Darrera sortida del 2007: a Abrera fent zig-zag

Aquesta tarda he fet la que molt probablement sigui la darrera sortida de cacera fotogràfica d'aquest any 2007, si bé demà agafaré novament el tren però serà per anar a la feina i de compres. En fi, el cas és que la meva darrera escapada de l'any ha estat a la línia Llobregat-Anoia que tenia molt "abandonada", ja que només estava pendent dels trens desviats per Vilafranca i del caos de rodalies últimament.

L'excursió ha començat a Plaça Catalunya, agafant un tren de la línia R4 fins a Martorell. Comentar que al nus de El Papiol/Castellbisbal avancen les obres per incorporar el tercer carril cap a la línia Papiol-Mollet... ara que començava a entendre com anava tot plegat el tornen a canviar! Una altra cosa a comentar, algú ha vist darrerament cap tren de rodalies net i sense grafitis? És que d'un temps ençà la cosa fa més fàstic que mai, com si a la renfe si li enfumés tot ara que el traspàs de competències és imminent. Això sí, a l'estació de Plaça Catalunya està ple de llumets de Nadal (jo no ho havia vist mai...) i pels altaveus van repetint una mena de felicitació de Nadal. Ja a Martorell he pogut veure una 269 maniobrant i un mercaderies, després de sortir de l'estació pel què serà el futur bar.

Vaig cap a Martorell-Central on espero un S4 per anar fins a Abrera: "sorpresa", és una 211 en lloc d'una 213! La veritat és que ja ni hi pensava amb les 211 però quan l'he vista m'ha fet molta il·lusió. De Martorell-Enllaç a Abrera les obres de desdoblament de via ja es troben molt avançades, circulant-se per via nova des de mig camí i per la via "vella" remodelada. A l'entrada d'Abrera es produeix un curiós zig-zag, ja que els trens passen de la nova via 2 a la original via 1 a través d'una nova diagonal, per a continuació haver-hi l'agulla per entrar a la via desviada original de l'estació. A la foto del bloc podeu veure de què us parlo, amb la 211.03 fent "esses".

Espero el R5 que va cap a Barcelona, vaig fins a Martorell-Enllaç i després amb un S8 baixo a Martorell-Vila, estació que està acabada de remodelar. La veritat és que no em desagrada com ha quedat, i més tenint en compte que no hi havia gaire disponibilitat d'espai. Ara s'entra a través d'un pas inferior, que es desdobla i s'aprofita per comunicar no només les andanes entre sí sinó també amb la zona de Costablanca substituint l'antic pas a nivell. La veritat és que tot plegat és de disseny molt simple i funcional, on destaca la molt bona il·luminació nocturna existent.

La darrera etapa abans de tornar a casa ha consistit en una parada a la nova estació subterrània de Pallejà, on he fotografiat trens des de l'andana de la via 2, amb l'esperança que passés el potasser des del port però no hi ha hagut sort. Finalment, amb un S8 he anat fins a L'Hospitalet-Av.Carrilet, on tots els trens finalitzen recorregut i on tot està molt ben muntat per facilitar dins del possible la fluidesa dels viatgers i els transbordaments amb el metro. Jo també he fet l'enllaç i he anat fins a Rambla Just Oliveras on ràpidament he canviat a un R4 que tot i una mica de demora m'ha dut fins a Terrassa.

Incursió a la terra del Vichy

Avui havia d'anar a fer treball de Camp a Salt (Gironès) i aprofitant el viatge m'he llevat una mica més d'hora per acostar-me a l'estació de Caldes de Malavella amb l'objectiu de veure l'Estrella Costa Brava, recentment tornat a posar en servei després d'estar parat aprofitant l'excusa del tall de la línia a Bellvitge. El cas és que durant l'estona que m'he estat a l'estació he pogut veure força varietat de trens, des d'unitats 440 reformades amb l'esquema de colors de mitjana distància fins a 448, així com l'Estrella Costa Brava remolcat per la 252-047 en colors "natzarens" i el Catalan Talgo passant direcció Montpellier. Així mateix, he pogut veure dos trens de mercaderies i una locomotora aïllada. No està gens malament, ha valgut la pena suportar l'intens fred i humitat que feia així com el gel que es podia formar a les andanes que el personal de l'estació intentava evitar tirant sal.

Passant per Gorg

Aquest matí, anant a una reunió de feina he hagut d'anar molt a prop de Gorg i he aprofitat per fer quatre fotos de la parada final de la línia T5 del tramvia. La veritat és que encara em queda pendent recórrer a fons el tram Sant Joan Baptista-Gorg per poder completar la web (també amb el sector Besòs-Sant Joan Baptista) però de moment he fet una mica de dentetes veient la parada de Gorg, que té com a element distintiu l'agulla tipus "bretelle" instal·lada per primer cop a la xarxa de tramvia modern de l'àrea de Barcelona.

Per cert, comentar que per arribar-hi he utilitzat la L2 per la qual ja pràcticament només hi circulen les modernes unitats 9000 fabricades per Alstom. De fet només he vist una 2100 en el meu recorregut d'Universitat a Gorg.

Primer laborable línia de Vilanova reestablerta 100%

Avui he anat a provar la "normalitat" a la línia R2 sud. En concret he agafat un tren fins a Gavà des de Passeig de Gràcia, comprovant que els trens amb destinació Sant Vicenç de Calders segueixen sent directes entre Sants i Gavà. El viatge ha transcorregut sense novetat, observant entre Can Tunis i el riu Llobregat com s'ha estès ja bona part de la via de la LAV i també es comença a observar la futura connexió al nou centre de manteniment de Can Tunis.

Un cop a Gavà el primer que he hagut de fer és obrir-me pas entre els 20 o 30 informadors que devien haver-hi per les andanes!! Era una cosa absolutament exagerada tot i que de fet es notava que tot estava encara a punt per si fallava de nou la cosa ja que el carrer era ple d'autocars buits, les carpes encara estaven muntades i fins i tot hi havia encara un rètol que deia "et podem convidar a un cafè?"... Entre tanta marea groga amb la "i" penjada a l'esquena que no sempre ve a ser d'informador útil justament me n'he anat a un dels extrems de l'andana central per començar a caçar trens que feia molt temps que no passaven per la línia com són els trens de mitjana distància servits per unitats 440, 444, 470 i 448 i també trens de llarga distància com Euromeds, Alvies i Talgos. M'hi he estat fins que la claror ja no donava més de sí (o sigui fins les 5 de la tarda) ja que el mes de desembre mes és el que té, has de plegar d'hora.

Tornant cap a Barcelona destacar que per Bellvitge els trens que van cap a la ciutat comtal no passen per la via 2 sinó per la via 0. El què em pregunto és on estacionen els trens de mitjana distància procedents de la línia de Girona que abans usaven aquesta via... Per cert que he anat amb el R2 fins a Montcada i Reixac i puc dir que es triga una mica menys a creuar Barcelona via Passeig de Gràcia que via Plaça Catalunya des de Sants, ja que a l'estació central hem entrat en paral·lel amb un R7 a Martorell i just després de caminar de Montcada i Reixac (línia R2) fins a Montcada i Reixac-Manresa ha arribat el R7 en qüestió.

1-D Catalunya rebenta

Ahir 1 de desembre vaig assistir a la manifestació convocada per la Plataforma pel Dret a Decidir. La marxa va ser tot un èxit que va aplegar 700.000 persones segons la organització. Durant la manifestació es va protestar contra el caos de les infrastructures a Catalunya, a més de reclamar el dret del nostre país de ser independent. Potser cada cop estem més a prop de fer aquest pas i poder deixar de dependre d'una Espanya que no es preocupa en absolut dels nostres interessos.

Darrer dia (esperem) de trens desviats per Vilafranca

Avui he anat a "acomiadar-me" dels trens de llarga distància passant per la línia de Vilafranca. Des del 20 d'octubre quan les obres de la LAV van provocar que es desplacés una de les parets del túnel de FGC que es va tallar la línia totalment a Bellvitge. Des del 17 de novembre els trens han tornat a circular però únicament per la via 1, de manera que només podien passar-hi trens de rodalies a raó de 3 trens per hora i sentit a l'hora punta del matí; la resta del dia 2 trens. Finalment, avui 30 de novembre ha estat l'últim dia del tall ja que demà 1 de desembre tots els trens recuperaran la normalitat, tant les línies 2, 7 i 10 de rodalies, com els de mitjana i llarga distància que surten de Barcelona cap al sud.

És per això que per fer fotos de trens "estranys" (o potser ara ja no tant) passant per la línia del Penedès me n'he anat primer a Sant Feliu de Llobregat per caçar el Talgo a Lorca i després a Vilafranca del Penedès a immortalitzar el Talgo Mare Nostrum i un Euromed servit amb Talgo VII. Quan ja me n'anava, he tingut la sorpresa que el tren que venia de Sant Vicenç de Calders i que anava a Manresa l'han desviat per la via 1 de Vilafranca, de manera que he pensat que era molt probable que el Talgo Triana avancés la doble de 447. I així ha estat.

De tornada he fet canvi de tren a Martorell, agafant la R7 fins a Cerdanyola i novament la R4 fins a Terrassa. La veritat és que em pensava que guanyava molt temps fent aquesta drecera però realment el guany només ha estat de deu minuts. A veure si es construeix la línia orbital ben aviat, ara que aquesta setmana se n'ha donat a conèixer el traçat "definitiu" i anar de Vilafranca a Terrassa es converteix en cosa de molta menys estona i no pas d'una hora i mitja ben bona en el millor dels casos.

Saló del Hobby 2007

Divendres a la tarda vaig anar al saló del hobby amb un amic també aficionat als trens. El saló en sí la veritat és que cada cop deixa més que desitjar sobre temes ferroviaris, si bé vam aprofitar per comprar alguns trens en miniatura, especialment jo que duia molt temps de sequera i que ara m'estic tornant a enganxar una mica a aquest tema. El saló del hobby el va salvar per la part ferroviària els moduls que la Federació Catalana d'Amics del Ferrocarril va exposar-hi, tant d'H0 analògic, com d'H0 digital, així com un de N. Als mòduls d'H0 analògics per primer cop el Club Ferroviari de Terrassa hi era present, amb una reproducció del baixador de Torrebonica, tal com es pot veure la foto del bloc. Si voleu comparar-ho amb el baixador original podeu mirar a http://www.trenscat.com/renfe/torrebonica_ct.html

Nou accés adaptat a l'estació de Mira-sol

Aquest matí anant cap a la feina he passat per Mira-sol sense estar dormint i he pogut veure que per fi s'ha obert el nou accés a l'estació. Així doncs, a la tarda ja he anat a la idea i he aprofitat per fer una breu visita (de 12 minuts, el temps entre dos trens S1) a les noves instal·lacions, fent quatre fotos amb la càmera "vella" que sempre duc a sobre.

L’estació de Mira-sol d’FGC està situada a una cota superior del nivell de carrer. Això fa que fins ara s’hi accedís a través d’un pas que connectava el carrer amb un vestíbul de dimensions reduïdes a través d’unes escales fixes. Per tal d’adaptar a PMR l’estació i millorar condicions d’espai i accessos al conjunt d’usuaris, s’ha construït un nou vestíbul i s'adequarà l'existent, si bé de moment ja s'han tapat les escales que baixaven a l'antic pas. Així doncs, actualment hi ha un nou vestíbul a nivell de carrer un vestíbul de 237 m2 on hi ha ubicades les màquines expenedores (de la versió 1), un monitor informatiu (també dels "antics"), set barreres tarifàries, la sala del cap d’estació i els serveis i dependències d’FGC. El vestíbul connecta amb la zona superior entre les vies a través d’un nou espai on s’hi ubiquen l'escala mecànica, l'escala fixa i un ascensor. Aquest espai condueix fins a la zona del vestíbul ja existent a l'edifici, d’uns 52 m2, que esdevindrà una zona d’espera coberta. De moment, s'han retirat les barreres tarifàries que hi havia, així com les MAEs.

A Bellvitge... per fi en tren encara que a mitges!

Aquesta tarda he anat a Bellvitge a veure el primer dia laborable de represa de circulacions a la R2 sud. Per arribar a la zona he agafat la L1 (a més m'ha tocat un 6000) i he baixat a la Torrassa. D'aquesta manera m'he volgut acostar al pont de La Vanguard i fer una foto d'una doble de 451 circulant cap a Vilanova, imatge que feia quasi un mes que era impossible d'aconseguir. Des d'aquí he anat xino-xano cap a l'estació de Bellvitge pels carrers paral·lels a la via, aprofitant el trajecte per fer una foto d'una 450 circulant direcció Barcelona pel viaducte just al punt on passa sobre el ramal del túnel del Gornal. Un cop a la zona he anat a la passarel·la que va construir nova adif no fa massa temps per poder fer fotos tant del tren que anava cap al sud com del que anava cap al nord. Al pont he coincidit amb un altre fotògraf, com era d'esperar tenint en compte que avui la cosa és de plena actualitat.

Després he anat ja cap a l'estació de Bellvitge, en la que hi havia totes les barreres tarifàries i podies entrar lliurement sense necessitat de bitllet, ni que el vulguessis. La noia que hi havia a la taquilla m'ha dit que passés sense més. Un cop a l'andana es feia estrany estar allà després de tots els problemes que hi ha hagut. He fet una foto al tren de baixada i després he agafat un tren que anava a Sant Celoni, circulant fins a Sants per la via 1 i cantant la megafonia "Viladecans" just en sortir de Bellvitge; el maquinista ha anunciat manualment que la propera estació era Sants i seguidament ha desconnectat tot el sistema.

He canviat de tren a Montcada i Reixac per agafar la "meva" R4 fins a Terrassa. Durant el trajecte destacar que a Sabadell Sud estaven descarregant una unitat 6000 del metro de Barcelona.

Viatge a París (última part). Tornada a Perpinyà

El dia 4 de novembre era el darrer i vam decidir dedicar-lo a la tornada cap a Perpinyà. Primer desfèiem el recorregut per París que havíem fet tres dies abans, és a dir, agafant el metro línia 6 a Boissière fins a Charles de Gaulle-Étoile i des d'aquí amb el RER A fins a Gare de Lyon. La veritat és que tot i ser diumenge els temps d'espera tant al metro com al RER van ser molt curts, no sé si per casualitat o perquè realment hi ha molts combois. Arribàvem a la Gare de Lyon cap a dos quarts de vuit del matí i el nostre TGV no sortia fins les 8:24. Aprofitem per fer un bon "petit dejuner" en un dels cafès situats darrere els topalls de l'estació, que per ser París surt força bé de preu. Des de la terrassa podem veure el conjunt de vies de la Gare de Lyon, on bàsicament hi ha TGV tot i que algun que altre tren de tipus diferent de tant en tant s'hi infiltra.

Arriba l'hora de pujar al TGV, que novament és Duplex i en doble composició. Altre cop anem en primera classe i al pis de baix. El viatge de tornada el realitzem en 7 minuts menys que l'anada ja que aquest cop el nostre tren només pararia a Montpellier, Beziérs i Perpinyà. El recorregut de 4 hores 59 minuts no es fa gens pesat, i anem a uns 300 km/h força sostinguts fins a Nîmes, on s'acaba la LGV. A Montpellier fem una parada bastant llarga, que feia pensar que potser el TGV Duplex de darrere es quedaria a la capital de Llanguedoc. Però no va ser així, i vam seguir en doble de TGV Duplex cap a Beziérs, on va baixar força gent, i Perpinyà.

Un cop a Perpinyà anem a l'aparcament per agafar el cotxe. Per haver-hi estat 4 dies la cosa surt per uns 20 i poc euros, que dins el què cap està prou bé. La darrera etapa del viatge seria en cotxe de Perpinyà a Terrassa. Ressaltar que des de l'autopista vam veure les obres de la LAV entre Perpinyà i Figueres, que ja té les obres de plataforma fetes i ja hi ha instal·lats els pals de catenària, que són iguals que els de la LAV de Barcelona però blancs-gris. Destacar com a fet curiós, amb el qual no havia caigut, que a la sortida del túnel del Pertús pel costat nord la doble via es separa i realitza un salt de moltó sobre ella mateixa per tal de passar de circular per la dreta a circular per l'esquerra. Realment és molt curiós de veure!

Trens "estranys" a St.Joan Despí i Molins de Rei

Avui he anat a fotografiar trens "estranys" (que de fet cada cop són menys estranys i més habituals...) a les dues estacions de la línia de Vilafranca que em quedaven per fer: Sant Joan Despí i Molins de Rei. A Sant Joan Despí he caçat el Talgo a Lorca encapçalat per una de les poques 252 que encara llueixen (encara que una mica demacrada ja) ja la decoració "taxi", groc i gris. Després he fet temps per Sant Feliu de Llobregat fent fotos del pas a nivell i de trens "Civia" fins la suposada hora de pas del Mare Nostrum per Molins de Rei, que comptava que seria entre les 16:45 i les 17. Però resulta que avui els trens anaven més d'hora del què solien i ha estat just arribar a Molins passats pocs minuts de les 16:30 que quan anava a baixar de la 447 he vist per les finestres que passava la 252 amb el Talgo. Indignació i mal humor, només he pogut fer una foto de la cua del tren; de tota manera, pensant-ho amb calma també tenia una doble de 447 tapant-me la perspectiva bona així que encara que hagués estat a l'estació abans tampoc l'hauria pogut caçar bé de cara. Així doncs, he decidit esperar-me uns 30 minuts fins que passés l'Euromed de Talgo VII, que també ha passat més aviat que tots els dies anteriors, pocs minuts després de les 5. Tot i que hi havia poca claror la foto encara m'ha quedat prou bé i així he marxat de Molins amb un regust més agradable a bord d'un Civia. Ara ja tinc totes les estacions de la línia de Vilafranca amb un tren de llarga distància passant-hi. Qui ho havia de dir que la cosa anava per tant llarg el 20 d'octubre... i encara no sabem fins quan serà la cosa. Potser al final la cosa estranya serà veure trens de mitjana i llarga distància per Vilanova!!

Festival de trens per la línia de Vilafranca

Aquest cap de setmana gairebé tots els trens de mitjana i llarga distància els han fet acabar a Barcelona, en lloc de Sant Vicenç de Calders, Tarragona o Camp de Tarragona, per tal de facilitar els desplaçaments als viatgers i que no haguessin de canviar de tren o bé a l'autobús. Per tal d'aconseguir-ho, tots aquests trens han circulat desviats per la línia de Vilafranca. D'aquesta manera, ha sigut possible veure tot tipus de trens de mitjana distància (440, 470, 444 i 448) i de llarga distància (Estrella, Talgo, Euromed i Alvia) pel Penedès. Una ocasió com aquesta no es podia desaprofitar, i he anat a fer fotos a El Vendrell, L'Arboç, el pas a nivell proper a Lavern-Subirats, El Papiol i finalment Martorell. La foto que il·lustra el bloc correspon a l'Estrella Galicia encapçalat per una de les poques 252 que encara llueixen la decoració "taxi" passant per El Vendrell.

Viatge a París. Més metro, RER i tramvia!

El darrer dia sencer d'estada a París va ser ben complet pel què fa a desplaçaments ferroviaris entre els diversos llocs turístics als que vam estar. El dia començava a la "nostra" parada de Boissière de la línia 6, des d'on aniríem fins a Charles de Gaulle-Étoile per veure el famós Arc de Triomf. Una passejadeta pels Champs Elysées i una visita als Invalides, on hi ha la tomba de Napoleó, per tornar a agafar de nou el metro a École Militaire, en concret la línia 8. A La Motte Picquet-Grenelle canviem a la línia 6 després de recórrer un complicat entramat de passadissos. La línia 6 en aquest punt va en superfície mitjançant un viaducte. Baixem a Bir-Hakeim, l'estació de metro més propera a la Torre Eiffel, i anem a peu pel pont del mateix nom per poder fer la foto que il·lustra aquesta entrada del bloc. Agafem de nou la línia 6 a Passy i ens dirigim de nou a Charles de Gaulle-Étoile on canviem el RER A per anar fins a La Defénse. No hi havia cap més alternativa per anar a la zona moderna de la ciutat ja que la línia 1 es trobava tallada des de Charles de Gaulle-Étoile fins a La Defénse de l'1 al 4 de novembre per obres.

Sortim de l'estació, on també hi ha un centre comercial integrat i veiem el famós Grande Arche. Ja després de dinar anem a mirar el tramvia, la línia T2, que a La Defénse arriba soterrat en una andana que aparentment és més de tren de rodalies que una altra cosa. Arriba un dels tramvies, del model Citadis, que ja tenim ben coneguts a Barcelona. Agafem el tramvia i anem fins a Musée de Sèvres, tota l'estona sobre plataforma 100% ferroviària i amb creuaments a diferents nivells amb els vials. De fet és més com un tren-tram que de fet fins i tot podria ser una línia més del RER. Per agafar el metro creuem el riu Sena per un pont i baixem a la parada de Pont de Sèvres, un dels extrems de la línia 9. Farem una bona tirada per aquesta línia fins a Saint-Agustin, on canviarem a la línia 14 que inicia trajecte a Saint-Lazare. La línia 14 és la línia més nova del metro de París i funciona de manera totalment automàtica sense conductor, disposant de mampares a les andanes, tal com passarà aquí algun dia amb la línia 9 del metro de Barcelona. Anem fins a Châtelet veient la vista frontal del trajecte comodament asseguts, ja que no hi ha cabina de conducció.

Després de fer una volteta per Les Halles, agafem el RER B a Châtelet-Les Halles, estació amb un volum de viatgers molt important que col·lapsen els accessos, molt possiblement per ser dissabte a la tarda quan molta gent surt a passejar i comprar pel centre de París. L'estació disposa, com totes les del RER, d'andanes llarguíssimes i trens tant llargs com aquestes, que poden ser de 4 o 5 cotxes, d'un o dos pisos i en doble composició! Amb el RER B anem fins a St Michel-Notre Dame, on canviem al RER C per anar fins a Champ de Mars-Tour Eiffel per tornar a veure el magnífic símbol de París amb la seva il·luminació nocturna.

Viatge a París. Molt Metro i Funicular de Montmatre

El segon dia a París començava agafant el metro a Trocadero, en concert la línia 9. Només entrar veiem que a les pantalles diu que la circulació de metros a la línia 9 no funciona bé perquè un tren s'ha averiat a Saint Philippe du Roule. Decidim baixar igualment; l'andana està força plena però aviat bé un comboi. Hi pugem i anem fins a Iéna i Alma Marceau sense gaires problemes. En aquesta darrera estació el tren s'està ben bé 10 minuts parat; la gent ja havia començat a marxar escales amunt buscant alternatives però finalment fa sonar el tancament de portes una bona estona i molts viatgers tornen enrera i entren al tren de nou, amb el qual ja anem sense dificultats fins a Miromesnil. En aquesta estació canviem a la línia 13, mitjançant un dels múltiples i llargs passadissos d'enllaç. Crec que el tema dels enllaços està molt pitjor que a Barcelona, si bé té més encant, perquè a més els minusvàlids ho tenen complicat a l'haver-hi molt poques estacions adaptades amb ascensors. Seguim trajecte cap a Saint-Lazare on canviem de nou de línia i agafem la línia 12 direcció Porte de la Chapelle fins a Abbesses, estació que conserva tot el sabor de principi de segle i que té una boca d'accés preciosa, com podeu veure a la foto del bloc, que de ben segur que mai es substituirà per una "moderna"(?) mampara de vidre de disseny, tal com passaria aquí.

Un cop a Abbesses esmorzem i ens dirigim a agafar el petit funicular de Montmatre, pel qual haurem de fer una mica de cua però res de l'altre món. Només hi havia una de les dues cabines circulant; per l'altra via no hi havia res, ni tan sols la cabina parada, ja que suposo que deu estar en manteniment. Fem una volta per Montmatre i anem cap al Moulin Rouge, parada Blanche de la línia 2 i anem fins a Barbès Rochechouart, on canviaríem a la línia 4. L'estació de Barbès Rochechouart de la línia 2 vam tenir l'agradable sorpresa de descobrir que estava a l'aire lliure, situada en un viaducte que ningú pensa soterrar perquè no molesta i la gent hi conviu perfectament. Amb la línia 4 anem fins al cor de París, a la parada Cité, on aprofitem per veure la mítica catedral de Notre Dame i tota l'illa.

Ja a la tarda agafaríem de nou el metro, primerament la línia 7 entre Pont Marie i Palais Royal-Musée du Louvre. Finalment, al vespre després d'haver voltat pel famós museu i haver vist la Mona Lisa vam agafar la línia 1 de Palais Royal-Musée du Louvre fins a Charles de Gaulle-Étoile i la línia 6 fins a Boissière. Comentar el curiós final de la línia 6 a Charles de Gaulle-Étoile on de fet no acaba, sinó que fa un llaç (o bucle) i torna cap a Nation, de manera que el maquinista no ha de canviar de cabina en cap moment si bé a la parada Kléber baixa a estirar una mica les cames. També aprofitar l'avinentesa per comentar que xoca veure que mentre per tota la xarxa ferroviària de França els trens circulen per l'esquerra al metro de París circulen per la dreta. Una mica el mateix que passa a Madrid però a la inversa.

Viatge a París. En TGV Duplex de Perpinyà a París

Aquí comença el meu relat (ferroviari) del viatge que vam fer a París pel pont de Tots Sants, en concret de l'1 al 4 de novembre. La cosa comença la matinada del dia 1, sortint a les 4 de la matinada de Terrassa en cotxe fins a Perpinyà. Teníem un bitllet per al TGV que surt a les 7:15 del matí de l'estació de la capital de la Catalunya Nord fins a París-Gare de Lyon. Arribem a Perpinyà a quarts de 7 i aparquem a l'aparcament de l'estació mateix. L'estació es troba immersa en les obres per l'arribada de la LGV (Línia de Gran Velocitat) des de Figueres, aquí sí, l'any 2009. Només arribar veiem un TGV Duplex estacionat a la via B però no era pas el nostre sinó un que anava a Lille. Aprofitem per fer un cafè amb llet i un croissant al bar de l'estació i seguidament anuncien el nostre tren també per la via B.

Pugem al tren i anem fins al final de tot. Teníem un bitllet per al cotxe 11, el darrer per a viatgers abans de la tractora i que és de 1a classe. Estem al pis de baix, en una sala molt comfortable, amb butaques àmplies i endoll a cada plaça. El què no em va acabar de fer el pes dels TGV Duplex és que tots els pisos inferiors són amb accés només per un costat, estant l'altre "tapat" amb una paret, diguem que no és continu com sí que succeix al pis superior. Això fa que es pugui tenir una mica de sensació d'agobiament en només tenir accés a un sol costat a la sala.

A les 7:15 en punt sortim de Perpinyà i circulem per la línia convencional a bona velocitat (potser fins a 160 km/h, no ho sabria dir) fent parades a Narbonne, Béziers, Agde, Sète i Montpellier. A Montpellier el nostre TGV Duplex s'acobla a un altre que té davant, de manera que fins a París anirem en composició doble de TGV de dos pisos! Això dóna idea de l'èxit del servei, que és més a l'abast de tothom que no pas aquí amb els AVE, als quals se'ls ha donat un aire "pijo" i "d'alt stànding" que fa que el preu sigui molt més car.

Deixant Montpellier, on des del tren podem veure l'alegre tramvia florejat de la línia 2, fem l'última parada abans de París a Nîmes. A partir d'aquí el tren enfila la línia d'alta velocitat i puja la velocitat notablement situant-se a uns 300 km/h, donant la sensació d'anar en avió arran de terra. El tren es manté força estable, molt més que a la línia convencional. Durant el trajecte ens creuem amb molts altres TGV, i això que és un dia festiu, i també podem observar els enllaços constants que hi ha amb les línies convencionals o com ens ajuntem amb la LGV de Marsella o la que prové del centre de Lyon. De Lyon a París anem per la primera LGV que va haver-hi a Europa i en un viatge a través de verds camps i boscos finalment ens desviem de la línia general i entrem a les rodalies de París. El tren para a París-Gare de Lyon a l'hora prevista, les 12:21.

Ara hem d'anar fins a Boissière (línia 6 del metro), que és on teníem l'hotel. Com que això està a l'altra punta de la ciutat, agafem el RER A fins a Charles de Gaulle-Étoile i des d'aquí de seguida arribem a la parada desitjada.

A la tarda aniríem a veure i pujar a la mítica Torre Eiffel que ens captiva tots els sentits, si bé això potser ja no és tan ferroviari encara que té uns ascensors inclinats ben potents i de ferro tampoc n'hi falta!

El tren-tram, una solució per a Catalunya?

Ahir vaig anar a una conferència al Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya titulada "El tren-tram, una solució per a Catalunya?".

En primer lloc va parlar el senyor Jordi Julià, director tècnic d'Ifercat. Va exposar que la idea del tren-tram neixia una mica a partir del projecte de l'Eix Transversal Ferroviari, en el qual es veia que amb la nova línia d'altes prestacions (velocitats de l'ordre de 200km/h), els traçats actuals quedaven sense gaire raó de ser i que calia readaptar-los per tal d'integrar-los en la trama urbana sense realitzar grans soterraments i que es reconvertissin a tren-tramvia. D'aquesta manera, el tren-tram serviria per a aportar viatgers al tren de grans prestacions. Això sobretot seria interessant per a la línia Lleida-Cervera-Manresa, si bé estem parlant d'un horitzó temporal a llarg termini. Des d'Ifercat han estudiat la implantació de tren-trams per penetrar a Balaguer, a la línia Anoia dels FGC i als ramals de Súria i Sallent, convertint Manresa-Alta en un nou potent centre intermodal al Bages.

A continuació va parlar Jordi Moltó, alcalde de Sallent, el qual va dir que a Sallent el tren-tram no els sembla malament però que ells prefereixen tenir un tren-tren que els uneixi més ràpid no només a Manresa sinó també amb Barcelona. També comentava la possibilitat de realitzar un aparcament a la zona de la futura estació (que es situaria on avui s'acaba el ramal de mercaderies) i de prolongar-lo cap a Balsareny o Navàs.

Seguidament va fer la seva exposició Jordi Riba, tinent d'alcalde d'Igualada i també representant la comarca de l'Anoia. Els preocupa molt el temps que triguen actualment per anar a Barcelona (84 minuts per fer 56 km) i també, encara que en menor mesura, el pas dels trens pels muncipis i la seva integració urbana. El tren-tram no el volen fins que no tinguin una línia d'altes prestacions que els uneixi amb menys temps amb Martorell i Barcelona.

Finalment, Francisco Medina del Gabinet Gaudí va parlar sobre el sistema ferroviari al Camp de Tarragona. Exposava que ells no tenen tant un problema de falta d'infrastructures sinó de serveis. El tren-tram al Camp seria un mode a desenvolupar per servir zones on no hi ha cobertura mitjançant el ferrocarril, però a dur a terme en una segona fase. Actualment, proposava crear cinc línies de rodalies: 1.Montblanc-Valls-Sant Vicenç de Calders; 2.L'Hospitalet de l'Infant-Tarragona-Vilanova i la Geltrú; 3.Montblanc-Reus-El Vendrell; 4.Flix-Reus-Estació del Camp de Tarragona; 5.Estació del Camp de Tarragona-Reus-Vila-seca-Salou. El tren-tram també serviria a l'estació central de Tarragona, situada al costat de l'aeroport de Reus. Segons va comentar, creia que l'estació de Perafort està condemnada a morir a causa de la seva ubicació en un futur.

A l'epicentre del desastre...

Tinc moltes coses per explicar però ho aniré posant mica en mica al bloc: viatge a París, conferència sobre el tren-tram a Catalunya i de moment posaré el què he fet aquesta tarda. Després de passar-me força dies anant a veure trens desviats per la línia de Vilafranca avui he anat a l'epicentre de tot el caos ferroviari a Barcelona: Bellvitge.

Per anar fins a Bellvitge hi he anat en la L1 del metro, tal com marquen als fulletons de renfe de pla de transport alternatiu. Després d'una passejadeta (més curta del què em pensava) he arribat a les vies de la xarxa de via ampla... La primera impressió ha sigut de veure molts operaris per les vies amb maquinària diversa. De tota manera, tampoc era una cosa exagerada però sembla que mica en mica es va posant fil a l'agulla. També és curiós veure l'estació de Bellvitge tancada a plena llum del dia. Durant la meva breu estada a la zona, he pogut veure i saludar un fotògraf periodista que estava observant la situació, després que avui s'ha donat a conèixer la data teòrica de "normalització" del servei pel 30 de novembre. Així doncs, durant 4 setmanes més serà habitual veure trens de llarga distància per la línia de Vilafranca, autocars entre Gavà i Barcelona i trens de la línia R2 acabant a Gavà i Sants.

La tornada cap a Barcelona l'he fet via bus substitutori de FGC des de Gornal fins a Europa-Fira, on he transbordat a una de les 213 "empresonades" al tram fins a Pl.Espanya. Els trens arriben a Europa-Fira per la via 1, l'habitual, i realitzen la maniobra d'inversió de la marxa dins del túnel canviant de via a través de les diagonals que hi ha. A Pl.Espanya només hi ha la via 1 en servei, estacionant trens a la resta. Amb dues unitats 213 cobreixen el curt trajecte, on sembla que va per llarg de reestablir-s'hi la normalitat.

Seguim amb trens desviats però més a prop de Bcn

Aquesta tarda he anat a fer el què espero que sigui el darrer reportatge d'aquesta tongada de trens desviats per Vilafranca. Així ho desitjo ja que pel pont de Tots Sants seré fora i representa que el dia 5 de novembre això hauria de tornar a funcionar amb normalitat...

El cas és que avui he anat a la zona on encara no havia caçat trens "estranys" com és el tram més proper a la ciutat comtal. De tota manera plegant a les 3 és molt complicat ja que hi ha llum més o menys bona només fins les 5 de la tarda, que un pot apurar com a molt fins les 6. Durant aquest lapse de temps només es poden caçar tres trens, i a més el primer d'ells ve molt i molt justet... He començat agafant el metro de la L1 a Universitat per anar fins a Rambla Just Oliveras. Allí he arribat a l'estació de L'Hospitalet i després de dir-me primer que no podia fer fotos perquè les estacions "són un enclavament militar en cas de guerra" (increïble que diguin aquesta xorrada però cert!!) i ensenyar el ditxós permís he pogut caçar el Talgo a Lorca. Després he fet temps per l'estació (o la fortalesa militar, segons com es miri...) per després anar a Cornellà de Llobregat, on volia caçar el Talgo Mare Nostrum. M'he hagut d'esperar una bona estona i fins les 5 no ha passat el desitjat tren. Per cert, les obres de construcció d'un nou viaducte a la sortida de Cornellà ja estan força avançades... almenys aquí no es demana el soterrament sinó que el pas del tren "s'embelleix" i ja està. Molt bé per Cornellà! Finalment he anat a Sant Feliu de Llobregat on he pogut caçar ja amb la llum una mica tènue un pseudo-Euromed servit amb material Talgo VII; m'ha vingut ben just perquè una inoportuna 447 de rodalies m'ha tapat la perspectiva bona...

Després he tornat cap a Terrassa no sense abans haver pensat si anar a la manifestació contra el caos de rodalies o no... La veritat és que prefereixo no haver-hi anat perquè pel què sembla a hores d'ara ha estat més un clam contra el traçat de la LAV pel centre de Barcelona de l'anomenada plataforma AVE pel litoral que una altra cosa. Estic a favor d'un millor servei de rodalies, del seu traspàs a la Generalitat i que les obres de la LAV s'executin però sense presses i ben fetes. El què no estic pas en contra és que passi pel centre de la ciutat de Barcelona ja que serà una bona manera que el tren arribi directament als pols d'atracció de la ciutat, sobretot pensant en els trens d'alta velocitat "regionals" que permetran que hi hagi gent que visqui a Girona, Tarragona o Lleida que vinguin a treballar cada dia a Barcelona. En fi, esperem que es faci el túnel d'una vegada, això sí amb totes les mesures de seguretat necessàries, sense presses i no escatimant recursos. Necessitem l'ample UIC cap a França ja!

Matinal a la línia de Vilafranca...

Avui he estat per la línia de Vilafranca altre cop (ja van 4 cops en una setmana...) veient passar trens desviats per culpa dels reiterats esvorancs de Bellvitge. La diferència és que aquest cop m'hi he escapat a mig matí, podent veure passar trens diferents com són els talgos Altaria Triana, Mare Nostrum i Miguel de Unamuno. El primer d'ells l'he vist a l'estació algun dia potser subterrània de Vilafranca del Penedès mentre que els altres dos els he caçat a La Granada. En principi a La Granada només volia caçar el Mare Nostrum i com que diposava de mitja horeta l'Unamuno el volia fotografiar a un dels passos a nivell propers a Lavern. Finalment el Mare Nostrum ha passat amb un retard d'uns 30 minuts i just passat aquest ha vingut l'Unamuno darrere. Dilluns possiblement tanqui el cicle "trens desviats per Vilafranca" anant a fer fotos per la zona més propera a la ciutat comtal, sempre i quan la llum del dia m'ho permeti ara que es canvia l'hora.

Altre cop a la línia de Vilafranca veient trens desviats

Avui tornava a tenir la tarda lliure i he anat de nou a la línia de Vilafranca a caçar trens desviats per culpa dels esvorancs a Bellvitge per les obres de la LAV. Aquest cop he anat més lluny, en concret fins a L'Arboç. Com a coses destacades he pogut veure un "Euromed" servit amb Talgo VII i una triple composició d'unitats 447 sense servei circulant tots dos cap a Barcelona. De fet les circulacions extraordinàries a la línia de Vilafranca no es redueixen només a alguns trens de llarga distància sinó també a moviments de trens de buit entre els que serveixen la R2 sud entre Gavà, Vilanova i Sant Vicenç i la resta de la xarxa. De fet la triple de 447 no seria l'únic moviment d'aquest tipus que veuria ja que més tard a Els Monjos veuria una doble d'unitats 451 circulant cap al sud de buit, un fet molt poc habitual a la línia. Durant l'hora d'estada a Els Monjos a més de les unitats 451 veuria un Talgo VII (que desconec quin servei feia) circulant cap a Barcelona, a més de diversos mercants. Seguint el meu trajecte, he passat mitja horeta a Gelida amb l'esperança de caçar el Talgo Miguel de Unamuno; no hi ha hagut sort. Després he anat a Martorell per canviar a un tren de la línia R7. El cas és que no sé perquè el tren de les 19:34 no ha sortit i la informadora de torn que hi havia per variar no tenia ni idea de res. Realment penso que els informadors són una despesa totalment inútil, ja que quan hi ha incidències mai són informats per part de qui sigui per poder donar les explicacions necessàries. Ha arribat un Manresa i al final he decidit agafar-lo i empassar-me 1 hora i quart de viatge per anar fins a Terrassa... com es troba a faltar la Línia Orbital!! Almenys durant l'estoneta que he estat esperant el tren a Martorell he pogut veure el Talgo Miguel de Unamuno i per les vies de FGC el saler i el potasser, si bé ja era molt fosc...

Nou horari laboral. Sant Sadurní trens desviats

Avui he iniciat un nou horari laboral que em permetrà disposar de més tardes lliures. Per celebrar-ho he decidit ficar-me de ple en el "pollastre ferroviari" més gran que mai hi ha hagut en aquest país anant a fer fotos a l'estació de Sant Sadurní d'Anoia, tot i que ja sabia que no trobaria tanta varietat com ahir ja que tots els trens de mitjana distància acabaven a Sant Vicenç de Calders i molts dels de llarga distància a Tarragona o al Camp de Tarragona. He agafat un tren a Sant Vicenç de Calders que ha passat molt puntual (tot i que no sé si era aquest o l'anterior o vés a saber...) a Plaça Catalunya. El viatge ha començat bé però just a l'entrada de Sants hem estat parats ben bé 10 minuts vagi vostè a saber perquè. Després d'agafar força gent a Sants, tot i que no tanta com em pensava, hem seguit viatge sense novetat destacable fins a Martorell. Allí ens han desviat cap a la via 3 perquè hi havia el Talgo de Lorca a la via 1. El cas és que l'hem avançat, la veritat és que no ho acabo d'entendre gaire encara el perquè.

Un cop a Sant Sadurní d'Anoia durant el parell d'horetes que m'hi he estat he pogut veure força varietat de trens. Per fi m'he pogut treure una espineta que tenia clavada ja que sempre que havia estat en aquesta estació únicament veia unitats 447 i res més. De trens desviats he pogut veure el Talgo de Lorca que abans he comentat i que il·lustra el bloc, la 252-068 aïllada però horriblement grafitejada, el Talgo Mare Nostrum que a més ha avançat un rodalies que s'ha apartat a la via 4, un Euromed cobert amb material Talgo 7 i quatre trens de mercaderies! De tota manera la veritat és que tampoc he trobat que la línia anés precisament saturada de trens, així que crec que potser algun tren més de mitjana o llarga distància podria haver arribat fins a Barcelona per via Vilafranca... Renfe sembla que l'únic que ha fet com a reforç de la línia ha estat prolongar els trens que normalment acaben a Vilafranca fins a Sant Vicenç de Calders, de manera que hi havia un tren cada mitja hora i en doble composició. Realment tampoc anaven excessivament plens, suposo que la gent ha preferit optar per mitjans alternatius.

Per tornar a Terrassa he anat a Martorell on he canviat a un tren de la línia R7 fins a Rubí i des d'allí amb l'autobús d'enllaç entre estacions he agafat un S1 fins a Terrassa. Segur que així he trigat menys que no pas anant directament amb el primer tren que havia agafat de Sant Sadurní a Terrassa. El dia (o segle) que hi hagi la Línia Orbital serà una altra història...

BML nou túnel Pallejà i varietat de trens a Castellbisbal

Avui he anat a veure la nova estació i variant subterrània de Pallejà. Tot just ahir dissabte dia 20 es va posar en servei, tot i que com tots sabeu va coincidir amb els problemes amb el túnel a Gornal, havent de tallar la línia entre L'Hospitalet i EuropaFira quedant una única unitat 213 fins a Pl.Espanya per poder anar fent llançadores.

El cas és que per anar a veure la nova estació de Pallejà, i el bloqueig manual local que es feia de Can Ros a El Palau ja que encara no hi havia la senyalització en funcionament, vaig anar primer a Quatre Camins amb el cotxe. Allí els trens circulaven només per la via 4, havent-hi un tren cada 30 minuts de les línies R5 i R6 que excepcionalment paraven a totes les estacions. Els S8 quedaven limitats a Can Ros com a serveis S33. A destacar de Quatre Camins els senyals de parada absoluta situats a les vies 1 i 3 donat que encara s'estaven fent les obres de connexió de la via 1 amb la variant pel túnel a la boca sud d'aquest.

Finalment pugem a un R6 que ens durà a Pallejà, després d'anar fins a Sant Andreu de la Barca i canviar de tren per tornar enrera. La nova estació de Pallejà crec que és la més maca que s'ha fet darrerament de les subterrànies. Possiblement hi ajudi el fet que no deixa de ser al tram de l'estació en sí un cobriment aprofitant el desnivell existent de manera que s'han fet uns finestrals que permeten que entri llum natural a l'estació. De fet les vies es situen al mateix nivell que la part baixa de la població, el nivell de l'antiga N-II. Disposa de dos accessos, un pel costat de l'església dotat d'escala mecànica i ascensor i un altre pel carrer Barcelona situat al mateix nivell de l'andana. Disposa d'un amplíssim pas soterrat entre andanes amb escalinat i ascensor. Tota l'estació està recoberta per uns plafons blancs amb diverses imatges històriques de l'estació antiga de Pallejà quan era a la superfície en blanc i negre. El cap de setmana ja s'ha circulat per les dues vies, tot i que el cap d'estació donava la sortida amb banderí i xiulet donat que els senyals no funcionaven i es circulava en BML. L'únic tram que quedava en via única era entre Pallejà i Can Ros.

De Pallejà tornem cap a Can Ros, on podem veure també com el cap d'estació dóna la sortida als trens que van cap al nord amb banderí i xiulet, en ser el punt on comença el bloqueig telefònic. Tornarem a parar a Pallejà per seguir fins a El Palau, on també es donava la sortida als trens descendents en aquest cas mitjançant banderí i xiulet.

Un cop de nou a Quatre Camins, agafem el cotxe i fem fotos a les obres d'instal·lació de catenària a la boca sud del túnel per connectar amb la via existent.

Ara fem canvi de terç per anar a Castellbisbal a caçar trens inusuals per aquesta línia donat el tall total de la línia a Bellvitge a causa de les presses amb les obres de la LAV. Veiem tot tipus de trens, des de les habituals 447 fins a un mercaderies, a més de trens de mitjana distància servits per 470 i 448 i trens de llarga distància com el Talgo Garcia Lorca, un Euromed, un parell d'Alvia (un d'ells en doble, tal com podeu veure a la foto) i el talgo Mare Nostrum. Demà sembla que limitaran els trens de mitjana distància a Sant Vicenç de Calders i molts dels de llarg recorregut a Tarragona... ja veurem com anirà tot plegat però queda clar que entre aquest tall i el de FGC la mobilitat la setmana que ve a l'àrea de Barcelona pot ser caòtica.

Acomiadament de Pallejà per la superfície

El proper dissabte 20 d'octubre entrarà en funcionament la nova estació i variant subterrània de Pallejà, tal com vaig esmentar a l'anterior post. Si diumenge vaig anar a dir adéu al traçat en superfície avui he anat a dir adéu a l'estació provisional que des del juny de 2005 ha donat servei a la població. Pallejà ja no veurà passar més trens per la superfície, enterrant una història que va iniciar-se l'any 1912.

Per acomiadar el traçat i l'estació he agafat un tren a Pl.Espanya. El primer que sortia era un L8 però en veure que als monitors no figurava el logotip de PMR de seguida he sabut que seria una unitat 211, que cada dia són més difícils de veure (tot i que avui no tant!). Amb la 211 he anat fins a Sant Boi on he esperat un S4, servit per la 213.30 que m'ha dut fins a Pallejà, passant per darrer cop pel pas a nivell del carrer Mestre Falla. Un cop a l'estació he fet fotos de tot i en l'hora que he estat allí (fins que he agafat el següent S4) he pogut veure unitats 211 (avui en circulaven un total de 4!), unitats 213 i el tren de potassa pujant de buit del port cap a les mines. No cal dir que també he aprofitat per comprar un bitllet de paper que aviat serà històric a la taquilla de Pallejà.

Finalment ha arribat el moment d'agafar el tren i recórrer, ja de nit, el tram nord de Pallejà per darrer cop per la superfície. He notat una sensació estranya, fins i tot com d'una mica de tristesa o melanconia ja que he seguit les obres amb bastant detall des dels seus inicis i ara ja s'acaba. De tota manera, la nova estació diuen que és força maca (malgrat ser subterrània). La veritat és que mirant pel finestral que es veu des del carrer sembla que si més no és millor que la de Sant Andreu de la Barca, encara que no és gaire difícil...

Seguirem informant, ja des de la nova estació.

Darrers dies de trens per Pallejà per la superfície

Avui he anat a Pallejà per veure l'estat de les obres de soterrament de la línia, que estan ja en els seus retocs finals. De fet, segons m'han informat que possiblement a finals de la setmana entrant ja circulin els trens pel nou túnel. Realment avui ja es veia tot molt acabat i estaven treballant en detalls a l'interior del túnel a prop de la seva boca sud (costat Barcelona). La via i catenària ja estan col·locats a l'espera de connectar-se amb les vies existents. Així mateix, també ja hi ha la nova senyalització lluminosa tot i que encara roman apagada. Pel què fa a l'estació, l'entrada pel costat oest (on hi havia hagut l'antic edifici de viatgers) ja disposa fins i tot de senyalètica i només quedaven per col·locar les baranes de la boca d'accés. El túnel pel costat nord ja fa temps que està finalitzat i només manca fer la connexió amb les vies actuals.

Donat que queda tan poc temps perquè entri tot plegat en servei he aprofitat per fotografiar (si és que encara no ho havia fet prou...) el traçat en via única provisional amb els seus dos passos a nivell amb barreres. Ben aviat tot això passarà a la història i ja tindrem doble via de Barcelona a Martorell-Enllaç, que properament s'estendrà fins a Olesa de Montserrat, i sense passos a nivell. Els últims reductes de passos a nivell amb barreres a la xarxa de viatgers de la Llobregat-Anoia seran a Vallbona d'Anoia i Igualada, quedant el de Masquefa en principi només per a vianants.

Per cert, també he aprofitat per comprar una T-10 de 3 zones a la taquilla de Pallejà que ben aviat passarà a la història i serà substituida per una MAE. Cada cop és més difícil trobar una taquilla "clàssica" a FGC...!!

Terrassa Est-Passeig del Camp avança

Ahir vaig anar a fer una visiteta a les obres de la nova estació de Terrassa Est-Passeig del Camp (potser al final només es digui Terrassa Est i no dugui un nom quilomètric...) que ja comencen a prendre forma. A hores d'ara i tal com podeu veure a la foto, ja hi ha fetes els murs laterals entre els quals s'ubicaran les andanes i l'edifici de viatgers, que es situarà sobre les vies, ja té l'estructura feta. Així doncs, sembla que aviat podrem gaudir a Terrassa d'una nova estació ferroviària.

MAN a Santpedor i Sallent i volta per la línia Anoia

Ahir circulava el ja tradicional tren especial entre Manresa, Santpedor i Sallent, en motiu de la Fira de Sant Miquel de la població santpedorenca. Tot i que aquest ja ha estat el quart any que hi he anat suposo que com que és la línia de la qual vaig fer el projecte de final de carrera fa que li tingui una especial estima i que no falti mai a la cita.

Vaig arribar a Manresa-Alta amb força temps per esperar el MAN i veure la darrera reforma feta a l'estació, si bé encara no està acabada i de fet dóna la impressió que hi han treballat poc des de que vaig estar-hi just un mes abans. Finalment per la línia de Sallent veiem com baixa el MAN 3005-4001-3006, trens que en el servei que es va fer al Parc de l'Agulla el 26 d'agost van fallar i no van poder oferir servei. De moment el tren funcionava bé. Fa una breu parada a la via 3 de Manresa-Alta i segueix cap a Baixador. Ben aviat passa el R5 regular també cap a Baixador. A les 11 i pocs minuts torna el MAN al qual pujo i anem fins a Sallent a bona marxa, no sense abans haver fet parada a Santpedor. Tant a Sallent com a Santpedor es munten unes andanes de fusta de longitud suficient per a poder baixar per les dues portes d'un sol cotxe, en aquest cas el central. Tornem de Sallent a Santpedor, on baixarem del tren i reposarem forces per la zona de la fira.

Tornem cap al baixador de Santpedor i agafem novament el MAN cap a Manresa-Baixador, per finalitzar recorregut en aquest tren a Manresa-Alta. Des d'aquí agrair l'amabilitat de l'interventor del tren. A la tarda sembla ser que cap a les 4 el MAN es va espatllar, tot i que hi anava un tècnic permanentment a bord, i es va haver de suspendre el servei i posar un bus substitutori. Esperem que després de les dues fallades consecutives dels MAN FGC no caigui en el parany de suprimir tots els trens especials que es fan per aquesta línia (Parc de l'Agulla i Santpedor/Sallent) i que faci als automotors dièsel un bon repàs general. De tota manera, segons el govern de la Generalitat ben aviat tornar a circular trens de viatgers regulars per la línia de Súria i Sallent... tan de bo!!

Però el dia no es va acabar amb la visita al ramal de mercaderies de Sallent. Vam anar de Manresa a Vilanova del Camí per veure les obres que han avançat espectacularment en el mes i mig que feia que no hi havia anat. S'ha muntat una andana provisional de fusta sobre la via existent fins ara, al costat Martorell del baixador, i s'ha col·locat ja la nova via desviada en la seva posició definitiva. A més, s'ha enderrocat l'andana existent davant l'edifici de viatgers i ja s'ha ripat l'antiga via a la zona antigament ocupada per l'andana, per tal de poder construir la nova andana central entre vies. També s'ha modificat la disposició de les vies a la sortida de l'estació tant pel costat Igualada com pel costat Martorell/Barcelona. Es nota que hi ha pressa perquè el mes vinent (novembre) entrin en servei els metros comarcals del Bages i de l'Anoia.

De Vilanova vam anar a Capellades on de moment encara es segueix circulant en via única si bé és qüestió de dies que entrin en servei les dues vies i la nova senyalització lluminosa. La següent parada va ser Vallbona d'Anoia on com a novetat s'ha instal·lat una MAE; de fet la línia Llobregat-Anoia funciona totalment des de fa poc temps en agent únic, despareixent la figura del cap de tren. El recorregut va seguir cap a Sant Esteve Sesrovires on també hi ha dues noves maquines Equinsa per vendre bitllets per finalitzar a la zona del nou ramal de SEAT de FGC. Tot i ser diumenge hi estaven treballant i de fet la via ja està connectada a la línia general d'Igualada. Segurament que ben aviat podrem veure els portacotxes de FGC circulant!!

"Camp de nofacisfotos" i un bon dia a la línia de Flix i Riba-roja

Ahir aprofitant que tenia festa però era dia laborable fora de Barcelona, vaig anar a la línia de Reus-Móra-Riba-roja d'Ebre a fer fotos de trens. Així podria aprofitar per fer fotos de trens de mercaderies que circulen més intensament en dies feiners.

De camí cap a la línia de Móra decideixo fer una parada prop de l'estació del Camp de Tarragona ja que en pocs minuts arribava un AVE de Madrid que podia ser molt probablement un sèrie 103, un dels ICE3 de Siemens. D'aquesta manera seria la primera vegada que el podria caçar. Decideixo anar al pas superior situat al costat de Puigdelfí, que de fer és el primer que hi ha venint des de l'estació i en poca estona vec aparèixer el flamant AVE sèrie 103. La veritat és que la impressió que m'ha causat aquest tren és molt bona, ja tenia ganes de veure'l i de fet per mi és com una icona del tren modern d'alguna manera. Ja que hi era feia temps que volia anar a fer fotos de l'estació del Camp de Tarragona des de sobre del túnel de Tapioles, des d'on hi ha una bona vista de les vies. Després de passar per un tortuós caminet, baixo del cotxe, desenfundo la càmera, faig una foto des de la tanca i de cop i volta em surt un tot-terreny del caminet amb vigilant de seguretat a dins dient-me que no podia fer fotos!!! Estem parlant de que estava al mig del camp, fent fotos des de fora de la tanca sense ni tan sols tocar-la però ell deia que no podia, que eren les ordres que tenia i no-se-què. Però on estem arribant? El què no entenc és perquè no fan un mur en lloc d'un reixat si tanta por tenen de no sé ben bé què... del terrorisme? De debò es pensen que vindrà de deixar fer fotos o no que es cometi algun atemptat? De fet dubto fins i tot si es legal el fet que em prohibís fer fotos estant jo en un lloc de lliure accés fora de les instal·lacions.

Vist el panorama, decideixo marxar abans del què preveia de l'estació per anar ara sí cap a Flix, un dels meus objectius del dia. Un cop a Flix, arriba un Catalunya Exprés amb destinació Zaragoza servit per una unitat 448 reformada. El cap d'estació encara dóna la sortida al tren amb paleta si bé sembla que això té els dies comptats donat el nou sistema de bloqueig instal·lat. Pocs minuts després passa un tren de mercaderies direcció Casp i més tard un altre. Tot això amenitzat pels moviments de vagons de la factoria Erkimia.

Decideixo marxar cap a Riba-roja d'Ebre per fer més fotos. Just arribar passa un tren de cisternes que puc fotografiar just al costat de l'aiguada que ha estat pintada i arreglada amb la remodelació de l'estació, que ha quedat amb només dues vies. El senyal de sortida es torna a posar verd i corro cap al pont sobre l'Ebre per captar una nova imatge que és la que il·lustra el bloc. Espero el tren de viatgers que passa amb un quart d'hora de retard cap a Barcelona.

Vaig cap a Ascó on espero el tren que va fins a Flix i que el fa una doble composició d'unitats 444. L'estació d'Ascó també s'ha remodelat i consta de tres vies amb dues andanes realçades. Un cop passa el Catalunya Exprés vénen dos trens de mercaderies, el segon d'ells és el saler Manresa-Flix que tenia ganes de veure per aquella línia.

D'Ascó vaig a Els Guiamets, solitària estació però amb força vies, per on veig passar un parell de mercaderies i material de via i obres de COMSA. D'aquí vaig a Capçanes, on faig fotos al bonic pont situat molt a prop del baixador i a l'estació en sí.

El dia l'acabo a Pradell, on desgraciadament s'han cremat bona part dels entorns de l'estació. Veig passar el tren Flix-Barcelona servit per la doble de 444 que havia vist a Ascó i que amb prou feines cap a l'estació que és molt curta d'andanes. M'estic una estona més per allà esperant, sense fortuna, veure algun tren de mercaderies fins que decideixo marxar cap a casa.

La "nova" Reina Elisenda

Ahir a la tarda vaig passar per Reina Elisenda, aprofitant que tenia una estona perduda. Vaig arribar-hi en un L6 des de Pl.Catalunya, amb una 111 tal com és habitual. L'estació de Reina Elisenda s'ha vist modificada i millorada en els darrers temps gràcies a dues actuacions independents. Per una banda, s'ha instal·lat un nou ascensor a l'accés ja existent per adaptar-lo a PMR. Així mateix s'ha aprofitat per refer els accessos del carrer Duquessa d'Orleans al vestíbul, creant una nova entrada lateral. D'aquesta entrada lateral en surt una nova escalinata i ascensor fins al passeig de la Reina Elisenda, en substitució d'una antiga escala metàl·lica que sortia d'enfront el vestíbul.

L'altra actuació que s'ha fet és crear un accés totalment nou per l'altre extrem de l'andana, amb sortida a l'avinguda J.V.Foix. S'ha construït un pou amb dos ascensors i una escalinata que puja des de l'andana de la via 1 (la del costat muntanya) fins al vestíbul situat al nivell de l'avinguda Foix, just al punt on aquesta passa sota el passeig Reina Elisenda. Ara el què es troba a faltar és un enllaç entre l'avinguda Foix i el passeig Reina Elisenda directe, que de moment no hi és.

L'estació es pot dir que ha quedat ben adaptada però només en una de les seves dues vies, la 1, ja que a la via 2 l'únic accés possible és a través d'una escalinata i una escala mecànica pel vestíbul ja existent fins ara. De moment la via 2 s'usa relativament poc, tot i que a la tarda els L6 procedents de Pl.Catalunya hi finalitzen recorregut per tal de compatibilitzar-ho amb les llançadores a Sarrià, però se suposa que està prevista una prolongació de la línia de manera que la via 2 s'utilitzaria sempre, així que caldrà fer noves obres a l'estació per adaptar-la.

Estrenant les últimes vies d'ample ibèric a Sants

Després de traslladar les vies 12, 13, 14 i les 9,10, 11, aquest cop els ha tocat a les vies 7 i 8 completar el trasllat en substitució de les vies 1 i 2 a l'estació de Sants. D'aquesta manera les vies 1 a 6 queden lliures per a l'arribada de la LAV el proper 21 de desembre, segons diuen. La veritat és que la nova estació de Sants crec que, tot i no ser cap gran maravella, és molt millor que l'anterior i se suposa que encara millorarà a mesura que avancin les obres. Si més no, hem guanyat en lluminositat, que era un de les principals pegues de l'estació "vella". Les vies han quedat configurades de la següent manera: via 7 > trens procedents de Pl.Catalunya i que van cap a L'Hospitalet; via 8 > trens procedents de L'Hospitalet i que van cap a Pl.Catalunya; vies 9 i 10 > trens (rodalies i MD) procedents de Pg.de Gràcia i que van cap a Bellvitge -entre aquestes quatre vies hi ha el mateix tancat de barreres tarifàries, de manera que es pot canviar d'una andana a l'altre lliurement-; via 11 > trens de llarg recorregut direcció sud; via 12 > trens de llarg recorregut direcció nord - per accedir a l'andana de les vies 11 i 12 cal passar per un control de seguretat (escàner i altra parafernàlia) situat al mateix vestíbul; vies 13 i 14 > trens (rodalies i MD) procedents de Bellvitge i que van cap a Pg.de Gràcia.

Aquesta tarda he estat per l'estació de Sants voltant per les andanes de les vies 7, 8, 9 i 10. En l'hora i escaig que m'hi he estat he vist força varietat de material, sobretot de trens de rodalies com és natural, si bé per les altres vies veia de lluny altres trens. Era curiós veure com per les vies 7 i 8 molts cops els trens entraven en marxa a la vista, quan tot just estava començant a sortir un tren ja n'hi havia un altre enganxat darrere. A destacar de l'estona que m'he estat allà la 440-132 que feia el darrer servei a Puigcerdà (de fet a Ripoll ja que d'aquí a Ribes la línia està tallada) fent-se molt estrany veure els trens de les línies R1, R3, R4 i R7 per la via 8... Per cert, que al vestíbul de l'estació de Sants, a la zona més propera a les vies 1 i 2, l'aire era totalment irrespirable de la pols i fum que pujava de baix. Potser haurien de mirar d'aïllar-ho més, així com la zona d'andanes nova, donat que encara falten 3 mesos perquè arribin els trens d'alta velocitat. Avui el què tampoc anava gaire fi és el tema de megafonia, que molts cops era errònia o bé es tallava. Un altre tema a destacar és que avui, potser per casualitat, he vist els trens més nets de grafitis i similars que el darrer cop. Com a mínim s'ofereix una imatge una mica més decent dels trens de rodalies. Potser és cosa del sr.Víctor Morlán...

Cremallera de Núria amb el "nou" A5

Ahir vam anar al Cremallera de Núria, en el que feia un any que no hi pujava. La veritat és que pot semblar poc temps, però els canvis en aquesta línia s'estan accelerant i més que ho farà en el futur.
Per començar, a Ribes-Enllaç l'aparcament habitual el necessiten en tota la seva superfície els autocars substitutoris per al trajecte Ripoll-Ribes de Freser de renfe. La línia està tallada entre aquestes dues poblacions per renovació total de la via, que ja tocava. Aleshores, per poder garantir que alguns dels usuaris del Cremallera de Núria puguin aparcar, s'han habilitat places just al costat de les andanes de Ribes-Enllaç, en un espai antigament ocupat per una via morta de renfe.
La segona novetat que vam poder veure va ser l'automotor A5, Puigmal, reformat. La veritat és que ha quedat prou bé i de fet ja els tocava una renovació a fons degut al seu desgast. A primer cop d'ull, la principal novetat exterior és l'esquema de pintura que ara és similar la dels automotors A10 i A11 (Stadler). D'altra banda, s'han substituit les finestres en les quals es baixava tota una fulla per finestres amb una petita part abatible, si bé es poden obrir totes ja que per sort no s'ha instal·lat aire acondicionat. A canvi, les portes disposen d'un vidre que es pot baixar i per on entra l'aire i es pot treure perfectament la càmera, amb precaució, per fer fotos de l'exterior. Interiorment, la part per dur els esquís i on hi ha seients laterals també s'ha canviat, deixant només un costat per a seients abatibles i l'altra amb paperera, prestatges per les maletes i armariets per a diversos usos. Els seients són del mateix tipus que els anteriors i entapissats de la mateixa manera. Els revestiments interiors s'han canviat, ara són més clars i dóna sensació de major lluminositat. La porta entre els dos cotxes de l'automotor, antigament totalment opaca, ara disposa d'un vidre per tal de poder veure l'altre cotxe. I el vidre de darrere la cabina del conductor per poder veure la part frontal s'ha augmentat considerablement de tamany, sent també de vidre la porta d'entrada a la cabina, de manera que hi ha una visió més generosa de la part frontal del recorregut. En definitiva, una bona reforma a la qual només es troben a faltar les antigues finestres en les quals un podia treure el cap a fora.
La tercera novetat que vam poder observar van ser les obres d'avanç del túnel del Roc del Dui. La boca sud ja està totalment acabada i una de les galeries d'emergència entre el túnel i la via actual també. El ritme és frenètic i aviat s'acabarà una obra necessària però que farà que durant 1400 metres no es vegi res més que foscor. També cal destacar el camí d'accés a les obres, per on passen els camions amb les roques extretes, dotat de dos passos a nivell amb la seva corresponent senyalització lluminoso-acústica, senyalització que abans no hi era.
Un cop a Núria, vam poder gaudir de la presència de la E1 i un cotxe de viatgers a la via 3, que teòricament està allí per motius d'evacuació. A la Vall de Núria com a novetats hi ha la casa de Sant Josep totalment tancada i en obres per a la seva recuperació, fet que motiva que l'accés als serveis s'hagi de fer entrant per darrere en lloc de pel pont cobert tradicional. El telecabina de la Coma del Clot, per accedir a l'alberg, cada cop està en pitjor estat de manera que molt probablement ben aviat sigui substituit per un altre mitjà de transport.
Altre cop a Ribes de Freser, vam treure el cap a l'exposició del cremallera de Ribes-Vila, on vam poder veure la DM6 ja amb inscripcions i amb el logo de Núria. Aquesta era una de les altres novetats, veure circular la DM6, però que no vam poder acabar de disfrutar. La locomotora dièsel DM6 havia estat al cremallera de Montserrat però fa un any es va intercanviar la DM6 de Montserrrat que va anar a Núria per la D9 de Núria que va anar a Montserrat. Tampoc vam poder veure la locomotora elèctrica E4, que torna a estar a Ribes després d'un període pel cremallera montserratí.

Per fi he provat la MAE v2

Aquest matí a Terrassa-Rambla he trobat una de les noves MAE (màquines autovenda de bitllets) que estan instal·lant FGC. M'he comprat una T-10 de 3 zones i la veritat és que es nota diferència amb les altres MAE tant pel què fa a lluminositat i ordre d'elements a la pantalla com amb la impressió dels bitllets, que és més clara i neta. La foto de la MAE v2 que veieu correspon a una que està instal·lada des del dia del meu aniversari (29 d'agost) a l'andana de la via 1 de Valldoreix; la foto és del mateix dia 29, quan encara no estava en servei.

Caçada semifrustrada de Civia al nord del Maresme

Ahir a la tarda volia anar a caçar trens Civia més enllà de Calella, tenint com a objectiu prioritari fer-li una foto a Maçanet-Massanes. De tota manera no tenia gaire temps i només disposaria de dues oportunitats, que van resultar frustrades.

Però comencem pel principi. Vaig començar el recorregut a Passeig de Gràcia, on vaig escalar per pujar a un Civia que anava a l'Estació de França en servei R10. Realment el desnivell que hi ha és brutal i haurien de prendre alguna mesura encara que sigui d'emergència amb algun entarimat d'algun tram d'andana o el què sigui. Un cop a l'Estació de França vaig veure que el tren que arribava i que anava a Maçanet (la primera oportunitat de caçar un Civia a Maçanet) era una 447. Veient el panorama, vaig agafar una altra 447 que anava a Mataró i vaig baixar a Premià de Mar, per després pujar al tren que havia vista a l'Estació de França i que anava a Maçanet per baixar a Pineda de Mar, un lloc més amunt de Calella i on potser amb sort podria caçar un Civia que baixés des de Blanes per un lloc "estrany" fins ara. I així va ser, una flamant composició de Civia de 4+3 cotxes va aparèixer per l'estació, essent evidentment fotografiada a consciència. Va ser el darrer Civia que vaig veure. La resta 447 que a més anaven gairebé totes grafitejades, però una cosa exagerada i que feia ràbia la veritat. Això sí, no cal dir que a Blanes va ser treure la càmera i sortir-me un vigilant de dins un tren dient-me que no podia fer fotos, no fos cas que fotografiés el patètic estat dels trens grafitejats que dic jo que molt ben vigilat no deu estar.

En fi, tornant al tema, a Pineda vaig agafar una 447 fins a Blanes per després agafar una altra 447 fins a Maçanet. De Tordera a Maçanet l'estat de la via en algunes zones era molt dolent ja que el tren feia uns moviments laterals molt exagerats. Per cert, no sabia que a Maçanet i hagués correspondència amb metro i tramvia, segons anunciava tant la megafonia com els displays electrònics del comboi.

A Maçanet es nota ja la presència de les obres de la LAV entre Barcelona i Figueres, ja que hi ha unes quantes pilones d'un futur viaducte que passarà per sobre aquesta. Suposo que serà un molt bon punt per fer fotos, amb tres línies confluint en un mateix punt (la de Granollers, la de Mataró i la LAV). A Maçanet tot i no haver vist el Civia, que era el principal objectiu del dia, em va compensar veure una 448, un tren de mercaderies que es va apartar a la via 4, el Talgo Mare Nostrum i la 440 reformada en la qual vaig baixar cap a Granollers. I tot això en només 20 minuts d'estar per allí!

Ja de tornada cap a casa vaig anar en la 440 reformada de Maçanet a Granollers-Centre parant a totes fins a Sant Celoni. La veritat és que ja podrien transformar-la a 470 amb seients més còmodes, pels que fan el recorregut més llarg des de Portbou. Durant el recorregut passem per Riells i Viabrea-Breda, on no puc evitar sentir llàstima en veure que ja no hi ha el bonic edifici de viatgers i que ha estat substituit per uns mòduls prefabricats que a més estaven tancats i barrats. A Granollers-Centre canvi de 440 reformada pintada de "Mitjana Distància" a 440 reformada pintada de rodalies a la mateixa andana per fer el recorregut de Granollers-Centre a Montcada i Reixac, on a Montcada i Reixac-Manresa agafo un tren fins a Terrassa.

112 amb publicitat de Viena

Avui com cada matí he anat a agafar el tren a Terrassa-Rambla i com de costum arribo just quan l'altre marxa o és a punt de marxar per poder agafar un bon lloc al tren següent, que es situa a l'andana al cap de 2 o 3 minuts. El cas és que m'ha cridat molt l'atenció la publicitat que duu la 112.01 (i crec que també n'hi ha alguna altra així) de Viena, que és molt vistosa. El què no sé és si des de dins dels vagons es pot veure l'exterior amb relativa normalitat o es veu tot mig entelat per puntets negres. De tota manera, no trobo malament aquest sistema de finançament extra per al transport públic, ja que així de passada tenim una mica més de varietat cromàtica.

De Santa Eulàlia a Sants

Aquesta tarda he fet un recorregut per les obres de l'arribada de la LAV a Sants en una ruta de gairebé 2 km. Primer he anat fins a Santa Eulàlia per l'avui reobert tram de metro de la L1 des de Pl.de Sants. De moment s'ha cobert un tram però afortunadament encara es pot veure llum natural del dia, si bé per poc temps. A Santa Eulàlia he estat una estoneta al pont de la Torrassa fent fotos de diversos trens, destacant l'Euromed que surt a les 18:00 de Sants. La idea era fer una foto d'un tren a contravia anant cap a L'Hospitalet, ja que creia que la via única temporal era des d'aquesta estació fins a Sants. Però quan he vist passar un tren per la seva via normal encreuant-se amb un altre ja he pensat que no podia ser així. El tram de via única és des de la sortida de Sants fins passada la Ronda del Mig, on una agulla permet que hi hagi de nou dues vies. Però retornant al passeig, des del pont de la Torrassa he decidit caminar pel costat muntanya del feix de vies fins a Sants. Primer, m'he aturat a l'alçada del pont sobre la Riera Blanca; realment en aquest punt el calaix assolirà una alçada molt gran ja que actualment el carrer deu anar uns 3 metres per sota la cota del ferrocarril. Seguint la ruta i després d'evitar algun tram de tall total del carrer per les obres, he pogut veure el punt que explicava abans on s'acaba la doble via per la línia de L'Hospitalet i passa a via única, un coll d'ampolla que ha provocat tots els canvis a les línies R1, R3, R4 i R7. Després d'haver hagut de donar una volta considerable per evitar un altre calaix, el de la Ronda del Mig, he pogut contemplar a l'alçada de l'estació de Mercat Nou el tram d'entrada a Sants amb només tres vies (i pensar que no fa massa n'hi havia sis...!). La zona del costat muntanya està lliure per a poder fer la pronunciada rampa per on sortirà la línia d'alta velocitat per entrar a Sants.

El trajecte ha acabat a Barcelona Sants on he agafat un tren de rodalies per la via 2, que ben aviat no es podrà fer. Per cert que renfe ens ha obsequiat amb un tren en composició simple amb destinació Manresa a quarts de 8 de la tarda d'un dilluns ja quasi normal i amb el caos del tall. Bravo!

Manresa FGC - Manresa renfe

Aquesta tarda he anat a Manresa ben acompanyat. El viatge ha començat a Barcelona, on hem agafat un S8 per baixar a Martorell-Vila i observar les obres de la nova estació, que estan pròximes a finalitzar-se, potser en un parell de mesos o així. Destacar que a Pallejà ja es veu catenària a les dues boques del nou túnel urbà (així com les vies) de manera que tot apunta a que amb el proper canvi d'horaris, i l'entrada en servei dels metros comarcals, ja hi hagi doble via completa de Pl.Espanya a Martorell-Enllaç. Després d'haver parat a Martorell-Vila hem anat a Martorell-Central per esperar el R5 que ens duria directament fins a Manresa-Alta. L'estació de la capital del Bages estava ampliant l'andana secundària a més de construir un nou pas inferior dotat d'ascensors de cara a l'entrada en funcionament del metro comarcal, quan es faran servir les dues vies per a realitzar encreuaments. Li queda molt poc per estar finalitzada però encara s'estan realitzant obres, que en aquests moments es centren en canviar els suports de catenària. De tota manera, s'hi ha guanyat força i de fet ara per ara la segona andana fa més goig que la principal. A Manresa-Alta ens hi hem estat ben bé més d'una hora veient passar un parell de R5 en cada direcció. Agrair des d'aquí l'amabilitat del cap d'estació, com de costum en aquesta estació.

Ara ja sol, de Manresa-Alta he anat a peu fins a l'estació de la xarxa de via ampla de Manresa, fent un passeig d'uns 25 minuts pel centre de la ciutat. Un cop a Manresa estació he fet força fotos de tot, ja que a trenscat em faltaven força fotos d'aquestes instal·lacions. Com que eren les 7 de la tarda i cap a les 8 passava el regional cap a Lleida he decidit esperar-me per fer-li una foto, donat que és l'únic tren diferent de les unitats 447 de rodalies que passa per allí. Bé, també hi ha el saler de Flix però circula molt més tard a la nit, o si no cal perseguir-lo d'horeta al matí. L'espera ha valgut la pena perquè a més ha estat un servei a Lleida servit per una unitat 470 en lloc de la 440R habitual.

De Manresa a Terrassa he anat en un semidirecte que en menys de mitja horeta i d'haver parat només a Sant Vicenç de Castellet m'ha deixat a la meva ciutat. De fet feia temps que no agafava un semidirecte de Manresa a Terrassa i realment s'agraeix que pari poc, tot i que potser en alguna de les estacions per on passa (Viladecavalls, Vacarisses, ...) hi hauria demanda perquè hi paressin més trens.

Aniversari entrant a la zona +25

Tal dia com avui i més o menys cap aquesta hora vaig arribar en aquest món fa 26 anys. Estem parlant d'un ja llunyà 1981 en el que el ferrocarril era totalment diferent; evidentment hem millorat molt en diversos aspectes però en aquest país cada cop dóna més la sensació que es perd el concepte de ferrocarril com a servei social. Potser amb els trens de rodalies, que 26 anys enrere segurament anaven millor que ara, no tant però amb la resta de serveis sembla que tot es vulgui traspassar a l'alta velocitat deixant sense servei moltes poblacions intermitges de certa importància que hauran d'acabar passant-se a l'autobús. El 1981 encara teníem entre nosaltres la línia de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses, si bé en estat moribund, o la línia pel Poblenou entre l'Estació de França (de rodalies) i Sant Adrià de Besòs. A molts llocs encara no havia arribat la febre del soterrament com per exemple Terrassa (tant renfe com FGC), Rubí, Vic, El Prat, etc. En fi, sigui com sigui més val mirar endavant i esperar un bon grapat de coses interessants que vindran ben aviat: la LAV, els metros comarcals del Bages i l'Anoia, el soterrament de Pallejà, el túnel del Roc del Dui o la renovació de via al Transpirinenc, per citar algunes de les coses que estan més al caure. També esperem que es traspassin les rodalies i regionals a la Generalitat (amb els fons necessaris) per tal que de mica en mica puguem anar veient una xarxa de via ampla més decent. D'aquí 26 anys en tornarem a parlar.

A la foto del bloc, una "suïssa" passant pel baixador de Castellarnau circulant direcció Barcelona i jo mateix observant-la detingudament. A finals dels anys vuitanta sembla que ja tenia falera pels trens, tot i que desgraciadament no tinc quasi fotos d'aquests.