Tornant a l'AVE, l'anada la vam fer en classe turista, en concret al cotxe número 6 i va transcórrer sense novetat excepte la pujada d'un nombrós grup de turistes a Lleida que armaven un bon escàndol.
Arribats a Saragossa, la primera impressió de l'estació de Delicias és molt bona: estació gran, espaiosa, lluminosa,... una estació que agrada, tot i que a l'hivern diuen que hi fa molt fred; és com una "catedral ferroviària". Sortim de l'estació i a través d'una nova passarel·la anem a deixar les maletes a l'hotel, que el tenim just al costat de l'estació del telecabina de la Expo. Un cop deixem les maletes, agafem el telecabina que ens durà fins a l'altre extrem de la Expo, sobrevolant el riu Ebre i deixant-nos molt a prop de l'edifici conegut com "la Torre de l'Aigua". El telefèric és idèntic al nou de Montjuïc i de fet està construït pel mateix fabricant, Leitner Ropeways i fins i tot el nom de la instal·lació és "Telecabina Aramon Leitner". El telecabina té una capacitat de 2.600 persones per sentit, amb una velocitat màxima de 6 m/s, de manera que triga 8 minuts per recórrer els 1.200 metres de trajecte. Hi caben 8 persones a cada cabina i hi ha un total de 10 pilones amb una alçada màxima de 50 metres. El tram més llarg sense pilones és el pas sobre el riu Ebre, amb 230 metres de llum.
Un cop a la entrada de la Expo ens esperaven moltes hores pel recinte visitant pavellons, fent cues, refugiant-nos de la pluja i passant molt fred per ser mes de juliol.
1 comentari:
sempre que he vist el lloc que surt a la oto m'he fixat en l'enorme quantitat de carrils de cotxe que hi ha i en la nul·la ocupació que tenen!
menys cotxes i més TP
Publica un comentari a l'entrada