Per primer cop fotografio una unitat 447 a la Cerdanya, en aquest cas la 447-036 que ve de La Tor de Querol entrant per la via 1 de Puigcerdà. Esperem que reformin alguna unitat 447 perquè el viatge a Barcelona no sigui una tortura quant a comoditat. Agrair des d'aquí novament la paciència de la meva xicota per acompanyar-me a fer aquestes fotos, gràcies preciosa.
16 de febrer 2010
Caçant unitats 447 a la Cerdanya
Per primer cop fotografio una unitat 447 a la Cerdanya, en aquest cas la 447-036 que ve de La Tor de Querol entrant per la via 1 de Puigcerdà. Esperem que reformin alguna unitat 447 perquè el viatge a Barcelona no sigui una tortura quant a comoditat. Agrair des d'aquí novament la paciència de la meva xicota per acompanyar-me a fer aquestes fotos, gràcies preciosa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Déu meu, com es noten les vies i catenàries noves!!!
Ja ho veus, ara toca patir seients de plàstic en trajectes de més de 3 hores. Després d'un viatge pel Transpirinenc, ja pots demanar hora al quiropràctic que et posi l'esquena a lloc novament. I quin avorriment veure sempre el mateix. Era millor abans amb les 440 de dos cotxes, no hi ha color.
Les vies ja semblen del 1er món! Ara només falten els trens (més còmodes) i el temps de viatge!
Unitats 449 per la Cerdanya JA!!!
Qui ho hauria dit que això sigui Puigcerdà...
Ahir vaig anar fins a la Tor de Carol. Tenia curiositat de conèixer aquesta estació francesa -a la qual no havia arribat mai- i de veure alguns trens de la SNCF. Vaig constatar -com TOTHOM constata- que no es poden seguir utilitzant aquestes 447 de seients durs. Em va saber greu de no poder fotografiar què passava a l'interior del meu vagó, un cop arribats a Ribes: jo i tres persones més dels pocs herois que teníem la gosadia de fer el trajecte més o menys complet havíem abandonat els seients i ens dedicàvem a caminar amunt i avall del vagó. De fet, una autèntica vergonya que pugui succeir una cosa així. Repeteixo: obligats a caminar, obligats a haver d'abandonar el seient. Com vaig llegir, ahir mateix, a "HOBBY TREN", Renfe -o les "nostres" institucions públiques que diuen que s'ha de fomentar el transport públic, o qui sigui- hauria de pagar als viatgers, en lloc de cobrar-los un servei que, amb cotxe, hauríem fet -pel túnel del Cadí- en una hora i mitja. (PeJorba.)
Publica un comentari a l'entrada