De Binefar hem anat a Tamarit-El Torricó, estació on cap tren de viatgers hi efectua parada comercial, i on hem vist circular el Regional Exprés Zaragoza-Lleida en aquest cas amb la 448R de 2 cotxes (o sigui la 448.002). A destacar que a l'estació hi ha una base de càrrega de balast que s'utilitza per a les obres de renovació de la línia de Canfranc; hi havia alguns vagons tremuja apartats allí.
De Tamarit hem anat a Montsó, tot i que faltaven 3 hores fins la propera circulació per la línia. Després de la llarga espera, ha arribat la 448.002 procedent de Lleida a les 13:55 que al cap de 5 minuts ha tornat a sortir cap a la capital del Segrià. Hem anat a dinar i pensàvem que el Talgo Unamuno arribaria cap a les 15:24; però la sorpresa nostra ha estat sortir del restaurant cap a les 15:10 i veure'l ja allí parat. Es veu que té l'horari superinflat (a saber el perquè) i li otorguen 20 minuts més de temps que el Regional per fer el trajecte de Lleida a Montsó. Tot i així encara l'hem pogut fotografiar amb més o menys gràcia malgrat la corba en S que dibuixa l'estació.
La darrera estació per terres aragoneses ha estat Selgua, on hi tinc avantpassats de la família per part de mare. L'estació de Selgua és força gran i havia estat el punt de partida del ramal a Barbastro i actualment també té un apartador industrial. A Selgua hem pogut caçar el Regional Lleida-Zaragoza, novament amb la 448.002 i l'Unamuno Irun/Bilbo/Salamanca-Barcelona (a la inversa del caçat a Montsó).
Ja de tornada cap a la Regió Metropolitana de Barcelona hem passat per Balaguer on hem pogut veure la nova MAE de FGC instal·lada a l'estació (encara fora de servei) i la banderola de FGC amb el nou format unificat l'any 2008.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada