Avui fa just cinc anys que s'inaugurava el nou Cremallera de Montserrat. Era l'11 de juny de 2003. Per celebrar-ho, he anat a fer una ràpida volta per Montserrat, o com anar de Barcelona a Terrassa passant per Montserrat. De Barcelona a Martorell he anat en renfe, on destaca que està una mica més avançat el nus de Castellbisbal i a l'estació martorellenca ja s'entra i surt pel nou vestíbul, dotat ara ja de barreres tarifàries. Després he anat cap a l'estació de Martorell-Central i he agafat un R5 llançadora fins a Monistrol. A destacar que entre Martorell i Abrera els trens encara circulen en via única, per la via 2, ja que s'estan acabant de polir molts detalls. D'Abrera a Olesa sí que està tot finalitzat.Un cop a Monistrol he esperat el Cremallera que em duria fins a dalt el monestir. Poques novetats hi ha hagut des del 2003; a destacar alguna placa nova de senyalització informativa o uns panells dinàmics instal·lats a les andanes de Monistrol-Vila i Montserrat, si bé crec que no se li treuen gaire profit.
A Montserrat he fet un parell de fotos i vídeos ràpids fins que ha caigut una autèntica tromba d'aigua que ens ha acompanyat també durant la baixada. He baixat a Monistrol-Vila per esperar el següent Cremallera, que arribava fins a Monistrol-Enllaç. Durant aquesta estona la pluja encara s'ha intensificat més, en forma de tempesta amb llamps inclosos. Un d'aquests llamps ha caigut a la catenària (imatge impactant, sens dubte) cosa que ha fet parar un dels cremalleres si bé posteriorment ha pogut continuar viatge sense problemes. A més, també hi ha hagut problemes amb els senyals lluminosos de Monistrol-Vila cap a Monistrol-Enllaç, de manera que el tren ha sortit amb el senyal en vermell, amb ultrapassament autoritzat.
A Monistrol de Montserrat he fotografiat ràpidament la D9 i una nova plataforma a la via 5 fins que he agafat un R5 fins a Sant Vicenç-Castellgalí. Allí he pogut caçar el saler baixant de Súria cap a Solvay.
La darrera etapa ha estat en un R4 fins a Terrassa, directe des de Sant Vicenç, cosa que s'agraeix i fa com il·lusió tenint en compte que els trens de rodalies cada cop paren a més llocs i s'obliden dels semidirectes.
1 comentari:
Això del llamp a la catenària no ho hauràs pogut fotografiar, oi? Quina llàstima! I quina enveja! Quin espectacle que has tingut no? És el millor que et pot passar (espectacle i que les coses funcionin!)
Publica un comentari a l'entrada