30 d’octubre 2006

Viatge de Martorell a Lleida en l'Alsthom 7652

El 29 d'octubre de 2006 es va fer un viatge entre Martorell i Lleida remolcats per l'elèctrica Alsthom 7652 i l'ajuda de la dièsel YeYe del Museu de Vilanova com a locomotora auxiliar. El tren sortia de la via 3 de Martorell pocs minuts després de les 9 del matí i iniciava recorregut cap al sud fins a Sant Vicenç de Calders. D'aquí el tren aniria cap a Valls, La Plana Picamoixons, Montblanc i fins al PAET de Canal d'Urgell (entre Vinaixa i La Floresta) per a fer encreuament amb un Alvia. El recorregut fins a Lleida es va fer directe novament, arribant a la capital del Segrià a un quart de dotze del migdia. Es fa una breu parada per acoblar la locomotora de vapor Garrafeta a l'altre extrem de la composició i el viatge segueix, en sentit oposat, cap als tallers d'ARMF (Associació per la Restauració de Material Ferroviari). Hi arribem en cosa d'uns 10 minuts de viatge a marxa molt lenta per vies de servei. Un cop arribats als tallers disposem de força estona per poder veure les instal·lacions i tot el material restaurat o en restauració que hi ha. A destacar la locomotora 1003 del Transpirinenc, una Garrafeta (diferent de l'habitual) o un cotxe Pullman en el qual havia viatjat el rei fa molts anys. Cal destacar que si hom es deixava alguna finestra oberta d'algun tren històric dels mostrats era increpat per un grup liderat per unes dones que es creien vigilants jurats i expertes en el món ferroviari. Durant l'estona que vam estar als tallers d'ARMF també vam poder observar diferents maniobres tant de la Garrafeta com de les YeYes. Cap a un quarts de dues tothom va pujar al tren amb la intenció de sortir aviat cap a Lleida de nou però un malentès amb circulació de renfe va fer que no sortissim de les vies d'ARMF fins passades les dues. El recorregut fins a la via 6 de Lleida-Pirineus el vam fer remolcats per cua per l'Alsthom i la YeYe del Museu de Vilanova en règim de maniobres i marxa lenta. Un cop a Lleida tothom va a dinar ràpidament, ja que la gana feia estona que estava atacant.
A la tarda, tots tornem cap a l'estació lleidatana i mentre esperem el nostre tren (que està descansant a les vies d'ARMF) immortalitzem la sortida d'un AVE en doble composició "d'ànecs" cap a Zaragoza i Madrid, així com també el talgo Miguel de Unamuno i un AVE estacionat a la via 3. En pocs minuts arriba el nostre tren especial i aprofitem per fer-li fotos novament. Quan ja estàvem a punt de marxar el vigilant ens increpa dient que no podíem fer fotos a l'estació ni tan sols amb el ditxós carnet de renfe/adif, que es necessitava una consigna especial (!!!!). Evidentment, poca gent li fa cas però acabem tots bastant emprenyats per l'absurda situació. A les 17:22 surt el tren direcció Martorell, circulant sense fer parada fins a L'Espluga de Francolí on ens creuem amb un Alvia, ja quasi de nit. El canvi d'hora realitzat la nit anterior es fa notar. El tren segueix camí fins a Vilaverd on ens desviem per deixar pas a un altre Alvia que ens avança a tota velocitat. Seguim el nostre trajecte cap a La Plana Picamoixons i novament via Valls, per passar Sant Vicenç de Calders a tota velocitat i agafar la línia de Vilafranca. A Els Monjos hem de parar per esperar un rodalies que estava circulant pel tram de via única provisional de Vilafranca del Penedès. Un cop fet l'encreuament amb la unitat 447 seguim viatge ja directes fins a Martorell. Just a l'arribada i a punt d'entrar al túnel de Martorell la llum de tots els cotxe s'apaga i arribem a les palpentes a l'estació de Martorell, que tampoc és justament una estació gaire il·luminada. Aprofitem per fer les darreres fotos del dia amb l'ajuda de trípodes. Esperem que ben aviat puguem veure l'estació de Martorell remodelada, segons van dir començaven les obres el mes de gener, així com també l'enllaç amb l'estació de Martorell Central acabat de manera que diposem d'un nou i potent intercanviador renfe-FGC. Per molts anys puguem celebrar 150 anys més de la línia!

26 d’octubre 2006

De pas per la ciutat veïna

Avui per diversos motius he acabat fent un recorregut Sarrià-Universitat Autònoma en S55, Universitat Autònoma-Sabadell Rambla en S2 i Sabadell Centre-Terrassa en R4. Com no podia ser d'altra manera he aprofitat l'ocasió per fer algunes fotos a l'estació de Sabadell Rambla encara que l'estació és molt petita i de seguida està tot fet. De tota manera s'ha de pensar que l'estació algun dia es tancarà definitivament quan es prolongui la línia del Metro del Vallès per Sabadell. Però per això encara falten uns quants anys, durant els quals encara podem veure la peculiar estació subterrània.

24 d’octubre 2006

Centenari del Funicular de Vallvidrera

Avui 24 d'octubre fa just 100 anys que el 1906 es va posar en funcionament el Funicular de Vallvidrera. Per commemorar-ho avui s'ha fet l'acte insitucional. Consistia en uns parlaments efectuats a l'estació de Vallvidrera-Superior així com també el descobriment d'una placa commemorativa per part del president de FGC, Joan Torres, el secretari de mobilitat, Manel Nadal i la regidora del districte Sarrià-Sant Gervasi, Catalina Carreras-Moysi. A continuació s'ha servit un petit refrigeri per a tots els assistents. A l'acte també s'ha entregat un bitllet commemoratiu per a viatjar en el funicular. De tota manera, en trobar-nos al bellmig de la campanya electoral s'ha fet un acte molt discret però d'aquí unes tres setmanes se'n farà un altre de caire popular i festiu per celebrar com cal el centenari d'aquest entranyable transport.

23 d’octubre 2006

Cap de setmana monistrolenc

Ha estat un cap de setmana bastant intens el del 21 i 22 d'octubre de 2006. La setmana passada ens assabentàvem de l'existència de trens especials de reforç (en règim experimental) entre Pl.Espanya i Monistrol-Vila que circulaven sense haver de fer transbordaments. Això ens brindava entre d'altres, poder fer una foto d'una 213 en un lloc poc habitual com és el Pont del Centenari i l'estació de Monistrol-Vila.
Dit i fet, dissabte m'acostava a la zona en cotxe per caçar els dos únics trens que fan el recorregut durant el matí. El primer d'ells (que surt a les 10:08 de Barcelona) el fotografiava des de la carretera de Monistrol a Montserrat amb el zoom de la càmera al màxim. El tren arribaria a Monistrol-Vila una hora més tard i tornaria de buit cap a Monistrol de M. on s'estacionaria a la via 3 a l'espera de retornar de buit cap al dipòsit de Martorell. El següent tren especial el caçaria des d'uns polígons industrials que permeten tenir una bona vista del tren amb la muntanya de Montserrat com a teló de fons.
Diumenge seria un gran dia ja que hi havia un viatge especial amb cotxes de fusta remolcats per la Patxanga 304 entre Pl.Espanya i Martorell i per la Monistrol 209 entre Martorell i Monistrol de M. Tot començava agafant el tren de la renfe a Terrassa a les 7:37 per anar fins a Arc de Triomf on canviaríem a un tren de la L1 després d'uns minuts d'espera. Arribàvem a Pl.Espanya entre dos i tres quarts de nou amb la intenció de veure arribar la Patxanga des de Martorell i observar les maniobres al túnel però ens trobem que la màquina havia baixat més d'hora i ja estava tot fet. Només calia recular per entrar a la via 3 de l'estació barcelonina.
A les 9:15 sortíem de Barcelona restant al balconet del cotxe de cua (tot i que anant amb molta cura de no provocar cap mena d'incident). L'experiència de viatjar en el balconet de cua observant com es deixa enrera el túnel urbà entre Pl.Espanya i Sant Boi és una mena de mescla explosiva entre impressionant i "orgàsmica". El soroll que fa el tren entre Pl.Espanya i Sant Josep (degut a la via en placa) és tal que no podem ni parlar amb altra gent que teníem al costat. Però val molt la pena... No cal dir la cara que posaven els viatgers a les estacions que estaven esperant un tren regular. La resta del trajecte fins a Martorell en el balconet també ha estat d'allò més interessant observant tot el traçat minuciosament i saludant a la gent dels voltants de la via, estranyats de veure un tren tan antic.
L'arribada a Martorell es produeix al voltant de les 10:10, ja que a Quatre Camins ens vam haver d'esperar uns minuts per tenir lliure el pas pel tram de via única a Pallejà. Ara tocava canvi de locomotora: l'elèctrica anava a descansar mentre que la Monistrol 209 prenia el relleu. De nou al tren i, afortunadament de nou al balconet de cua, seguim viatge cap a Monistrol al bonic ritme de tren de vapor. A Olesa ens desvien a la via 3 per fer encreuament amb el tren regular de la línia R5 que anava a Barcelona i també perquè ens avancés per la via 5 el tren especial comentat abans Pl.Espanya - Monistrol-Vila. Seguim viatge i aviat encararem el tram més abrupte del trajecte amb els túnels de La Puda on el vapor ens impregna fortament (però gustosament). Arribem a Monistrol de Montserrat i disposem d'una hora molt llarga abans no iniciem el viatge de tornada. Així que aprofitem per veure les operacions de càrrega d'aigua de la locomotora i també la maniobra de canvi de posicionament de la màquina.
Per fer temps, i gaudir una mica més, anem fins a Monistrol-Vila en la 213 especial que de Barcelona on hi estem uns pocs minuts abans que un Stadler que ve de Montserrat ens retorni cap a Monistrol. Cal constatar la gran afluència de públic disposat a pujar amb el Cremallera, cosa que fa que fins i tot hagin de tancar el pas (formant-se cues d'espera abans de les barreres tarifàries) degut a que el comboi ja està complet. Tornem cap a Monistrol de M. força amples i després de veure com marxa la 213 del servei especial Pl.Espanya - Monistrol-Vila observem l'encreuament dels trens regulars i a continuació sortim amb el tren de vapor cap a Martorell amb una bonica banda sonora per part de la locomotora digna de recordar.
A Martorell-Enllaç baixem del tren històric i esperem una 213 reservada exclusivament per als viatgers del tren especial per baixar fins a Pl.Espanya en un viatge directe, sense parades comercials, i alguna que altra sorpresa per a gaudi dels passatgers. El viatge en FGC acaba però la jornada ferroviària segueix.
Un cop dinats, anem a Barcelona Sants amb intenció d'agafar un R1 fins a Sant Adrià de Besòs. Per megafonia s'anuncia que els viatgers que vagin a l'aeroport, Gavà o Castelldefels hauran d'anar en autobús perquè la línia de El Prat està tallada altre cop per conseqüències de les obres de la LAV. Per sort la R1 de moment no es veu afectada i anem fins a Sant Adrià on canviem al tramvia que ens duria fins a Glòries i amb transbordament a la T5 aniríem fins a Besòs. D'aquí tornem cap a Glòries i després en metro de la L1 (després d'estar la línia aturada uns 5 minuts) anem fins a Fabra i Puig per agafar un tren de la R3 fins a Les Franqueses. Els trens no anaven a l'hora i fins i tot els R7 iniciaven recorregut cap a Rubí i Sant Cugat a Montcada-Bifurcació... Finalment el R3 que va a Vic passa amb uns 15 minuts de retard i arribo a Les Franqueses amb el mateix retard (aproximadament). Es constata la necessitat urgent d'una doble via o provisionalment de més llocs per fer encreuaments ja que l'espera d'un tren a Parets del Vallès ens fa perdre molt temps.
En definitiva, un cap de setmana molt complet i amb una foto per destacar difícil de triar però la Patxanga 304 a Pl.Espanya és un bon reclam.

14 d’octubre 2006

D'estrena a la T5

Avui en principi no havia d'assistir a la inauguració (o més aviat posada en servei) de la nova línia T5 del tramvia de Barcelona però finalment degut a diversos motius han fet possible que hi anés.
La jornada s'iniciava agafant un R4 a Terrassa per anar fins a Sant Andreu Arenal, on canviaria a la L1 del Metro (que duia el fantàstic interval de pas de 7 minuts!) per anar fins a Glòries. Com que la jornada s'iniciava a les 10 i encara era d'hora, hem anat a un dels passos superiors que dóna a les vies que van de Passeig de Gràcia i Clot a l'Estació de França a veure passar trens, entre ells 2 440, una 448 i un Arco, no està gens malament.
Ja vora les 10 hem anat cap a Glòries, on ja érem uns quants els que esperàvem el primer tramvia per poder fer el recorregut. I dit i fet, a les 10 en punt el tramvia 211.04 s'ha estacionat a Glòries en servei T5 a Besòs admetent ja viatgers. Hem fet el recorregut sencer constatant la peculiaritat de la línia, que té bona part del traçat soterrat en un calaix pel costat mar de la Gran Via. És un model força curiós d'explotació, que en alguns llocs com Brussel·les s'anomenaria pre-metro. Un dels trets característics és que cal validar el bitllet ja per accedir a l'andana a l'exterior, en lloc de fer-ho a l'interior del tramvia com passa a la resta de la xarxa del Tram.
Un cop aconseguides unes quantes T-Tram inaugurals per a poder fer els viatges, hem anat tornant lentament cap a Glòries, parant a totes les parades per tornar cap a Besòs i en el meu cas tornar altre cop lentament cap a Glòries parant a totes les parades de nou i fent el tram de la línia que és exterior (entre Can Jaumandreu i Glòries) a peu per fotografiar el traçat.
I cap a quarts de 3 he tornat a agafar la L1 i he desfet el mateix camí de l'anada fins a Terrassa.

A la foto, un tramvia de la nova línia T5 al calaix entre Can Jaumandreu i Espronceda.

10 d’octubre 2006

Voltant per Barcelona en Civia i 9000

Ahir com que havia de baixar a Barcelona, vaig aprofitar per fer unes quantes voltes "frikis". El meu viatge va iniciar-se a l'estació de Sants on vaig proveïr-me d'uns quants horaris de trens (no puc evitar-ho!) per a continuació baixar a l'andana de la via 2 per agafar un tren fins a Clot-Aragó. Com que ja hi ha quatre Civia en funcionament, vaig esperar que passés un tren Hospitalet-Mataró i efectivament va ser una 465, en concret la nova 465-013. Un cop a El Clot-Aragó vaig esperar un parell de minuts i va passar un altre Civia, el 465-014. Vistos uns quants Civia vaig voler anar a la L2 per caçar el 9000 que ja hi circula des de fa uns dies. Així doncs, després de caminar pel "curt" enllaç de Clot vaig esperar el primer tren que passés (va ser una 2100) per anar fins a Bac de Roda que és una estació amb l'andana prou llarga per poder fer la foto bé al 9000. Va ser baixar del 2100 i arribava ja per l'altra via el 9000! Vaig fer una foto a corre cuita però no em va quedar gaire bé. Com que em vaig fixar amb el número de torn vaig decidir esperar-me a que passés en sentit contrari. Per fer temps, vaig agafar un tren fins a ArtiguesSant Adrià per tornar cap a Bac de Roda altre cop a esperar el 9000, que va passar al cap de relativament poca estona. Aquest cop la foto sí que em va quedar bé, però volia provar el nou tren anant-hi a dins. Així que vaig agafar el tren següent, que justament va ser un 5000 i de fer no havia anat encara en 5000 per la L2 tampoc i vaig anar de nou cap a ArtiguesSant Adrià on vaig tornar a canviar d'andana i vaig esperar el 9000. La impressió a bord del 9000 és bona, tot i que fa força grinyols a l'hora d'arrencar i frenar a més d'algun que altre balanceig. Imagino que ho estan comprovant encara tot plegat, ja que la cabina anava plena de tècnics d'Alstom, a més del motorista. Amb el 9000 vaig anar fins a Sant Antoni, per intentar fer una (mala) foto per tornar després cap a Universitat amb un 2100. A Universitat aprofito per agafar més folletons al Centre d'Atenció al Client i passo per Palau per comprar el Hobby Tren d'octubre. Baixo corrent cap a la via 4 de Plaça Catalunya de FGC per emprendre el viatge en S1 cap a Terrassa a bord d'una unitat 112.

150 anys de la línia Reus-Tarragona (08.10.06)

El diumenge 8 d'octubre em tornava a acostar per la zona però aquest cop en cotxe i acompanyat de la xicota. Primerament anàvem a la sortida de l'estació de Reus, en un pas a nivell per a vianants, on veuríem la sortida de la Garrafeta cap a Tarragona. Seguidament ens dirigim cap al baixador abandonat de La Canonja, a la qual hi estem a prop d'una hora i no ens desmaiem de miracle, ja que l'aire que hi ha és absolutament irrespirable. En aquesta estona podem veure una 470 circulant de Reus cap a Tarragona i després el què realment ens interessava, com és la YeYe que ha remolcat el Tren del Centenari entre Reus i Vila-seca aïllada i després el propi Tren del Centenari, circulant lentament per l'antic baixador. Finalment, anem a respirar aire "més pur" a l'estació de Tarragona, on arribem a temps per veure encara la Garrafeta i també l'arribada de la 906 dels Amics del Ferrocarril de Bilbo a Tarragona procedent de Reus, on ha passat la nit. Durant l'estada a l'estació tarragonina podem observar que tots els trens que van direcció sud circulen per la via 4 i els que van direcció nord per la via 2, per tal d'evitar passar per l'andana principal on s'estaven duent a terme els discursos de l'acte commemoratiu. Més tard sortida de la via 6 la 906 cap a Bilbo, on arribaria al cap de força hores de viatge. Després seria la Garrafeta amb el quatre cotxes de la sèrie 6000 els que anirien cap a Reus. I al vespre la YeYe i el Tren del Centenari anirien cap a Vilanova i la Geltrú. Es tancava així un cap de setmana inoblidable, que encara hauria pogut ser més espectacular si la locomotora de l'exèrcit "Vaporosa" hagués pogut arribar, però es va quedar a Almacelles degut a diversos problemes tècnics.

150 anys de la línia Reus-Tarragona (07.10.06)


El dia 7 d'octubre va ser el primer dia de la celebració "forta" dels 150 anys de la línia Reus-Tarragona. Si bé durant tota la setmana s'havien fet viatges entre Reus i Vilanova amb l'Alsthom 7652 per a escolars, el gruix dels actes commemoratius tindrien lloc el cap de setmana.

El dia començava molt d'hora, agafant el Metro del Vallès a Terrassa-Rambla a les 6:14 del matí. Sense més novetats (vam arribar a Provença amb uns 4 minuts de retard) anem cap a Passeig de Gràcia a peu, per esperar el Catalunya Exprés que va a Reus i que passa per l'estació barcelonina a les 7:25. A Sants trobem més gent que va cap als actes especials, ja que realment valen la pena per excepcionals. Arribem a Tarragona i baixem de la nostra còmode unitat 448 reformada amb la intenció d'esperar la unitat 439.006 que ve de Bilbo i que teòricament havia d'arribar a les 9 del matí. Finalment, segons ens van anar informant via telefònica la 906 arribaria més tard, així que alguns vam decidir anar en el següent Catalunya Exprés cap a Vila-seca on caçaríem en un interval molt curt de temps el primer viatge de la Garrafeta de Reus a Tarragona i la unitat 906. Després, aniríem cap a Reus en el següent tren on podríem veure el Tren del Centenari a la via 5, on l'estaven netejant i posant a punt per l'endemà. Sobre les 12:15 teníem el plaer de veure arribar de nou la Garrafeta a Reus, procedent de Tarragona. Quedaven més de 4 hores pel següent viatge de vapor, així que vam estar una estona fent fotos a la locomotora i després vam anar a dinar. Amb l'estómac ple, vam agafar un Regional que venia de Lleida i que havia de passar a les 14:37 per Reus, tot i que va venir força tard. Un cop a Tarragona ens vam dirigir a peu cap a la bifurcació de les línies de Reus i Tortosa, per canviar una mica la visió del tren. La caminada de l'estació fins al punt de bifurcació és força llarga, però val la pena ja que vam poder força fotos tant als trens que anaven cap a Reus com als que anaven cap a València. A més, durant l'espera també va passar una Alco amb un tren de manteniment d'infrastructures cap a Reus. Poc després vam caçar la Garrafeta i vam tornar cap a Tarragona, on esperaríem que sortís de nou el tren especial cap a Reus i a continuació un Catalunya Exprés amb el qual jo aniria fins a Sant Vicenç de Calders. El meu viatge era Tarragona-Martorell i per tant havia de fer enllaç amb un tren de la línia R4, que vaig poder fer amb molta calma ja que tenia més de 40 minuts d'espera. No cal dir que vaig aprofitar l'estada per fer algunes fotos, especialment a l'Alvia que va passar per l'estació cap a la línia de Valls. El viatge de Sant Vicenç a Martorell va transcórrer sense novetat, amb els indicadors interiors posant tota l'estona "Pròxima estació: El Vendrell"... Constatar que a Vilafranca ja hi ha les obres de la nova estació soterrada de via ampla molt avançades, amb la via col·locada i la catenària també en procés d'instal·lació.

A la foto, tot i que ha costat molt d'escollir, dues generacions de trens a l'estació de Reus, una unitat 470 i el Tren del Centenari.

03 d’octubre 2006

Més fotos del 29 de setembre a Sitges


Poso una altra foto del passat 29 de setembre a la zona entre Sitges i Vilanova i la Geltrú. A la foto podem veure una unitat de rodalies de dos pisos (450) a punt d'entrar en un dels tres túnels de via única que hi ha entre les dues estacions del Garraf, circulant direcció Vilanova i Sant Vicenç de Calders en servei de la línia R2. Realment en aquesta zona la doble via existent és força curiosa, tal i com succeeix al tram de les costes del Garraf entre Castelldefels i Sitges.

01 d’octubre 2006

25 anys de Club Ferroviari de Terrassa

Ahir es va donar el tret de sortida als actes de celebració dels 25 anys del Club Ferroviari de Terrassa. En el meu cas concret, pertanyo a l'associació des de fa 15 anys ja i formo part de la junta com a vocal d'internet i trens virtuals. Encara que potser darrerament no em dediqui tan a fons a l'associació, la veritat és que ocupa un lloc molt important a la meva vida i els actes d'ahir van servir per reafirmar de nou el compromís amb el Club. En concret, l'acte va iniciar-se a les 7 de la tarda a la seu del Club Ferroviari amb la presència del president actual de l'associació, Ildefons Argemí, el primer president, Josep Segura, i una representació de l'Ajuntament de Terrassa a càrrec de Màrius Massallé. Es va començar l'acte amb els discursos de rigor destacant la labor feta durant tots aquests anys per a continuació estrenar una exposició fotogràfica de la història del Club Ferroviari de Terrassa des dels inicis fins a l'actualitat. Durant l'acte també es van servir unes pastes i cava per celebrar-ho. Més tard, els assistents ens vam desplaçar cap a una braseria propera on vam poder gaudir d'un sopar de germanor en un clima distès i molt amable. La nit va concloure en una sala de la mateixa braseria on vam poder degustar un pastís commemoratiu a més de donar uns trofeus especials a tres pilars bàsics del Club com són el primer president, l'actual i un dels socis fundadors, com és en Josep Farell. També es va obsequiar a les respectives esposes amb uns bonics rams de flors per la seva "paciència" durant tots aquests anys. Un acte sense dubte molt emotiu, que va acabar amb una mica de ballaruca per part d'alguns atrevits i sobretot atrevides.