La sortida cap a la costa oest va ser utilitzant alguns trens dels ferrocarrils irlandesos, Iarnród Éireann. Des d'aquí us recomano els combinats ferrocarril+bus per fer excursions per l'illa, com són els Rail Tours Ireland www.railtours.ie.En primer lloc cal remarcar que els ferrocarrils irlandesos utilitzen un ample de via peculiar de 1600mm. Vam sortir de l'estació de Dublin Heuston, una de les dues principals estacions de Dublin juntament amb la de Connolly. L'estació de Heuston és terminal, té nou vies i no és electrificada, sent per tant tots els trens dièsel. D'aquesta estació vam sortir en un tren Intercity que anava a Cork. De fet la línia troncal que surt de Heuston és Dublin-Cork, cap al sud del país, recorrent un total de 272 km. D'aquesta línia, de doble via amb travessa monobloc no electrificada, en van sortint diversos ramals a Galway, Waterford, Limerick i Tralee. Fins a Kildare hi ha trens de rodalies anomenats "Commuter". Nosaltres vam recórrer la línia entre Dublin i Limerick Junction a bord d'un tren intercity que anava a Cork. Aquest tren, fabricat per CAF, estava format per 8 cotxes i locomotora, tipus push-pull. El tren era força còmode, la marxa era suau però feia bastant balanceig lateral. Hi havia servei d'esmorzar al mateix seient, a totes les classes, mitjançant un carretó en el que hi havia cafè, begudes, menjar, etc. El paisatge pel què circulàvem era força planer, amb suaus turons tot molt verd. Les estacions disposen de passos superiors entre andanes als quals se'ls ha incorporat ascensors recentment. La línia no tenia pràcticament cap pas a nivell.
Un cop a Limerick Junction, nosaltres havíem d'anar fins a Limerick i vam transbordar a un altre tren, també dièsel i de dos cotxes que era tipus llançadora. L'enllaç entre els dos trens es feia a la mateixa andana i evidentment l'enllaç era garantit i coordinat. L'estació de Limerick Junction és molt curiosa, amb un creuament entre la línia Dublin-Cork i Limerick-Waterford a nivell (a 90º) i plena de senyals mecànics. El cap d'estació ens va donar la sortida amb un banderí verd enrotllat. La línia fins a Limerick és de via única i el trajecte durava uns 20 minuts. El tren seguia fins a Ennis, tot i que li caldria fer una inversió de marxa per seguir viatge ja que Limerick és estació terme.
Ja a la tarda, i després d'haver anat a veure i recórrer part de la costa oest, vam agafar el tren a Galway, estació terme amb només dues vies i una andana. Destacar la llarga cua de viatgers que hi havia per agafar el tren cap a Dublin; afortunadament nosaltres, els que anàvem en el viatge de Railtours Ireland, teníem tot un cotxe reservat per a nosaltres. El tren estava format per una locomotora i 8 cotxes convencionals. En aquest cas hi havia cafeteria però no passaven pels seients. La línia fins a Portarlington, lloc on s'uneix a la línia troncal a Cork, és de via única i té com a punt destacat el pas sobre el riu Shannon a Athlone.
A la foto, l'estació de Limerick Junction on vam canviar del tren que anava a Cork a un llançadora a Limerick.
Més informació dels ferrocarrils irlandesos:
2 comentaris:
Un país de 4,2 milions d'habitants amb una xarxa tan extensa com es pot veure a : http://en.wikipedia.org/wiki/Rail_transport_in_Ireland .
Ara bé, també és l'avantatja de quasi no tenir muntanyes... 'altra banda, si tenen tanta poca població i tanta xarxa i tan àmplia, com rentabilitzen les línies?
Soc seguidor del que fotografia i escriu el sr. Borràs, soc aficionat als trens i es ben cert que quant no hi ha noticies seves sembla que falta quelcom en l’ordinador, sempre que l’engego vaig a la pagina i miro el blog.
Felicitats per la feina ben feta.
Ramon Arabia 47 anys.
Publica un comentari a l'entrada