Si el primer dia ferroviàriament va ser el dia del tramvia, el segon dia d'estada a Bilbo (el diumenge 29 d'abril) va ser el dia Euskotren totalment. I és que vam anar fins a Donostia en tren, cosa que segons m'han comentat pocs bascos fan perquè triga dues hores i mitja llargues a fer uns 100 km. La majoria de gent sol anar en autobús. Però bé, d'altra banda la línia de Bilbo-Atxuri a Donostia-Amara és molt bonica. El tram d'Atxuri a Amorebieta és tot en doble via i a partir d'Amorebieta fins molt a prop de Donostia és de via única. La principal característica del traçat és el serpenteig que fa i que provoca que els trens triguin tant a recórrer-la. En el nostre viatge d'anada de Bilbo a Donostia vam anar en una unitat 300 que feia el servei semidirecte (antigament en deien l'Eusko Pullman) i que de fet seguia fins a Hendaia. Els seients del tren eren força còmodes i reversibles, però l'espai per col·locar les cames és extramadament just.Un cop a Donostia vam aprofitar per passejar i pujar al Monte Igeldo amb el seu clàssic funicular que encara manté tot el sabor d'altres temps. A Catalunya ja no en tenim d'aquests...
Durant la tornada vam fer el viatge en dues etapes: primer vam anar de Donostia a Zarautz i posteriorment de Zarautz a Bilbo. El primer tram el vam fer en una unitat 200 que interiorment disposava de seients més incòmodes (més tipus tren de rodalies) però amb més espai per col·locar les cames. El segon tram, entre Zarautz i Bilbo, el vam fer a bord d'una unitat 3500 amb seients similars als de la unitat 300.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada