09 de març 2010

Nevada històrica a l'àrea de Barcelona

Ahir després de fer la parada matinal a Les Fonts pensava que la cosa no aniria gaire a més. Però m'equivocava, al migdia deien que seguien nevant i després de molts dubtes vaig decidir anar cap a la zona de Castellbisbal-Martorell-Gelida a veure si veia neu i algun mercaderies també sobre la neu. Així doncs, primer vaig agafar un Mataró-Molins. A Molins de Rei nevava ja força intensament però amb flocs petits que encara no quallaven gaire. De Molins vaig anar a Martorell on s'intensificava la nevada però encara no quallava. Vora les 4 va passar el R4 a St.Vicenç de Calders, amb 30 minuts de retard, i vaig anar fins a Gelida on nevava molt intensament i a més el gruix de neu que ja hi havia acumulat era molt important. A Gelida vaig fotografiar el funicular, que malgrat el què deien les informacions oficials sí que funcionava (o almenys va fer algun viatge). Passada una estona vaig tornar direcció Barcelona, ja amb la nevada intensificada. Vaig baixar a Castellbisbal, on la neu ja ho cobria tot: vies i andanes, i on el vent que feia donava una sensació molt estranya. Deixo passar un R7 i tot seguit anuncien per megafonia que el servei de Rodalies s'ha interromput i que només funciona la R2 sud i una llançadora a l'Aeroport. A més, la carretera d'accés al poble estava tallada perquè a causa de la neu havien quedat vehicles atravessats a la carretera. Tot plegat un panorama ben "catastròfic". No obstant, va passar una 447 cap a Martorell i al cap d'una hora d'espera una 447 direcció Barcelona per Molins. La 447 avançava a una velocitat de 20-30 km/h i tot va anar bé fins arribar a Sant Joan Despí, on es va aturar després de ben bé 30-40 minuts de viatge. Allí vam estar més d'una hora parats, sense saber res ja que ni tan sols el maquinista tenia informació. Finalment, va venir un tren que anava a Sant Vicenç de Calders per l'altra via, que vaig decidir agafar amb la intenció d'anar a dormir a casa la xicota a Olesa. I sí, almenys aquest tren va arribar a Martorell i des d'aquí vaig agafar FGC, tot i que em vaig haver d'esperar una bona estona donat que de Martorell a Olesa es circulava únicament per la via 2. Però finalment vaig arribar a destinació i vaig poder fer nit còmodament, ja que l'alternativa era quedar-me a Sant Joan Despí o a Barcelona. Rodalies no funcionava, la línia del Vallès de FGC tampoc... En fi, està clar que cal millorar moltes coses malgrat només nevi tan fort una vegada cada 25 anys!!
A la imatge una 447 emmascarada de neu arriba a una nevadíssima estació de Castellbisbal.

7 comentaris:

Marc ha dit...

Ostres quina aventura, deuries acabar reventat!!! Una de les moltes odissees que van haver de passar trens i cotxes en unes condicions extremes, com els que es van quedar a Maçanet (entre molts altres casos...).

Rodalies_Vic_C3 ha dit...

Una bona odissea la d'ahir. Tot i que a Barcelona no va quallar tant fort com a la Catalunya central. Jo tenia la temptació d'agafar algun tren cap a Vic o Centelles, però vaig veure el cacau, i em vaig quedar a l'estació, i si almenys havia de tornar a peu, ho tindria a mitja hora.

Anònim ha dit...

Totalment cert el que dius! El caos informatiu va ser descomunal! S'entèn que caiguin arbres i tot això, el que no s'entèn tant és que triguin tant a retirar-los i que no tingui locomotores diesèl per fer "serveis d'urgència". Molt bona la foto

Perot ha dit...

Clar i català (per al signant de caràcters orientals que escriu en anglès): pixes fora de test.

catalunya 11 ha dit...

molt bona foto bernat!

orique ha dit...

Jo que ara vaig i torno en cotxe, pel matí pensant igual que tu que no n'hi havia per tant, em vaig trobar amb l'Arrabassada tallada. Després de refer-me tot Sant Cugat, arribant a La Floresta per la carretera de Vallvidrera vaig fer una patinada que gairebé m'estavello. Sort vaig tenir que de cara no venia ningú i que com a molt devia anar a 30 per hora. Veure que la direcció no et respon el mes mínim no és agradable.

La tornada la vaig fer per la C-58 i vaig haver de posar cadenes per pujar el coll de Montcada.

És impressionant veure com un pam de neu mal comptat és capaç de paralitzar un país. Només vaig veure una llevaneus a la C-58, pel sentit contrari i atrapada en l'embús monumental que hi havia.

Ah. Kr. L. ha dit...

http://viacerrada.blogspot.com/