De caça per la "gay zone"

Encara que pel títol es poden pensar coses "estranyes", ahir vaig anar a caçar trens a l'anomenada "gay zone", que correspon a la zona entre Sitges i Vilanova més propera a la costa. Es diu així perquè aquella zona la tenen acotada visiblement com si fos una mena de "gueto" gay, tot i que se suposa que qualsevol persona pot anar per allà. Si vaig anar a fer fotos allà va ser perquè fa pocs dies vaig veure un fil amb fotos de la zona que em van encisar (http://www.bahnforum.info/index.php?ind=reviews&op=entry_view&iden=409) i com que de fet també feia temps que volia anar a fer fotos de la zona doncs em vaig animar. No cal dir que de trens en vaig veure un munt i de tot tipus (Alvia, Altaria, Estrella, Talgo, Rodalies, Mercaderies i Mitja Distància) en les quatre hores que em vaig estar per la zona. Realment la diversió està assegurada!

A la foto, l'Altaria Triana circulant amb la 252-053, una dels dues locomotores 252 amb la nova decoració de renfe.

Tren especial Manresa-Santpedor-Sallent

Ahir, com ja és tradició en els darrers anys, es van fer circulacions especials de trens de viatgers entre Manresa, Santpedor i Sallent, per acostar viatgers a la Fira de Sant Miquel de Santpedor. La línia Manresa-Sallent actualment només és utilitzada habitualment per trens de mercaderies que baixen potassa de les mines de Sallent cap al Port de Barcelona. En els darrers anys s'està parlant d'aprofitar la infrastructura també per a transportar viatgers, construïnt noves estacions tant en aquest ramal com en el de Súria. D'aquesta manera es potenciaria el transport públic en aquesta zona de la comarca del Bages amb un cost relativament baix, atès que les vies ja estan fetes.
Ja en el terreny personal, ahir no podia faltar a aquesta cita ja que el meu projecte de final de carrera (d'enginyeria tècnica d'obres públiques) és justament d'un estudi sobre la reobertura d'aquesta línia per a viatgers, en el qual es demostra que podria captar un flux de viatgers no gens menyspreable, especialment per a les relacions de Sallent i Santpedor amb Manresa. Per part de la Generalitat es parla d'instaurar una mena de tren-tram per tal d'acostar una mica la línia als centres urbans, especialment en els casos de Sallent i Súria, estacions que actualment queden lluny dels nuclis de població. De tota manera, per a una primera fase es podria obrir la línia tal com està actualment només adaptant les estacions ja que així el cost de reobertura seria més baix.
A la foto del bloc d'avui podem veure el MAN 3005-4001-3006 arribant a Santpedor, on es va instal·lar una curta andana de fusta per a un sol cotxe (igual que a Sallent) a la que costava absorvir el gran flux de viatgers que van optar pel tren i que va fer que el tren circulés fora dels horaris teòrics previstos.

Més fotos de la baixada amb la E-1

Un dia esplèndid va acompanyar el descens de la E-1 de Núria a Ribes. A la imatge, podem veure la composició històrica estacionada a la via 1 de Queralbs, amb el Torreneules al fons de la foto.

Bitllets TGV a 5 euros...

Per avui hi havia una oferta de bitllets de TGV per 5 euros. Eren 50.000 bitllets que es posaven a la venda a les 12 del migdia. Preveien que s'esgotarien en menys de 3 hores però el cas és que s'han esgotat en menys de 45 minuts... He intentat de totes les maneres possibles fer la reserva a través d'internet però el servidor ha petat i m'he quedat amb les ganes de fer un Perpinyà-París per menys del què val una T-10 d'una zona. La veritat és que el disgust que porto és bastant important ja que creia que amb la previsió d'allau de peticions que hi hauria, la companyia francesa hauria previst algun reforç dels servidors, cosa que sembla que no s'ha fet.

Baixant amb la E-1 de Núria a Ribes

Darrerament avorrir-se al Cremallera de Núria és difícil. Si ahir parlàvem de l'arribada de la DM6, avui tractem sobre un viatge molt especial que s'ha fet de baixada de la locomotora elèctrica E-1 i un cotxe de viatgers de Núria a Ribes. El viatge fins a Ribes des de Terrassa el faria en tren. La jornada començava molt aviat, sonant el despertador a les 5:15 per tal de poder agafar el tren de FGC cap a Barcelona a les 5:49. Em sembla que aquest servei és un dels més silenciosos dels què he agafat a la línia S1; deu ser perquè a aquelles hores la gent està ben adormida. A les 6:28 he arribat puntualment a Provença, on he pogut enllaçar molt ràpidament amb un 5000 en el que he anat fins a Sants. Un cop comprat el bitllet, he fet temps agafant-me alguna cosa per menjar en un dels bars de l'estació i he baixat a l'andana de la via 2 per esperar el tren. Aquest ha arribat força puntual, a les 7 i molt poc, i era format per dues unitats: una 440 reformada de 2 cotxes i una de 3 cotxes que s'ha quedat a Vic. A mesura que anàvem avançant per les estacions, s'anaven incorporant al tren diversos membres del grup que hem llogat la E-1 i el cotxe de viatgers. El tren ha arribat a Ribes amb vora vint minuts de retard però sortosament el Cremallera de Núria que havia de sortir a les 9:25 ha tingut l'amabilitat d'esperar-se per a poder fer l'enllaç. Hem pujat fins a Núria sense més novetat amb una doble composició de Stadlers (l'A10 i l'A11) i cal destacar que tot i ser un dia laborable hi havia força gent. Un cop a Núria, disposàvem de més d'una hora de temps fins a la sortida del nostre tren, cosa que alguns hem aprofitat per pujar a esmorzar a l'alberg del Pic de l'Àliga amb el telecabina. Ja a les 11:55 en punt, i darrere el tren regular, la E-1 ha arrencat de la via 3 i hem anat baixant a 13 km/h. Un plaer amb majúscules. A Queralbs hem fet una parada llarga per esperar creuament amb el regular, cosa que ha estat aprofitada per fotografiar el tren des de tots els angles possibles. Un cop ha passat el regular, hem seguit el descens fent una breu parada facultativa al baixador de Rialb per seguir cap a Ribes-Vila on en pocs instants hem seguit cap a Ribes-Enllaç. Viatjar en un cotxe convencional és magnífic, podent baixar les finestretes per respirar l’aire pur de la muntanya, mentre és remolcat amb calma per la E-1. Si fos possible estaria bé que hi haguessin més sovint trens d’aquest tipus, amb cotxes i la locomotora E-1 (o la E-4, que aviat retornarà a Núria) per tal d’oferir una alternativa atractiva als viatges en automotors, especialment als Stadler on un queda aïllat de l’exterior per les finestres, això sí panoràmiques.
El retorn cap a Terrassa l’he fet íntegrament per la xarxa de via ampla. Hem agafat el tren de les 14:21 a Ribes, format per una doble de 440 no reformades, amb la 440-130 i la 132. Aquesta primera es retirarà del servei properament i, de fet, hem pogut constatar el seu mal estat general, en especial d’algunes cortines i finestres. L’arribada a Barcelona s’ha fet amb 30 minuts de retard, degut a problemes tècnics amb la unitat 440-132. L’etapa final fins a Terrassa a bord d’una doble composició d’unitats 447 amb la controvertida nova megafonia de renfe.

A la foto, la E-1 amb el cotxe de viatgers a la via 3 de Núria llest per iniciar el viatge amb el pantògraf aixecat.

La DM6 ja és al Cremallera de Núria

No m'extendré gaire en el meu bloc d'avui. Simplement comentar que he tingut la oportunitat d'acudir a un fet històric en la línia del Cremallera de Núria com és l'arribada d'una nova locomotora. En aquest cas, es tracta de la DM6, que va operar al Cremallera de Montserrat entre l'any 2004 i l'any 2006. Com que a la línia del Bages la locomotora no ha de prestar gaires serveis, FGC va decidir fer un intercanvi de locomotores auxiliars dièsel. D'aquesta manera, la DM6 (que està pràcticament nova), passa a la línia del Cremallera de Núria on se li donarà un ús més intensiu mentre que la D9 del Cremallera de Núria passarà al Cremallera de Montserrat, on li espera un ús menys intens.

El transport de la DM6 per carretera des del dipòsit de Martorell-Enllaç s'ha fet amb un camió gòndola de l'empresa Francesc Güell de Vic, transport realitzat en dues jornades degut a problemes en el moment de la càrrega. Avui dia 19 a les 12:50 es tallava temporalment la línia entre Ribes-Vila i Ribes-Enllaç, desplaçant-se la catenària al punt on s'encarrilaria la DM6, que és just a la sortida de l'estació de Ribes-Vila. Una potent grua elevaria la locomotora fins a la via, on s'ha encarrilat molt ràpidament i sense cap mena de problema. A partir d'ara, aquesta es troba als tallers per a la seva posta a punt i posteriors proves en línia.

Garrafeta per vies FGC

Avui ha estat un dia complet. El 16 de setembre de 2006 tornava a pujar un tren a La Pobla de Segur després de molt temps de no fer-ho i de fet era el primer cop que un tren turístic d'ARMF circulava sobre vies de FGC. La jornada de caça avui no ha estat en solitari ja que m'ha acompanyat el meu pare. Tot ha començat amb l'arribada en cotxe a l'estació de Lleida (o Lleida-Pirineus) vora les 10 del matí per tal de poder veure la preparació de la sortida del tren turístic (o xarter que en diuen els d'adif) que entre Lleida i Balaguer circularia en doble tracció encapçalada per la Garrafeta, seguida per la locomotora dièsel 10817 (YeYe) i quatre cotxes de viatgers plens de gent al complet.
Després d'esmorzar a la cafeteria de l'estació i veure un parell d'Alvies i maniobres d'un "Superman" ha arribat la composició en qüestió que s'ha estacionat a la via 6. L'expectació era màxima, i a mesura que arribaven els viatgers tothom es volia fer una foto al costat de l'enginy de vapor. Abans que sortís el tren de Lleida ja hem anat cap a Balaguer, perquè no volíem perdre'ns les petites maniobres de canvi de tracció, a més de veure el tren amb els mítics senyals mecànics. El tren ha sortit de Lleida a les 11 del matí i ha arribat a Balaguer uns 35 minuts més tard, on força gent l'esperàvem a l'andana per fotografiar-lo. La gentada que hi havia fent fotos era notable tot i que per sort ningú ens ha recriminat que féssim fotos, com tantes altres vegades passa... Un cop la Garrafeta s'ha desenganxat i maniobrat ha sortit el tren remolcat ara ja només per la YeYe i una mica més tard la vaporosa ha sortit aïllada cap al seu dipòsit a Lleida. Seguidament hem anat en cotxe per la interminable carretera de Camarasa cap a Tremp, on volíem agafar el tren regular fins a Cellers per treure'ns el "mono" de recórrer un tram de línia. El tren havia de passar a les 13:10 per la capital del Pallars Jussà però no venia. Pensem que no pot trigar però quan menys ens ho esperàvem ha passat el tren especial amb la YeYe encara cap a La Pobla (i eren ja les 13:15!). Tots els viatgers s'han quedat estupefactes a l'andana ja que això suposava que el tren regular encara trigaria més de 30 minuts en passar. I de fet no ha estat fins les 13:50 que ha arribat el "Superman" que anava a Lleida. El viatge fins a Cellers-Llimiana molt suau i curt, tot i que el tren sembla que encara no acaba de treure el màxim profit de la nova infrastructura, almenys de moment. A Cellers-Llimiana hem fet un bon àpat al conegut alberg que hi ha al mateix edifici de l'estació: bon menjar a bon preu, val la pena, i fins i tot tenen un menú per a vegetarians! El tren direcció La Pobla havia de passar les 15:07 però com que s'han acumulat retards, ha acabat passant a les 15:41. Hem anat fins a Tremp on hem fet el canvi modal al nostre cotxe per anar fins a La Pobla de Segur on encara hem tingut temps de veure arribar el mateix tren en el que havíem pujat poc abans. De passada hem aprofitat per fotografiar la composició històrica amb la YeYe estacionada a la via 1.
Ja de lenta tornada, hem aprofitat per fotografiar Àger (que tinc pendent de fer amb un tren passant-hi, i això que és un indret realment espectacular), Térmens i Alcoletge. Ja que hi érem posats, hem fotografiat l'estació del Pla de Vilanoveta, que diuen que havia prestat servei de viatgers, tot i que ara no és més que una platja de vies de mercaderies. El viatge ha seguit cap a Puigverd, on preteníem fer fotos de l'Alvia passant per l'intercanviador d'ample. Un inoportú tren de mercaderies s'ha interposat entre el nostre punt de mira i l'Alvia, de manera que ens hem quedat amb les ganes. I ja per rematar la jornada hem passat per Calaf, per veure com estava el tall de línia. Dues coses a constatar: l'estació es trobava totalment a les fosques i només tenia encés l'indicador de propers trens d'adif. L'altre és que la megafonia és una mica massa insistent i no para d'anunciar coses a tort i a dret, potser massa i tot! Hem vist una 440R procedent de Barcelona que ha arribat a Calaf i ha fet la inversió de marxa, sortint al cap de 5 minuts de nou cap a la capital catalana.

A la foto, la Garrafeta ja desacoblada del tren especial amb el senyal mecànic de sortida de Balaguer pel costat La Pobla tancat, ja que la locomotora estava en règim de maniobres. Els propers dies hi haurà més fotos d'aquest farcit dia.

Dia plujós

Avui hi havia intencions de fer una sortida ferroviària cap a l'Alt Empordà, per intentar trobar d'una vegada l'estació (o més aviat baixador) abandonada de Tonyà. No cal dir que en vistes de la forta tempesta que ha caigut durant la nit a la zona del Vallès Occidental (entre molts altres llocs) i en vistes de les previsions, no hi ha hagut més remei que anul·lar-la per a un altre dia. Tot i que en els moments en què estic escrivint aquest bloc la situació meteorològica és de calma, per demà es preveuen noves pluges i també molt fortes, de manera que no es pot fer gaire res i el millor és quedar-se a casa veient com precipita. Esperem que el cap de setmana la cosa millori i us puguem oferir noves imatges.

Així doncs, al bloc d'avui poso una foto del passat 3 de setembre a Cervera, on una 440 ha finalitzat el recorregut en aquesta estació ja que de la capital de la Segarra fins a Calaf la línia està tallada per renovació de la via, que bona falta li feia. Més tard sortirira cap a Lleida un cop l'autocar provinent de Calaf portés els viatgers del tren que feia el trajecte Barcelona-Manresa-Lleida.

Més fotos del Cremallera de Núria

Com que de moment no tinc més fotos noves (tampoc vaig d'excursió ferroviària cada dia!) en poso una més del divendres dia 8. Aquesta foto és del viaducte de Rialb, just al costat de la central hidroelèctrica, entre Rialb i Ribes Vila. Aquest viaducte es va construïr arran de les inundacions que va haver-hi l'any 1940 ja que anteriorment hi havia hagut un terraple que se'l va endur les aigües braves del riu Freser.

La part baixa del Cremallera de Núria

Després d'uns dies de no anar a fer fotos ferroviàries (i no actualitzar el bloc), ahir vaig tornar a la càrrega anant a fer fotos de la part baixa del Cremallera de Núria, la que sol ser més "desconeguda" o menys fotografiada. De tota manera, és realment una zona complicada per fer fotos ja que hi ha una vegetació molt frondosa que impedeix tenir bones vistes de bona part del traçat, sobretot entre Ribes Vila i Rialb. Així que em vaig passar tot el dia amunt i avall per la zona i tot i que era el dia de la Mare de Déu de Núria no vaig pujar fins al santuari per a venerar-la (suposo que em sabrà disculpar!). De tota manera, vaig poder veure el cotxe saló fent el darrer viatge especial del 75è aniversari de la línia, acoblat a un automotor (llàstima que no fos la locomotora elèctrica). Un cop vist i fotografiat el traçat entre Queralbs i Ribes des de força angles vaig decidir anar cap a Planoles a rematar la jornada fent fotos als trens que passen a les 17:19 i 17:40. Pel primer tren tot bé, però el segon tren va arribar a Planoles a les 18:30 (50 minuts de retard!) i a sobre era un sol comboi de 2 cotxes grafitejat de dalt a baix per un dels seus laterals. Horrible!

La foto que he decidit posar al bloc és del mític viaducte de Toses amb la composició d'automotor i cotxe saló pujant cap a Núria.

De caça per terres tarragonines

Ahir va ser un dia de caça de trens molt complet, ja que la principal intenció era anar a totes les estacions sense servei de la demarcació de Tarragona. Per començar, a l'estació de Tarragona caço el primer Alvia del dia que va cap a Madrid entre d'altres trens. Un cop esmorzats i en companyia d'un amic molt aficionat també a la fotografia ferroviària, ens dirigim cap a La Canonja, estació de la qual només en queden les antigues andanes i un edifici que potser era un moll de mercaderies. És una zona una mica inquietant, envoltada per petroquímiques i per això aviat ens ve un vigilant de la zona per preguntar-nos què feiem per allà. Sense més problemes, seguim la ruta anant cap a un altre dels punts calents però en els quals hi ha una estació abandonada. No és altre que Vandellòs, just al costat de la central nuclear. Fa una mica d'angúnia estar-se per allà però en la poca estona que hi vam estar vam poder veure un Civia en proves (a la foto), un Arco, un tren de mitjana distància i un tren de mercaderies. No cal dir que aquí també el vigilant de la nuclear ens va demanar què hi feiem per allà i que no féssim fotos de la nuclear en sí, com és lògic de fet. Un cop fetes aquestes dues inquietants estacions, vam anar cap a L'Hospitalet de l'Infant (aquesta sí que està en servei) on vam veure dos Euromeds i un de mitjana distància. A continuació vam continuar cap a Garcia, novament una estació abandonada, per esperar un Catalunya Exprés Zaragoza-Barcelona que va passar vora les 3 de la tarda. A continuació i veient les bones vistes que teníem del viaducte de Garcia sobre l'Ebre vam esperar el tren que pujava fins a Flix i que havia de passar en pocs minuts. Com que ja era l'hora de dinar (de fet ja era una mica tard fins i tot) vam anar cap a l'estació de Marçà-Falset, on s'ha instal·lat un restaurant que ha transformat totalment l'estació en un lloc molt acollidor. Amb la panxa plena, reprenem la ruta anant cap a Reus on ens trobem amb un altre company amb el qual recorrerem l'antiga línia Reus-Roda de Barà, de la qual encara hi ha servei de mercaderies fins a El Morell. La resta està mig o totalment desmantellada. En aquest trajecte veiem l'estació de mercaderies de Constantí, l'antiga estació de viatgers de El Morell i arribem a la nova estació d'alta velocitat de Perafort, que està en un estat molt avançat de construcció. Ara seguim pel tram ja desmantellat (tot i que encara hi ha la via i els pals de catenària) amb les estacions de El Catllar, La Riera de Gaià i La Pobla de Montornès. Acabem la ruta a l'estació de Roda de Barà, on veiem un Alvia i podem observar com els dos intercanviadors estan acabats i llestos per entrar en servei, esperem que abans de final d'any...