15 d’agost 2007

Viatge a Irlanda. Tramvia de Dublin

Ja hem tornat del viatge a Irlanda. Ha estat un viatge molt complet i al final entre una cosa i una altra déu n'hi do del què s'ha pogut veure de trens. Així doncs, durant uns quants dies al bloc de trenscat veureu coses sobre els ferrocarrils irlandesos, uns trens que ens són força desconeguts.
Però per començar el tramvia de Dublin. És un tramvia que de ben segur ens és molt familiar ja que és del tipus modern, posat en servei el 2004, i per on hi circulen tramvies del model Citadis d'Alstom, similars als existents a les xarxes del Trambaix i Trambesòs de Barcelona. És més, com a similitud amb Barcelona també disposen de dues línies totalment independents, la Red Line i la Green Line, tot i que sembla que la futura interconnexió entre xarxes està més clara que aquí. Les xarxes són explotades per la companyia LUAS (que significa ràpid en gaèl·lic) que forma part del grup Veolia.

La Red Line és la que circula més pel centre de la ciutat, tenint com a inici l'estació de Dublin Connolly (Conghaile), una de les dues principals estacions de la capital, per seguir cap a l'oest pel centre de la ciutat, creuar el riu Liffey i connectar amb l'estació de Dublin Heuston, l'altra estació ferroviària dublinesa. Aquesta estació disposa d'una tercera via per tal de fer serveis parcials Connolly-Heuston. A continuació el traçat segueix cap als afores i acaba a Tallaght (Tamhlacht), al sud-oest de Dublin. La línia fa 24,2 km i és doble via, amb plataforma reservada en la seva major part, tot i que en alguns punts és compartida amb autobusos i el trànsit en general.

La Green Line inicia el seu recorregut al costat del popular parc de St.Stephen's Green (Faiche Stiabhna) i circula cap al sud fins a Sandyford (Áth an Ghainimh). Aquesta línia, exceptuant el tram del centre de la ciutat, segueix el recorregut de l'antiga Harcourt Street railway line, que va ser preservada per a un futur ús quan es va tancar el 1958, cosa totalment impensable al nostra país!

Ambdues línies són d'amplada de via de 1435mm (internacional) i electrificades a 750V. Com a principal peculiaritat els tramvies circulen per l'esquerre, tal com fa la resta de circulació rodada del país. Hi ha prioritat semafòrica "a mitges", ja que algunes intereseccions els tramvies sembla que sempre tinguin prioritat mentre que en d'altres, com per exemple el creuament a O'Connell Street, els combois s'han d'esperar molta estona per passar. Les parades són tant amb andanes laterals com centrals i de longitud per a acollir un tramvia de 40 metres.

Els tramvies usats són del model Citadis. A la Green Line tots són de 5 mòduls, amb una longitud total de 40 metres mentre que a la Red Line els tramvies són de 3 mòduls, amb una longitud de 30 metres. De tota manera, a la Red Line s'estan transformant de mica en mica els tramvies de 3 a 5 mòduls, donada l'alta demanda de viatgers existent. La distribució de mòduls és diferent a la de Barcelona, essent els extrems més llargs que la resta. A l'interior dels tramvies no hi ha validadores i cal validar a la parada en cas de tenir targeta sense contacte tant al pujar com al baixar. Per altres tipus de bitllets o abonaments no és necessari marcar. Els tramvies disposen de termòmetres fixos, alternats en anglès i gaèl·lic i hi ha uns panells d'informació variable on surt el nom de la propera estació. Disposen de megafonia que anuncia el nom de la propera parada en anglès i quan arriba a la parada ho fa en anglès i gaèl·lic.
A la foto del bloc podeu veure un dels tramvies creuant un dels carrers més coneguts de Dublin, el O'Connell Street, entre les parades d'Abbey Street (Sráid na Mainistreach) i Jervis.
Més informació del tramvia de Dublin:

Cap comentari: