Dilluns després d'anar a Sant Sadurní d'Anoia me'n vaig anar cap a l'Alta Anoia a veure la línia Manresa-Lleida i les obres de renovació que s'hi estan duent a terme. La ruta però la vaig començar a Sant Martí Sesgueioles, que encara no havia tingut oportunitat de veure-la amb l'andana i via renovada (sembla ben bé una altra). Després vaig anar cap a Calaf a esperar el tren que arribava a les 17:16 de Lleida i que se'n tornava cap a la Terra Ferma de seguida, ja que no havia d'esperar encreuament amb el que venia de L'Hospitalet, perquè el tram Manresa-Calaf es fa en un bus substitutori que semblava una mica atrotinat. Un sol bus és el que s'encarregava d'assegurar l'enllaç i imagino que sol ser sempre més que suficient.El tren van informar que sortiria amb demora novament cap a Lleida així que vaig agafar el cotxe i vaig provar d'anar cap a Sant Guim de Freixenet, a veure si arribava abans que el tren (sense fer pas el boig per la carretera!). Gràcies al retard amb el que va sortir de Calaf vaig arribar pels pèls a l'estació de Sant Guim, que tampoc havia vist renovada. Desgraciadament per això, el mes de març es va incendiar l'antic moll cobert de fusta que a més havia d'acollir un centre d'interpretació del ferrocarril. Encara hi havia totes les restes de l'incendi que provocava sensació de tristesa i desolació.
De Sant Guim vaig tornar cap a Calaf per passar de llarg i fer una breu parada a Seguers-Sant Pere Sallavinera, també amb andana renovada, nou refugi i senyalètica però encara sense la via canviada ni aixecada, ple de travesses noves pel voltant. A Aguilar de Segarra vaig veure la nova senyalètica adif i travesses apilades, amb maquinària al costat Manresa que semblava que començava a executar treballs, com podeu veure a la foto del bloc. Finalment, a Rajadell sí que ja és més notòria la renovació, ja que exceptuant el tram de l'estació, ja hi ha l'antiga via aixecada tant direcció Manresa com Calaf. Per cert, que a l'estació encara hi ha el famós transformador d'electricitat que es va transportar per ferrocarril abans del tancament de la línia.
1 comentari:
Jo també he estat no fa gaires dies a l'estació de Seguers de Sant Pere Sallavinera on encara hi ha la via original per on havien circulat les 240, les Mikado, les Bonites, els ferrobusos, etc. ja fa anys que varen suprimir la segona via. Aquesta estació està situada entre dos tunels. Quan hi havia l'esmentada segona via els canvis d'agulla se situaven dins de cada tunel respectivament donant la sensació de doble via. Era l'època del platillo, del correu de Saragossa, del Xangai....De quan era la linia principal del Nord. A l'edifici de l'estació, en bon estat, s'hi conserva el rètol fet de rajoles, típic de l'antiga companyia de "Caminos de Hierro del Norte de España" amb la inscripció de: "Segues de San Pedro" i a sota "Salavinera" que a mi de petit, em donava la impressió que la darrera paraula (Salavinera) era l'accessori.
Sensacions molt evocadores però representatives de la deixadesa amb que l'estat espanyol ha tracta a la seva "Gallina dels ous d'or" que ha estat i és Catalunya i que per a ells ja els està bé com està, Perquè haurien de canviar?. Si ademés, encara, de vegades al damunt els demanem perdó.
Publica un comentari a l'entrada