per l'alçada de la coberta i la incorporació a tot el lateral de mirall fosc a sobre del qual hi ha les lletres amb el nom de l'estació, que per primer cop a FGC incorpora el caràcter . Ara em queda per veure l'exterior, amb els seus accessos que a priori semblaven força amplis.

Adéu a les vies 6, 7 i 8 de Barcelona Sants

Ahir vaig anar a fer fotos a les vies 6, 7 i 8 que a partir d'avui deixen d'estar operatives i els trens aniran ja per les noves vies 12, 13 i 14. Aquest canvi s'emmarca en la nova ordenació de vies de l'estació de Sants deguda a l'arribada de la LAV. Tots els trens d'ample ibèric han d'acabar passant pel costat mar de l'estació, entre les vies 7 i 14 mentre que els trens d'alta velocitat faran parada a les vies 1 a 6. Així doncs, els trens s'han d'anar traslladant cap al costat mar a mesura que avancin les obres de remodelació d'aquestes vies i aquesta és la primera fase del trasllat.

Un altre cop per Sabadell Sud

Avui he tornat a Sabadell Sud per veure el primer 6000 del metro, aquest cop ja amb la composició completa de 5 cotxes. Justament aquesta nit se l'enduien remolcat a 15 km/h cap a Barcelona mitjançant una estranya composició formada per una 319, 252, el propi 6000 i una plataforma a la cua. Durant l'estona que m'he estat a Sabadell Sud (ben bé fins vora les 11 de la nit) he pogut veure una locomotora 252 i una 319 gens habituals a la línia, especialment la 252 que possiblement era el primer cop que trepitjava la línia. Malhauradament no he pogut veure la peculiar composició formada perquè les hores passaven i un l'endemà ha d'anar a treballar...!

Un metro a Sabadell

No ens alarmem pel títol i més si ho escriu un terrassenc com jo. Resulta que comencen a arribar les primeres unitats de la sèrie 6000 del metro de Barcelona per a la línia L1. Aquests trens són de via ampla (1668 mm), el mateix ample de via que la xarxa d'adif. Per aquest motiu els nous metros s'estan encarrilant a Sabadell Sud i posteriorment es remolcaran fins a Plaça Catalunya a través de Barberà del Vallès, Cerdanyola i Montcada i Reixac. A l'estació de Plaça Catalunya s'utiltizarà de nou l'agulla que enllaça la xarxa d'adif amb la línia L1 i que en comptades ocasions es mou. Malhauradament el pas del tren per la famosa agulla es farà a unes hores impossibles per fer-ne fotos. De tota manera veure un metro a Sabadell Sud ja és prou curiós. Ressaltar que el tren està ben vigilat per evitar que certs energúmens (per dir-ho finament) en facin de les seves.

Viatge a Bilbo. Tercer dia: metrobilbao

El darrer dia de la nostra estada a Bilbo (dilluns 30 d'abril) va tenir diversos protagonistes, si bé el principal es pot dir que va ser el metro, famós metro al qual encara no havíem pujat. De tota manera el matí va començar agafant el tramvia fins a Uribitarte i pujant a Artxanda amb el funicular. Després de tornar a baixar vam agafar la línia del Txorierri d'Euskotren de Matiko a Casco Viejo on vam transbordar per primer cop al metro de Bilbo. La primera impressió és molt bona, amb un disseny molt modern i acurat, estacions lluminoses i funcionals. Una de les peculiaritats del metro és que quan arriba un tren a l'estació la intensitat de la il·luminació puja notablement i quan marxa torna a decréixer. Amb el metro vam anar fins a Areeta, a Getxo, ja passant per l'antiga línia de Plentzia explotada anteriorment per Euskotren. Ja a l'altra riba de la Ría, passant pel pont de Biscaia, vam cercar l'estació no intuitiva de trobar del metro de Portugalete, de la línia 2 recentment inaugurada. Per acabar de rematar la jornada vam transbordar a un tren de renfe a San Mamés des del qual vam anar fins a l'estació de Bilbo Abando de la qual vam poder apreciar la seva famosa vidriera. Per tornar cap a la zona de l'hotel vam agafar el tren de FEVE a la bonica estació de Bilbo-Concordia fins a Basurto, on s'estan fent obres per al seu soterrament. De Basurto a l'hotel novament en tramvia, que va ser l'últim transport ferroviari que vam agafar.

Viatge a Bilbo. Segon dia: Euskotren

Si el primer dia ferroviàriament va ser el dia del tramvia, el segon dia d'estada a Bilbo (el diumenge 29 d'abril) va ser el dia Euskotren totalment. I és que vam anar fins a Donostia en tren, cosa que segons m'han comentat pocs bascos fan perquè triga dues hores i mitja llargues a fer uns 100 km. La majoria de gent sol anar en autobús. Però bé, d'altra banda la línia de Bilbo-Atxuri a Donostia-Amara és molt bonica. El tram d'Atxuri a Amorebieta és tot en doble via i a partir d'Amorebieta fins molt a prop de Donostia és de via única. La principal característica del traçat és el serpenteig que fa i que provoca que els trens triguin tant a recórrer-la. En el nostre viatge d'anada de Bilbo a Donostia vam anar en una unitat 300 que feia el servei semidirecte (antigament en deien l'Eusko Pullman) i que de fet seguia fins a Hendaia. Els seients del tren eren força còmodes i reversibles, però l'espai per col·locar les cames és extramadament just.
Un cop a Donostia vam aprofitar per passejar i pujar al Monte Igeldo amb el seu clàssic funicular que encara manté tot el sabor d'altres temps. A Catalunya ja no en tenim d'aquests...
Durant la tornada vam fer el viatge en dues etapes: primer vam anar de Donostia a Zarautz i posteriorment de Zarautz a Bilbo. El primer tram el vam fer en una unitat 200 que interiorment disposava de seients més incòmodes (més tipus tren de rodalies) però amb més espai per col·locar les cames. El segon tram, entre Zarautz i Bilbo, el vam fer a bord d'una unitat 3500 amb seients similars als de la unitat 300.

Granota modernista

Avui no he hagut d'anar massa lluny per gaudir d'un tren especial. Durant aquest cap de setmana es celebrar a Terrassa la V Fira Modernista i un dels molts actes consisteix en la circulació d'un tren històric entre Terrassa i Sant Cugat. En les anteriors edicions el tren especial sempre era el Brill 301 però aquest any per primer cop ha estat l'automotor 400, conegut popularment com a "Granota". Personalment aquest tren el trobo sensacional i de fet per mi és un tren mític, en el qual molt possiblement em vaig aficionar al ferrocarril des de ben petit. L'atractiu disseny del tren, els colors, els sorolls a l'arrencar i al frenar, les portes d'una sola fulla obertes i tancades pel cap de tren... Són fets que vam viure habitualment fins a un ja llunyà any 1996 quan l'arribada del Metro del Vallès va fer canviar tota la filosofia de la línia. Ara tenim trens cada 12 minuts, més silenciosos i tot el què es vulgui però res comparable amb el sabor dels 400. Per sort de tant en tant encara podem recordar vells temps.

A la foto podem veure el granota al costat d'una de les seves "nétes", la 112.21, a Terrassa-Rambla.

Viatge a Bilbo. Primer dia: Euskotran

Aquest passat pont de l'1 de maig l'he passat juntament amb la meva xicota a Euskadi i més en concret a Bilbo. Des d'aquí agrair-li l'enorme paciència que ha tingut amb mi i les meves "neures ferroviàries" que a Bilbo costaven de reprimir. I és que a Bilbo hi conviuen moltes companyies ferroviàries: renfe, FEVE, Euskotren, metrobilbao i el tramvia. I a més també hi ha el funicular d'Artxanda...!

El primer dia que vam passar a Bilbo (dissabte 28 d'abril) ferroviàriament es podria dir que va ser el dia del tramvia, ja que de fet va ser l'únic transport que vam agafar. El tramvia de Bilbo té un disseny molt especial sobretot pel què fa al frontal, que peculiarment m'agrada molt. Té una amplada de via de 1,00 metre per tal que sigui compatible amb la resta de xarxa de la zona (excepte les línies d'adif òbviament). El tramvia circula per plataforma reservada i queda perfectament integrat i fins i tot dóna un punt extra de bellesa a la zona del Guggenheim o a prop de l'estadi de San Mamés. Però per mi el millor del tramvia de Bilbo és el seu pas pels carrers més cèntrics de la ciutat. Allí és on et dóna l'agradable sensació que el tramvia hi ha estat present des de sempre i que està integradíssim en l'entorn. L'única pega del pas del tramvia pel centre és la via única que fa que l'interval de pas mínim entre combois sigui d'uns 10 minuts.

A la foto un tramvia al pont de l'Arenal amb l'estació de Bilbo-Concordia al fons, del ferrocarril de via estreta de Bilbo a Santander, actualment de FEVE.