Les línies del DLR sumen 31 km i 39 estacions, essent la major part d'elles en superfície i molt sovint en viaducte. Es constitueix en 5 branques: a Greenwich i Lewisham al sud, Stratford al nord, Beckton i King George V a l'est i al centre de Londres, amb finals a Tower Gateway i Bank.
El nostre viatge per les línies del DLR es va iniciar a Bow Church (a Tower Gateway no el vam poder agafar perquè l'estació està tancada per obres fins l'any que ve). Crida l'atenció que per entrar en aquesta estació, i fins i tot tampoc a les estacions subterrànies no hi ha barreres tarifàries; el frau no sé com deu estar en aquestes línies però dóna la sensació que és major que a l'Underground. De Bow Church vam agafar el primer tren que va passar i vam anar fins a Canary Wharf. En aquesta estació, envoltada de gratacels, vam canviar a un tren que anava fins a Island Gardens i que anava comandat manualment. I és que l'estació de Mudchute es troba en obres per ampliar les andanes per a poder col·locar trens de 3 cotxes (com en altres punts de la línia) i els trens circulaven a contravia de Crossharbour a Island Gardens. A Island Gardens calia canviar de tren per seguir cap a Greenwich, tren que també anava comandat manualment i que es va omplir molt.
La tornada de Greenwich cap al centre de Londres amb el Docklands la vam fer agafant primer un tren des de Cutty Sark fins a Island Gardens (amb el tren ple a vessar, ja que un tren cada 10 minuts era molt just però circulaven per via única per les obres ja citades). A Island Gardens vam canviar a un altre tren que anava a Bank però anava tan ple que a Crossharbour vam decidir baixar i esperar-ne un dels que fan el servei parcial Crossharbour-Bank, que anava molt més buit i que a més vam poder aprofitar per seure davant de tot (encara que també anava comandat manualment). Amb aquest darrer tren vam anar fins a la City on vam canviar un Tube de la Central Line fins a la zona del centre de Londres.
A la foto, un tren entrant a Crossharbour, amb el qual aniríem fins a Bank, sota la típica pluja londinenca.
1 comentari:
Realment un transport molt original!
A mi em va agradar molt el que no sé és si la construcció de tants viaductes no resulta massa cara però és problema seu! Per altra banda curiós això que sigui 100% obert al carrer.
Aviam si continuem aprofitant tant bé les vacances! I quina enveja!
Publica un comentari a l'entrada