03 d’agost 2009

Pg.Gràcia-Terrassa sense canviar de tren

Avui, aprofitant el tall del túnel de Plaça Catalunya de la xarxa de via ampla, he tornat realitzant un recorregut molt especial. El tall del túnel de Plaça Catalunya és per a la instal·lació de la catenària rígida, i provoca que els trens de les línies R3, R4 i R7 es quedin a St.Andreu Arenal per una banda, els de la línia R1 a El Clot-Aragó i els de la R4 sud a Sants. Però hi ha una excepció, i són els trens de mitjana distància L'Hospitalet-Manresa-Lleida (tot i que de fet només arriben a Manresa ja que la línia està tallada de la capital del Bages a Calaf). Els trens Barcelona-Lleida per Manresa circulen desviats de Sants per Passeig de Gràcia, i per això he pogut fer un insòlit viatge sense transbordaments des de l'estació de Passeig de Gràcia fins a Terrassa en una 440R. El tren efectuava parada també a El Clot-Aragó i Sant Andreu Comtal, on molts viatgers confosos pujaven. Sort del maquinista i de l'interventor que anaven avisant que el tren no anava a Granollers, sinó que anava cap a Manresa i Lleida. El tren ha vingut quasi 20 minuts tard per, segons he sentit, un problema d'un altre tren a les agulles de L'Hospitalet. En fi, un plaer poder anar directe de Passeig de Gràcia a Terrassa via ramal de les Aigües.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ahir vaig poder agafar a Passeig de Gràcia aquest tren regional... per arribar a St.Andreu Comtal (a la rodalia de la qual al matí havia deixat el cotxe). Sobretot, a Passeig de Gràcia vaig recordar el Pullman que fa una vintena d'anys podia agafar en aquesta mateixa estació per traslladar-me a Terrassa. Parlo del quasi-directe que a primeres hores del matí (direcció Barcelona) i al voltant de les set del vespre (direcció Manresa) enllaçava amb rapidesa i comoditat Barcelona i la capital del Bages. Considerava un luxe poder "viatjar" a la meva ciutat en un d'aquests combois pintats de vermell -crec que eren 444, ¿o eren 448?- , amb seients propis de trens de llarga distància. Em feia l'efecte com, si en lloc de dirigir-me a Terrassa, m'estigués adreçant a Saragossa...o potser a Madrid. Una comoditat o un luxe, que potser s'hauria pogut mantenir, o almenys l'haurien poguda "assumir" els regionals Barcelona-Lleida. (Pere.)