19 d’agost 2008

London 2008. The Underground (Tube)

Explicar ferroviàriament Londres no és fàcil ja que constitueix una xarxa molt complexa formada per línies de metro (Underground o Tube), línies de metro lleuger automàtic (Docklands Light Railway), línies de metro/tren en superfície (Overground), tramvia modern i trens de rodalies i llarg recorregut. Després d'estar 12 dies a la capital de la Gran Bretanya és difícil seleccionar què explicar però començarem per el seu transport més famós com és l'Underground, anomenat també Tube. De línies del Tube vam passar per totes (no senceres, òbviament) excepte la Waterloo&City i la East London, aquesta última tancada per reconvertir-la a línia de l'Overground.
El London Underground actualment disposa de 11 línies: Bakerloo, Central, Circle, District, Hammersmith&City, Jubilee, Metropolitan, Northern, Piccadilly, Victoria i Waterloo&City. El Tube disposa de 268 estacions i uns 400 km de vies. És el metro més antic d'Europa, iniciant-se els primers serveis l'any 1863 per una línia parcialment coberta i amb trens de vapor. Les darreres extensions han estat la Jubilee Line de Green Park a Stratford, l'any 1999 i la Piccadilly Line fins a Heathrow Terminal 5 l'any 2008.

Les línies del metro es poden classificar en dos tipus: les de superfície i les de profunditat. Les de superfície estan formades per túnels fets pel mètode de "cut & cover" a profunditats de 5 metres des del carrer. Justament aquestes línies van ser les primeres que es van posar en servei a la capital britànica. Són les línies Circle, District, Hammersmith&City i Metropolitan. Les línies de profunditat (tota la resta) es van construir mitjançant tuneladores i es situen a 20 metres de fondària (variable) respecte el carrer; cada via es situa en un túnel de només 3,56 metres de diàmetre.

Viatjant pel metro la impressió bàsica que se'n té és que és una xarxa molt gran, amb trens amb molta freqüència de pas i amb molta bona informació. Hi ha els típics panells electrònics avisant dels propers trens a les andanes, avisos per megafonia constants i personal a l'andana en dies laborables. A més, a l'entrada de les estacions hi ha pantalles (o pissares) posant com va el servei de totes les línies, ja que sobretot els caps de setmana sempre hi ha algun tram tancat o alguna estació sense servei. A les portes de control d'accés de les estacions es detecta un frau quasi inexistent, a diferència d'aquí Barcelona (que és xauxa) i la gent passa amb rapidesa gràcies a les targetes sense contacte Oyster.

A la foto del bloc un tren de la Jubilee Line a l'estació de West Hampstead. Aquesta estació és molt distreta ja que hi passen tant els trens de la Jubilee, com de la Metropolitan per unes vies específiques (que no paren) com trens de la xarxa de National Rail que incien trajecte a London Marylebone.

4 comentaris:

Xavi ha dit...

Vas tenir algun problema a l'hora de fer fotos per allà?

Per cert, el Tube dóna la impressió de ser molt baix, almenys sembla més baix que l'home que hi ham amb la bici a l'andana. És realment així de baix o només m'ho sembla?

ferry1ac1 ha dit...

Ai, Europa.........

Joaquim ha dit...

Quina sort de tenir tant bones experiències ferroviàries estiuenques! I al metro de Londres, si senyor. Jo la unica experiència que he tingut ha estat la del Estrella BCN-Vigo. I quina experiència!

Bernat Borràs ha dit...

Per fer fotos allà en general no vaig tenir problemes, excepte en un punt concret que explicaré més endavant en un altre post.