
Pugem al tren i anem fins al final de tot. Teníem un bitllet per al cotxe 11, el darrer per a viatgers abans de la tractora i que és de 1a classe. Estem al pis de baix, en una sala molt comfortable, amb butaques àmplies i endoll a cada plaça. El què no em va acabar de fer el pes dels TGV Duplex és que tots els pisos inferiors són amb accés només per un costat, estant l'altre "tapat" amb una paret, diguem que no és continu com sí que succeix al pis superior. Això fa que es pugui tenir una mica de sensació d'agobiament en només tenir accés a un sol costat a la sala.
A les 7:15 en punt sortim de Perpinyà i circulem per la línia convencional a bona velocitat (potser fins a 160 km/h, no ho sabria dir) fent parades a Narbonne, Béziers, Agde, Sète i Montpellier. A Montpellier el nostre TGV Duplex s'acobla a un altre que té davant, de manera que fins a París anirem en composició doble de TGV de dos pisos! Això dóna idea de l'èxit del servei, que és més a l'abast de tothom que no pas aquí amb els AVE, als quals se'ls ha donat un aire "pijo" i "d'alt stànding" que fa que el preu sigui molt més car.
Deixant Montpellier, on des del tren podem veure l'alegre tramvia florejat de la línia 2, fem l'última parada abans de París a Nîmes. A partir d'aquí el tren enfila la línia d'alta velocitat i puja la velocitat notablement situant-se a uns 300 km/h, donant la sensació d'anar en avió arran de terra. El tren es manté força estable, molt més que a la línia convencional. Durant el trajecte ens creuem amb molts altres TGV, i això que és un dia festiu, i també podem observar els enllaços constants que hi ha amb les línies convencionals o com ens ajuntem amb la LGV de Marsella o la que prové del centre de Lyon. De Lyon a París anem per la primera LGV que va haver-hi a Europa i en un viatge a través de verds camps i boscos finalment ens desviem de la línia general i entrem a les rodalies de París. El tren para a París-Gare de Lyon a l'hora prevista, les 12:21.
Ara hem d'anar fins a Boissière (línia 6 del metro), que és on teníem l'hotel. Com que això està a l'altra punta de la ciutat, agafem el RER A fins a Charles de Gaulle-Étoile i des d'aquí de seguida arribem a la parada desitjada.
A la tarda aniríem a veure i pujar a la mítica Torre Eiffel que ens captiva tots els sentits, si bé això potser ja no és tan ferroviari encara que té uns ascensors inclinats ben potents i de ferro tampoc n'hi falta!
5 comentaris:
Quina casualitat!! Fa tot just 1 an també vaig ser a Perpinyà per aquest pont. I vaig tenir oportunitat de fotografiar el TGV francés allà, a la mateixa estació. Ara bé, Perpinyà és la capital de la Catalunya Nord? Crec que ells es senten ben desarrelats: ningú m'entenia el català, ni a l'hotel ni al centre comercial Le Poligone.
jo al 1996 vaig agafar el talgo de barna a montpellier, d´alli un corail fins a marsella, i l´endema un tgv encara de color taronja acoblat fins a paris gare de lyon i de paris montparnasse a saint brieuc un altre tgv. toca fer una escapada a perpinya. per cert bernat, n´hi han moltes BB 7200 a perpinya? es una maquina que má grada molt.
expressions, david dénia
La casa Eiffel és força ferroviària. Va fer tots els ponts de la línia de Girona a Portbou, alguns de cèlebres, com el del Ter i el del Fluvià. I sobre tot el de Colera, que no va poder ser destruit pels vaixells franquistes per evitar la retirada dels republicans. A canvi, és van carregar bona part del poble per la seva mala Punteria.
Miquel Bodro
bona nit, justament estic preparant un viatge amb tgv desde perpinyà fins Eurodisney,amb criatures, però encara em queden alguns detallets per convèncer a la dona, com per exemple el trajecte, és divertit i bonic?
El parking de l´estació de TGV a perpinyà és gratuït?
Si pot deixar el vehicle 4 o 5 dies tranquil.lament?
Gràcies per endavant
joan (Calella)
Estic cercant una manera d'anar a Paris aquest cap d'any i com el tema avió està fotut m'ha anat molt bé el teu relat i vaig a veure si puc anar amb tgv.
gràcies i bones festes!
David
Publica un comentari a l'entrada