La darrera etapa del viatge a Donostia era la tornada cap a Barcelona que la faríem en tren! Per mi encantat de la vida òbviament i més tenint en compte que l'anada la vam fer en autocar, en el que t'hi passes 7 hores i mitja ben bones...La tornada la fèiem en el flamant nou servei Alvia que surt a les 16:10 de Donostia i que ve d'Irun. Era el primer cop que faria la línia des d'Euskadi fins a Zaragoza en tren i em feia certament il·lusió. Estàvem al cotxe 4 i els meus companys em van deixar molt amablement seure al costat de la finestra i al costat dret, per poder veure l'altra via ja que els trens recordem que circulen per l'esquerra a la línia Madrid-Irun. L'Alvia realment és un tren molt còmode i que de fet no recordava que fos "tan bo" però la veritat és que s'hi anava molt i molt bé; els companys coincidien en aquesta opinió.
Sortint de Donostia el tren s'endinsa cap a l'interior a través d'un paisatge preciós i magnífic, molt verd i envoltat de muntanyes fins i tot algunes amb una mica de neu; semblava gairebé més Suïssa que la Península allò. Vam passar per llocs molt famosos ferroviàriament com ara Beasain o Zumárraga i per indrets que les fotos de trens han de quedar de 10; em va meravellar sincerament. A Altsasu deixem la via doble que va cap a Gasteiz, Miranda d'Ebro i Madrid i enfilem la línia de via única cap a Iruña/Pamplona després de passar per un triangle amb la línia de Madrid. A Iruña hi arribem cap a les 6 de la tarda, després de 1 hora 45 minuts de viatge, i és que la línia ferroviària fa una bona volta i a més té corbes bastant tancades que impedeixen anar a velocitats altes. D'Iruña seguim baixant i ens creuem amb el Talgo Unamuno de pujada a Garinoain. Arribem a la vall del riu Ebre a Castejón de Ebro, on entre d'altres hi ha el mític Platanito "preservat". Ara ja en via doble i circulant per la dreta anem a tota velocitat fins a Zaragoza. Just abans de Zaragoza-Delicias reduïm la velocitat per canviar d'ample de via i de tensió per entrar a la línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona. A Zaragoza-Delicias el tren arriba amb un quart d'hora de marge i s'ha d'esperar que pel tram de via única a la sortida de l'estació cap a Barcelona passin dos AVE 103 i un Avant 104.
La darrera part del viatge la fem per la ja ben coneguda línia d'alta velocitat amb parades a Lleida Pirineus i Camp de Tarragona. A Sants entrem per via 5 i a la via 6 surt un sèrie 102 de buit cap a Can Tunis mentre hi ha un Talgo VI Trenhotel a la via 1 esperant l'hora de sortida. Un plaer veure coses diferents a AVE sèrie 103 a Sants!
1 comentari:
Que bonic es donostia! jo vaig estar-hi aquest estiu , no en sortida ferroviaria si no de vacances ,encara que vaig poder aprofitar per pujar a frança hi anar amb trens de la sncf fins a biarritz.
Això si , jo vaig anar-hi amb avió , també es molt curiós l'aeroport de Donosti , molt molt petitó , de fet només te dos vols el nostre a Barcelona i un altre a Madrid i vas en avionets d'elisses petitons.
Salut i molta sort!
Publica un comentari a l'entrada