Acomiadament de Pallejà per la superfície

El proper dissabte 20 d'octubre entrarà en funcionament la nova estació i variant subterrània de Pallejà, tal com vaig esmentar a l'anterior post. Si diumenge vaig anar a dir adéu al traçat en superfície avui he anat a dir adéu a l'estació provisional que des del juny de 2005 ha donat servei a la població. Pallejà ja no veurà passar més trens per la superfície, enterrant una història que va iniciar-se l'any 1912.

Per acomiadar el traçat i l'estació he agafat un tren a Pl.Espanya. El primer que sortia era un L8 però en veure que als monitors no figurava el logotip de PMR de seguida he sabut que seria una unitat 211, que cada dia són més difícils de veure (tot i que avui no tant!). Amb la 211 he anat fins a Sant Boi on he esperat un S4, servit per la 213.30 que m'ha dut fins a Pallejà, passant per darrer cop pel pas a nivell del carrer Mestre Falla. Un cop a l'estació he fet fotos de tot i en l'hora que he estat allí (fins que he agafat el següent S4) he pogut veure unitats 211 (avui en circulaven un total de 4!), unitats 213 i el tren de potassa pujant de buit del port cap a les mines. No cal dir que també he aprofitat per comprar un bitllet de paper que aviat serà històric a la taquilla de Pallejà.

Finalment ha arribat el moment d'agafar el tren i recórrer, ja de nit, el tram nord de Pallejà per darrer cop per la superfície. He notat una sensació estranya, fins i tot com d'una mica de tristesa o melanconia ja que he seguit les obres amb bastant detall des dels seus inicis i ara ja s'acaba. De tota manera, la nova estació diuen que és força maca (malgrat ser subterrània). La veritat és que mirant pel finestral que es veu des del carrer sembla que si més no és millor que la de Sant Andreu de la Barca, encara que no és gaire difícil...

Seguirem informant, ja des de la nova estació.

Darrers dies de trens per Pallejà per la superfície

Avui he anat a Pallejà per veure l'estat de les obres de soterrament de la línia, que estan ja en els seus retocs finals. De fet, segons m'han informat que possiblement a finals de la setmana entrant ja circulin els trens pel nou túnel. Realment avui ja es veia tot molt acabat i estaven treballant en detalls a l'interior del túnel a prop de la seva boca sud (costat Barcelona). La via i catenària ja estan col·locats a l'espera de connectar-se amb les vies existents. Així mateix, també ja hi ha la nova senyalització lluminosa tot i que encara roman apagada. Pel què fa a l'estació, l'entrada pel costat oest (on hi havia hagut l'antic edifici de viatgers) ja disposa fins i tot de senyalètica i només quedaven per col·locar les baranes de la boca d'accés. El túnel pel costat nord ja fa temps que està finalitzat i només manca fer la connexió amb les vies actuals.

Donat que queda tan poc temps perquè entri tot plegat en servei he aprofitat per fotografiar (si és que encara no ho havia fet prou...) el traçat en via única provisional amb els seus dos passos a nivell amb barreres. Ben aviat tot això passarà a la història i ja tindrem doble via de Barcelona a Martorell-Enllaç, que properament s'estendrà fins a Olesa de Montserrat, i sense passos a nivell. Els últims reductes de passos a nivell amb barreres a la xarxa de viatgers de la Llobregat-Anoia seran a Vallbona d'Anoia i Igualada, quedant el de Masquefa en principi només per a vianants.

Per cert, també he aprofitat per comprar una T-10 de 3 zones a la taquilla de Pallejà que ben aviat passarà a la història i serà substituida per una MAE. Cada cop és més difícil trobar una taquilla "clàssica" a FGC...!!

Terrassa Est-Passeig del Camp avança

Ahir vaig anar a fer una visiteta a les obres de la nova estació de Terrassa Est-Passeig del Camp (potser al final només es digui Terrassa Est i no dugui un nom quilomètric...) que ja comencen a prendre forma. A hores d'ara i tal com podeu veure a la foto, ja hi ha fetes els murs laterals entre els quals s'ubicaran les andanes i l'edifici de viatgers, que es situarà sobre les vies, ja té l'estructura feta. Així doncs, sembla que aviat podrem gaudir a Terrassa d'una nova estació ferroviària.

MAN a Santpedor i Sallent i volta per la línia Anoia

Ahir circulava el ja tradicional tren especial entre Manresa, Santpedor i Sallent, en motiu de la Fira de Sant Miquel de la població santpedorenca. Tot i que aquest ja ha estat el quart any que hi he anat suposo que com que és la línia de la qual vaig fer el projecte de final de carrera fa que li tingui una especial estima i que no falti mai a la cita.

Vaig arribar a Manresa-Alta amb força temps per esperar el MAN i veure la darrera reforma feta a l'estació, si bé encara no està acabada i de fet dóna la impressió que hi han treballat poc des de que vaig estar-hi just un mes abans. Finalment per la línia de Sallent veiem com baixa el MAN 3005-4001-3006, trens que en el servei que es va fer al Parc de l'Agulla el 26 d'agost van fallar i no van poder oferir servei. De moment el tren funcionava bé. Fa una breu parada a la via 3 de Manresa-Alta i segueix cap a Baixador. Ben aviat passa el R5 regular també cap a Baixador. A les 11 i pocs minuts torna el MAN al qual pujo i anem fins a Sallent a bona marxa, no sense abans haver fet parada a Santpedor. Tant a Sallent com a Santpedor es munten unes andanes de fusta de longitud suficient per a poder baixar per les dues portes d'un sol cotxe, en aquest cas el central. Tornem de Sallent a Santpedor, on baixarem del tren i reposarem forces per la zona de la fira.

Tornem cap al baixador de Santpedor i agafem novament el MAN cap a Manresa-Baixador, per finalitzar recorregut en aquest tren a Manresa-Alta. Des d'aquí agrair l'amabilitat de l'interventor del tren. A la tarda sembla ser que cap a les 4 el MAN es va espatllar, tot i que hi anava un tècnic permanentment a bord, i es va haver de suspendre el servei i posar un bus substitutori. Esperem que després de les dues fallades consecutives dels MAN FGC no caigui en el parany de suprimir tots els trens especials que es fan per aquesta línia (Parc de l'Agulla i Santpedor/Sallent) i que faci als automotors dièsel un bon repàs general. De tota manera, segons el govern de la Generalitat ben aviat tornar a circular trens de viatgers regulars per la línia de Súria i Sallent... tan de bo!!

Però el dia no es va acabar amb la visita al ramal de mercaderies de Sallent. Vam anar de Manresa a Vilanova del Camí per veure les obres que han avançat espectacularment en el mes i mig que feia que no hi havia anat. S'ha muntat una andana provisional de fusta sobre la via existent fins ara, al costat Martorell del baixador, i s'ha col·locat ja la nova via desviada en la seva posició definitiva. A més, s'ha enderrocat l'andana existent davant l'edifici de viatgers i ja s'ha ripat l'antiga via a la zona antigament ocupada per l'andana, per tal de poder construir la nova andana central entre vies. També s'ha modificat la disposició de les vies a la sortida de l'estació tant pel costat Igualada com pel costat Martorell/Barcelona. Es nota que hi ha pressa perquè el mes vinent (novembre) entrin en servei els metros comarcals del Bages i de l'Anoia.

De Vilanova vam anar a Capellades on de moment encara es segueix circulant en via única si bé és qüestió de dies que entrin en servei les dues vies i la nova senyalització lluminosa. La següent parada va ser Vallbona d'Anoia on com a novetat s'ha instal·lat una MAE; de fet la línia Llobregat-Anoia funciona totalment des de fa poc temps en agent únic, despareixent la figura del cap de tren. El recorregut va seguir cap a Sant Esteve Sesrovires on també hi ha dues noves maquines Equinsa per vendre bitllets per finalitzar a la zona del nou ramal de SEAT de FGC. Tot i ser diumenge hi estaven treballant i de fet la via ja està connectada a la línia general d'Igualada. Segurament que ben aviat podrem veure els portacotxes de FGC circulant!!

"Camp de nofacisfotos" i un bon dia a la línia de Flix i Riba-roja

Ahir aprofitant que tenia festa però era dia laborable fora de Barcelona, vaig anar a la línia de Reus-Móra-Riba-roja d'Ebre a fer fotos de trens. Així podria aprofitar per fer fotos de trens de mercaderies que circulen més intensament en dies feiners.

De camí cap a la línia de Móra decideixo fer una parada prop de l'estació del Camp de Tarragona ja que en pocs minuts arribava un AVE de Madrid que podia ser molt probablement un sèrie 103, un dels ICE3 de Siemens. D'aquesta manera seria la primera vegada que el podria caçar. Decideixo anar al pas superior situat al costat de Puigdelfí, que de fer és el primer que hi ha venint des de l'estació i en poca estona vec aparèixer el flamant AVE sèrie 103. La veritat és que la impressió que m'ha causat aquest tren és molt bona, ja tenia ganes de veure'l i de fet per mi és com una icona del tren modern d'alguna manera. Ja que hi era feia temps que volia anar a fer fotos de l'estació del Camp de Tarragona des de sobre del túnel de Tapioles, des d'on hi ha una bona vista de les vies. Després de passar per un tortuós caminet, baixo del cotxe, desenfundo la càmera, faig una foto des de la tanca i de cop i volta em surt un tot-terreny del caminet amb vigilant de seguretat a dins dient-me que no podia fer fotos!!! Estem parlant de que estava al mig del camp, fent fotos des de fora de la tanca sense ni tan sols tocar-la però ell deia que no podia, que eren les ordres que tenia i no-se-què. Però on estem arribant? El què no entenc és perquè no fan un mur en lloc d'un reixat si tanta por tenen de no sé ben bé què... del terrorisme? De debò es pensen que vindrà de deixar fer fotos o no que es cometi algun atemptat? De fet dubto fins i tot si es legal el fet que em prohibís fer fotos estant jo en un lloc de lliure accés fora de les instal·lacions.

Vist el panorama, decideixo marxar abans del què preveia de l'estació per anar ara sí cap a Flix, un dels meus objectius del dia. Un cop a Flix, arriba un Catalunya Exprés amb destinació Zaragoza servit per una unitat 448 reformada. El cap d'estació encara dóna la sortida al tren amb paleta si bé sembla que això té els dies comptats donat el nou sistema de bloqueig instal·lat. Pocs minuts després passa un tren de mercaderies direcció Casp i més tard un altre. Tot això amenitzat pels moviments de vagons de la factoria Erkimia.

Decideixo marxar cap a Riba-roja d'Ebre per fer més fotos. Just arribar passa un tren de cisternes que puc fotografiar just al costat de l'aiguada que ha estat pintada i arreglada amb la remodelació de l'estació, que ha quedat amb només dues vies. El senyal de sortida es torna a posar verd i corro cap al pont sobre l'Ebre per captar una nova imatge que és la que il·lustra el bloc. Espero el tren de viatgers que passa amb un quart d'hora de retard cap a Barcelona.

Vaig cap a Ascó on espero el tren que va fins a Flix i que el fa una doble composició d'unitats 444. L'estació d'Ascó també s'ha remodelat i consta de tres vies amb dues andanes realçades. Un cop passa el Catalunya Exprés vénen dos trens de mercaderies, el segon d'ells és el saler Manresa-Flix que tenia ganes de veure per aquella línia.

D'Ascó vaig a Els Guiamets, solitària estació però amb força vies, per on veig passar un parell de mercaderies i material de via i obres de COMSA. D'aquí vaig a Capçanes, on faig fotos al bonic pont situat molt a prop del baixador i a l'estació en sí.

El dia l'acabo a Pradell, on desgraciadament s'han cremat bona part dels entorns de l'estació. Veig passar el tren Flix-Barcelona servit per la doble de 444 que havia vist a Ascó i que amb prou feines cap a l'estació que és molt curta d'andanes. M'estic una estona més per allà esperant, sense fortuna, veure algun tren de mercaderies fins que decideixo marxar cap a casa.

La "nova" Reina Elisenda

Ahir a la tarda vaig passar per Reina Elisenda, aprofitant que tenia una estona perduda. Vaig arribar-hi en un L6 des de Pl.Catalunya, amb una 111 tal com és habitual. L'estació de Reina Elisenda s'ha vist modificada i millorada en els darrers temps gràcies a dues actuacions independents. Per una banda, s'ha instal·lat un nou ascensor a l'accés ja existent per adaptar-lo a PMR. Així mateix s'ha aprofitat per refer els accessos del carrer Duquessa d'Orleans al vestíbul, creant una nova entrada lateral. D'aquesta entrada lateral en surt una nova escalinata i ascensor fins al passeig de la Reina Elisenda, en substitució d'una antiga escala metàl·lica que sortia d'enfront el vestíbul.

L'altra actuació que s'ha fet és crear un accés totalment nou per l'altre extrem de l'andana, amb sortida a l'avinguda J.V.Foix. S'ha construït un pou amb dos ascensors i una escalinata que puja des de l'andana de la via 1 (la del costat muntanya) fins al vestíbul situat al nivell de l'avinguda Foix, just al punt on aquesta passa sota el passeig Reina Elisenda. Ara el què es troba a faltar és un enllaç entre l'avinguda Foix i el passeig Reina Elisenda directe, que de moment no hi és.

L'estació es pot dir que ha quedat ben adaptada però només en una de les seves dues vies, la 1, ja que a la via 2 l'únic accés possible és a través d'una escalinata i una escala mecànica pel vestíbul ja existent fins ara. De moment la via 2 s'usa relativament poc, tot i que a la tarda els L6 procedents de Pl.Catalunya hi finalitzen recorregut per tal de compatibilitzar-ho amb les llançadores a Sarrià, però se suposa que està prevista una prolongació de la línia de manera que la via 2 s'utilitzaria sempre, així que caldrà fer noves obres a l'estació per adaptar-la.

Estrenant les últimes vies d'ample ibèric a Sants

Després de traslladar les vies 12, 13, 14 i les 9,10, 11, aquest cop els ha tocat a les vies 7 i 8 completar el trasllat en substitució de les vies 1 i 2 a l'estació de Sants. D'aquesta manera les vies 1 a 6 queden lliures per a l'arribada de la LAV el proper 21 de desembre, segons diuen. La veritat és que la nova estació de Sants crec que, tot i no ser cap gran maravella, és molt millor que l'anterior i se suposa que encara millorarà a mesura que avancin les obres. Si més no, hem guanyat en lluminositat, que era un de les principals pegues de l'estació "vella". Les vies han quedat configurades de la següent manera: via 7 > trens procedents de Pl.Catalunya i que van cap a L'Hospitalet; via 8 > trens procedents de L'Hospitalet i que van cap a Pl.Catalunya; vies 9 i 10 > trens (rodalies i MD) procedents de Pg.de Gràcia i que van cap a Bellvitge -entre aquestes quatre vies hi ha el mateix tancat de barreres tarifàries, de manera que es pot canviar d'una andana a l'altre lliurement-; via 11 > trens de llarg recorregut direcció sud; via 12 > trens de llarg recorregut direcció nord - per accedir a l'andana de les vies 11 i 12 cal passar per un control de seguretat (escàner i altra parafernàlia) situat al mateix vestíbul; vies 13 i 14 > trens (rodalies i MD) procedents de Bellvitge i que van cap a Pg.de Gràcia.

Aquesta tarda he estat per l'estació de Sants voltant per les andanes de les vies 7, 8, 9 i 10. En l'hora i escaig que m'hi he estat he vist força varietat de material, sobretot de trens de rodalies com és natural, si bé per les altres vies veia de lluny altres trens. Era curiós veure com per les vies 7 i 8 molts cops els trens entraven en marxa a la vista, quan tot just estava començant a sortir un tren ja n'hi havia un altre enganxat darrere. A destacar de l'estona que m'he estat allà la 440-132 que feia el darrer servei a Puigcerdà (de fet a Ripoll ja que d'aquí a Ribes la línia està tallada) fent-se molt estrany veure els trens de les línies R1, R3, R4 i R7 per la via 8... Per cert, que al vestíbul de l'estació de Sants, a la zona més propera a les vies 1 i 2, l'aire era totalment irrespirable de la pols i fum que pujava de baix. Potser haurien de mirar d'aïllar-ho més, així com la zona d'andanes nova, donat que encara falten 3 mesos perquè arribin els trens d'alta velocitat. Avui el què tampoc anava gaire fi és el tema de megafonia, que molts cops era errònia o bé es tallava. Un altre tema a destacar és que avui, potser per casualitat, he vist els trens més nets de grafitis i similars que el darrer cop. Com a mínim s'ofereix una imatge una mica més decent dels trens de rodalies. Potser és cosa del sr.Víctor Morlán...

Cremallera de Núria amb el "nou" A5

Ahir vam anar al Cremallera de Núria, en el que feia un any que no hi pujava. La veritat és que pot semblar poc temps, però els canvis en aquesta línia s'estan accelerant i més que ho farà en el futur.
Per començar, a Ribes-Enllaç l'aparcament habitual el necessiten en tota la seva superfície els autocars substitutoris per al trajecte Ripoll-Ribes de Freser de renfe. La línia està tallada entre aquestes dues poblacions per renovació total de la via, que ja tocava. Aleshores, per poder garantir que alguns dels usuaris del Cremallera de Núria puguin aparcar, s'han habilitat places just al costat de les andanes de Ribes-Enllaç, en un espai antigament ocupat per una via morta de renfe.
La segona novetat que vam poder veure va ser l'automotor A5, Puigmal, reformat. La veritat és que ha quedat prou bé i de fet ja els tocava una renovació a fons degut al seu desgast. A primer cop d'ull, la principal novetat exterior és l'esquema de pintura que ara és similar la dels automotors A10 i A11 (Stadler). D'altra banda, s'han substituit les finestres en les quals es baixava tota una fulla per finestres amb una petita part abatible, si bé es poden obrir totes ja que per sort no s'ha instal·lat aire acondicionat. A canvi, les portes disposen d'un vidre que es pot baixar i per on entra l'aire i es pot treure perfectament la càmera, amb precaució, per fer fotos de l'exterior. Interiorment, la part per dur els esquís i on hi ha seients laterals també s'ha canviat, deixant només un costat per a seients abatibles i l'altra amb paperera, prestatges per les maletes i armariets per a diversos usos. Els seients són del mateix tipus que els anteriors i entapissats de la mateixa manera. Els revestiments interiors s'han canviat, ara són més clars i dóna sensació de major lluminositat. La porta entre els dos cotxes de l'automotor, antigament totalment opaca, ara disposa d'un vidre per tal de poder veure l'altre cotxe. I el vidre de darrere la cabina del conductor per poder veure la part frontal s'ha augmentat considerablement de tamany, sent també de vidre la porta d'entrada a la cabina, de manera que hi ha una visió més generosa de la part frontal del recorregut. En definitiva, una bona reforma a la qual només es troben a faltar les antigues finestres en les quals un podia treure el cap a fora.
La tercera novetat que vam poder observar van ser les obres d'avanç del túnel del Roc del Dui. La boca sud ja està totalment acabada i una de les galeries d'emergència entre el túnel i la via actual també. El ritme és frenètic i aviat s'acabarà una obra necessària però que farà que durant 1400 metres no es vegi res més que foscor. També cal destacar el camí d'accés a les obres, per on passen els camions amb les roques extretes, dotat de dos passos a nivell amb la seva corresponent senyalització lluminoso-acústica, senyalització que abans no hi era.
Un cop a Núria, vam poder gaudir de la presència de la E1 i un cotxe de viatgers a la via 3, que teòricament està allí per motius d'evacuació. A la Vall de Núria com a novetats hi ha la casa de Sant Josep totalment tancada i en obres per a la seva recuperació, fet que motiva que l'accés als serveis s'hagi de fer entrant per darrere en lloc de pel pont cobert tradicional. El telecabina de la Coma del Clot, per accedir a l'alberg, cada cop està en pitjor estat de manera que molt probablement ben aviat sigui substituit per un altre mitjà de transport.
Altre cop a Ribes de Freser, vam treure el cap a l'exposició del cremallera de Ribes-Vila, on vam poder veure la DM6 ja amb inscripcions i amb el logo de Núria. Aquesta era una de les altres novetats, veure circular la DM6, però que no vam poder acabar de disfrutar. La locomotora dièsel DM6 havia estat al cremallera de Montserrat però fa un any es va intercanviar la DM6 de Montserrrat que va anar a Núria per la D9 de Núria que va anar a Montserrat. Tampoc vam poder veure la locomotora elèctrica E4, que torna a estar a Ribes després d'un període pel cremallera montserratí.

Per fi he provat la MAE v2

Aquest matí a Terrassa-Rambla he trobat una de les noves MAE (màquines autovenda de bitllets) que estan instal·lant FGC. M'he comprat una T-10 de 3 zones i la veritat és que es nota diferència amb les altres MAE tant pel què fa a lluminositat i ordre d'elements a la pantalla com amb la impressió dels bitllets, que és més clara i neta. La foto de la MAE v2 que veieu correspon a una que està instal·lada des del dia del meu aniversari (29 d'agost) a l'andana de la via 1 de Valldoreix; la foto és del mateix dia 29, quan encara no estava en servei.

Caçada semifrustrada de Civia al nord del Maresme

Ahir a la tarda volia anar a caçar trens Civia més enllà de Calella, tenint com a objectiu prioritari fer-li una foto a Maçanet-Massanes. De tota manera no tenia gaire temps i només disposaria de dues oportunitats, que van resultar frustrades.

Però comencem pel principi. Vaig començar el recorregut a Passeig de Gràcia, on vaig escalar per pujar a un Civia que anava a l'Estació de França en servei R10. Realment el desnivell que hi ha és brutal i haurien de prendre alguna mesura encara que sigui d'emergència amb algun entarimat d'algun tram d'andana o el què sigui. Un cop a l'Estació de França vaig veure que el tren que arribava i que anava a Maçanet (la primera oportunitat de caçar un Civia a Maçanet) era una 447. Veient el panorama, vaig agafar una altra 447 que anava a Mataró i vaig baixar a Premià de Mar, per després pujar al tren que havia vista a l'Estació de França i que anava a Maçanet per baixar a Pineda de Mar, un lloc més amunt de Calella i on potser amb sort podria caçar un Civia que baixés des de Blanes per un lloc "estrany" fins ara. I així va ser, una flamant composició de Civia de 4+3 cotxes va aparèixer per l'estació, essent evidentment fotografiada a consciència. Va ser el darrer Civia que vaig veure. La resta 447 que a més anaven gairebé totes grafitejades, però una cosa exagerada i que feia ràbia la veritat. Això sí, no cal dir que a Blanes va ser treure la càmera i sortir-me un vigilant de dins un tren dient-me que no podia fer fotos, no fos cas que fotografiés el patètic estat dels trens grafitejats que dic jo que molt ben vigilat no deu estar.

En fi, tornant al tema, a Pineda vaig agafar una 447 fins a Blanes per després agafar una altra 447 fins a Maçanet. De Tordera a Maçanet l'estat de la via en algunes zones era molt dolent ja que el tren feia uns moviments laterals molt exagerats. Per cert, no sabia que a Maçanet i hagués correspondència amb metro i tramvia, segons anunciava tant la megafonia com els displays electrònics del comboi.

A Maçanet es nota ja la presència de les obres de la LAV entre Barcelona i Figueres, ja que hi ha unes quantes pilones d'un futur viaducte que passarà per sobre aquesta. Suposo que serà un molt bon punt per fer fotos, amb tres línies confluint en un mateix punt (la de Granollers, la de Mataró i la LAV). A Maçanet tot i no haver vist el Civia, que era el principal objectiu del dia, em va compensar veure una 448, un tren de mercaderies que es va apartar a la via 4, el Talgo Mare Nostrum i la 440 reformada en la qual vaig baixar cap a Granollers. I tot això en només 20 minuts d'estar per allí!

Ja de tornada cap a casa vaig anar en la 440 reformada de Maçanet a Granollers-Centre parant a totes fins a Sant Celoni. La veritat és que ja podrien transformar-la a 470 amb seients més còmodes, pels que fan el recorregut més llarg des de Portbou. Durant el recorregut passem per Riells i Viabrea-Breda, on no puc evitar sentir llàstima en veure que ja no hi ha el bonic edifici de viatgers i que ha estat substituit per uns mòduls prefabricats que a més estaven tancats i barrats. A Granollers-Centre canvi de 440 reformada pintada de "Mitjana Distància" a 440 reformada pintada de rodalies a la mateixa andana per fer el recorregut de Granollers-Centre a Montcada i Reixac, on a Montcada i Reixac-Manresa agafo un tren fins a Terrassa.

112 amb publicitat de Viena

Avui com cada matí he anat a agafar el tren a Terrassa-Rambla i com de costum arribo just quan l'altre marxa o és a punt de marxar per poder agafar un bon lloc al tren següent, que es situa a l'andana al cap de 2 o 3 minuts. El cas és que m'ha cridat molt l'atenció la publicitat que duu la 112.01 (i crec que també n'hi ha alguna altra així) de Viena, que és molt vistosa. El què no sé és si des de dins dels vagons es pot veure l'exterior amb relativa normalitat o es veu tot mig entelat per puntets negres. De tota manera, no trobo malament aquest sistema de finançament extra per al transport públic, ja que així de passada tenim una mica més de varietat cromàtica.

De Santa Eulàlia a Sants

Aquesta tarda he fet un recorregut per les obres de l'arribada de la LAV a Sants en una ruta de gairebé 2 km. Primer he anat fins a Santa Eulàlia per l'avui reobert tram de metro de la L1 des de Pl.de Sants. De moment s'ha cobert un tram però afortunadament encara es pot veure llum natural del dia, si bé per poc temps. A Santa Eulàlia he estat una estoneta al pont de la Torrassa fent fotos de diversos trens, destacant l'Euromed que surt a les 18:00 de Sants. La idea era fer una foto d'un tren a contravia anant cap a L'Hospitalet, ja que creia que la via única temporal era des d'aquesta estació fins a Sants. Però quan he vist passar un tren per la seva via normal encreuant-se amb un altre ja he pensat que no podia ser així. El tram de via única és des de la sortida de Sants fins passada la Ronda del Mig, on una agulla permet que hi hagi de nou dues vies. Però retornant al passeig, des del pont de la Torrassa he decidit caminar pel costat muntanya del feix de vies fins a Sants. Primer, m'he aturat a l'alçada del pont sobre la Riera Blanca; realment en aquest punt el calaix assolirà una alçada molt gran ja que actualment el carrer deu anar uns 3 metres per sota la cota del ferrocarril. Seguint la ruta i després d'evitar algun tram de tall total del carrer per les obres, he pogut veure el punt que explicava abans on s'acaba la doble via per la línia de L'Hospitalet i passa a via única, un coll d'ampolla que ha provocat tots els canvis a les línies R1, R3, R4 i R7. Després d'haver hagut de donar una volta considerable per evitar un altre calaix, el de la Ronda del Mig, he pogut contemplar a l'alçada de l'estació de Mercat Nou el tram d'entrada a Sants amb només tres vies (i pensar que no fa massa n'hi havia sis...!). La zona del costat muntanya està lliure per a poder fer la pronunciada rampa per on sortirà la línia d'alta velocitat per entrar a Sants.

El trajecte ha acabat a Barcelona Sants on he agafat un tren de rodalies per la via 2, que ben aviat no es podrà fer. Per cert que renfe ens ha obsequiat amb un tren en composició simple amb destinació Manresa a quarts de 8 de la tarda d'un dilluns ja quasi normal i amb el caos del tall. Bravo!

Manresa FGC - Manresa renfe

Aquesta tarda he anat a Manresa ben acompanyat. El viatge ha començat a Barcelona, on hem agafat un S8 per baixar a Martorell-Vila i observar les obres de la nova estació, que estan pròximes a finalitzar-se, potser en un parell de mesos o així. Destacar que a Pallejà ja es veu catenària a les dues boques del nou túnel urbà (així com les vies) de manera que tot apunta a que amb el proper canvi d'horaris, i l'entrada en servei dels metros comarcals, ja hi hagi doble via completa de Pl.Espanya a Martorell-Enllaç. Després d'haver parat a Martorell-Vila hem anat a Martorell-Central per esperar el R5 que ens duria directament fins a Manresa-Alta. L'estació de la capital del Bages estava ampliant l'andana secundària a més de construir un nou pas inferior dotat d'ascensors de cara a l'entrada en funcionament del metro comarcal, quan es faran servir les dues vies per a realitzar encreuaments. Li queda molt poc per estar finalitzada però encara s'estan realitzant obres, que en aquests moments es centren en canviar els suports de catenària. De tota manera, s'hi ha guanyat força i de fet ara per ara la segona andana fa més goig que la principal. A Manresa-Alta ens hi hem estat ben bé més d'una hora veient passar un parell de R5 en cada direcció. Agrair des d'aquí l'amabilitat del cap d'estació, com de costum en aquesta estació.

Ara ja sol, de Manresa-Alta he anat a peu fins a l'estació de la xarxa de via ampla de Manresa, fent un passeig d'uns 25 minuts pel centre de la ciutat. Un cop a Manresa estació he fet força fotos de tot, ja que a trenscat em faltaven força fotos d'aquestes instal·lacions. Com que eren les 7 de la tarda i cap a les 8 passava el regional cap a Lleida he decidit esperar-me per fer-li una foto, donat que és l'únic tren diferent de les unitats 447 de rodalies que passa per allí. Bé, també hi ha el saler de Flix però circula molt més tard a la nit, o si no cal perseguir-lo d'horeta al matí. L'espera ha valgut la pena perquè a més ha estat un servei a Lleida servit per una unitat 470 en lloc de la 440R habitual.

De Manresa a Terrassa he anat en un semidirecte que en menys de mitja horeta i d'haver parat només a Sant Vicenç de Castellet m'ha deixat a la meva ciutat. De fet feia temps que no agafava un semidirecte de Manresa a Terrassa i realment s'agraeix que pari poc, tot i que potser en alguna de les estacions per on passa (Viladecavalls, Vacarisses, ...) hi hauria demanda perquè hi paressin més trens.

Aniversari entrant a la zona +25

Tal dia com avui i més o menys cap aquesta hora vaig arribar en aquest món fa 26 anys. Estem parlant d'un ja llunyà 1981 en el que el ferrocarril era totalment diferent; evidentment hem millorat molt en diversos aspectes però en aquest país cada cop dóna més la sensació que es perd el concepte de ferrocarril com a servei social. Potser amb els trens de rodalies, que 26 anys enrere segurament anaven millor que ara, no tant però amb la resta de serveis sembla que tot es vulgui traspassar a l'alta velocitat deixant sense servei moltes poblacions intermitges de certa importància que hauran d'acabar passant-se a l'autobús. El 1981 encara teníem entre nosaltres la línia de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses, si bé en estat moribund, o la línia pel Poblenou entre l'Estació de França (de rodalies) i Sant Adrià de Besòs. A molts llocs encara no havia arribat la febre del soterrament com per exemple Terrassa (tant renfe com FGC), Rubí, Vic, El Prat, etc. En fi, sigui com sigui més val mirar endavant i esperar un bon grapat de coses interessants que vindran ben aviat: la LAV, els metros comarcals del Bages i l'Anoia, el soterrament de Pallejà, el túnel del Roc del Dui o la renovació de via al Transpirinenc, per citar algunes de les coses que estan més al caure. També esperem que es traspassin les rodalies i regionals a la Generalitat (amb els fons necessaris) per tal que de mica en mica puguem anar veient una xarxa de via ampla més decent. D'aquí 26 anys en tornarem a parlar.

A la foto del bloc, una "suïssa" passant pel baixador de Castellarnau circulant direcció Barcelona i jo mateix observant-la detingudament. A finals dels anys vuitanta sembla que ja tenia falera pels trens, tot i que desgraciadament no tinc quasi fotos d'aquests.

Viatge a Irlanda (última part). Escapada a Belfast

El diumenge 12 d'agost vam aprofitar el dia per anar a visitar Belfast, a Irlanda del Nord, territori que segueix en mans del Regne Unit tot i que no tingui massa sentit. Vam agafar el tren a Dublin Connolly aprofitant una oferta en la qual si compraves el bitllet a través d'internet et costava només 18 euros per persona anar i tornar quan potser habitualment en podia costar més de 40 o 50 (!). El tren que vam agafar era anomenat Enterprise i de fet és internacional. Era un conjunt de 8 cotxes remolcats per una locomotora dièsel i un cotxe pilot a l'altre extrem, realitzant serveis "push-pull" que aquí sembla que tant odia renfe operadora... L'interior de l'Enterprise recordava l'Euromed d'alguna manera. El tren té la peculiaritat que quatre dels 8 cotxes disposen de seients amb reserva prèvia mentre que els altres és "campi qui pugui". Nosaltres teníem ja els seients agafats, en concret al cotxe D. Destacar que el tren disposa d'un mapa de la línia Dublin-Belfast amb leds que van canviant de color a mesura que anàvem parant a les estacions pertinents.

Sortint de Dublin Connolly recorrem la mateixa línia que ja havíem fet amb el DART el dia anterior fins a Howth Junction. A Malahide acaba el servei del DART i també la catenària; no així la doble via que és continuada fins a Belfast. A Drogheda, després de passar per la seva bonica estació en corba circulem per sobre un espectacular pont metàl·lic sobre un riu; just el tram d'aquest pont és de via única. El tren para a Dundalk, darrera estació de la República d'Irlanda i fins on arriben els serveis Commuter de Dublin. Entrem en territori del Regne Unit i ara els trens amb el que ens creuem ja no són d'Iarnród Éireann sinó dels Northern Ireland Railways, de Translink. Destaca que les senyalitzacions de les estacions ja no estan en bilingüe gaèl·lic-anglès sinó que només estan en anglès. La línia disposa de molt pocs passos a nivell i la majoria són a Irlanda del Nord. Parem a Newry i Portadown abans d'arribar a Belfast Central.

L'estació de Belfast Central em va decepcionar força. No sé perquè m'havia imaginat una estació terme tipus anglès, com una Victoria Station en petit per dir-ho així. Però resulta que és una sosa estació passant amb només 4 vies i dues andanes centrals, situada en una molt pronunciada corba. L'edifici de viatgers està situat sobre les vies i és molt modern, massa tipus "aeroport" on no et deixen passar a les andanes sense bitllet i des d'on ni es veuen els trens. El control d'accés es realitza de manera manual, amb agents que obren unes portes baixes i van mirant els bitllets. A l'andana hi ha un cap d'estació on disposa de l'enclavament de l'estació controlat per un PC.

Durant l'estada a Belfast vam poder veure alguns trens dels NI per la ciutat; la majoria d'ells són molt moderns, tal com podeu veure a la foto del bloc.

I fins aquí les meves experiències ferroviàries a Irlanda. Algun dia espero engegar "trenscat internacional" per poder posar reportatges fotogràfics de trens de fora de Catalunya, com per exemple els viatges que he fet a França, Irlanda, Euskadi o Madrid. Qüestió de paciència i posar-s'hi!

De Barcelona a Martorell per via Sant Vicenç de Calders

Divendres 24 d'agost passat a la tarda vaig fer una mica de volta per anar de Barcelona a Martorell. Primerament vaig agafar el tren a Passeig de Gràcia, en concret una 450 que anava a Sant Vicenç de Calders. Afortunadament vaig trobar lloc al pis de dalt, el meu preferit, i al costat mar: ideal. El viatge va transcórrer amb normalitat i només vam arribar potser amb uns 3 o 4 minuts de retard a Segur de Calafell, primera etapa del meu viatge. Durant el trajecte vaig poder observar les obres de Sants i a la seva sortida, on es feia curiós veure la línia L1 del metro tallada i sense catenària. Desgraciadament aviat quedarà tot tapat pel calaix... També vaig poder veure com s'està ja fent l'esplanada entre el riu Llobregat (a El Prat) i l'entrada del túnel per a la línia d'alta velocitat a Bellvitge. Can Tunis està desconnectada totalment de la línia de Vilanova.

Un cop a Segur de Calafell va haver-hi bastant moviment de trens, tot i que es nota la davallada de circulacions des que tots els mercaderies van per la línia de Vilafranca. Durant la horeta que vaig estar per allí vaig poder caçar: unitats 450, el talgo de Lorca, una 470, el Mare Nostrum, doble de 451, un Alvia i una 440 que em va dur a Calafell, la següent etapa. A Calafell a més dels rodalies servits per 451, 440 i 447 vaig poder veure una doble d'Euromed circulant cap al sud, una 448 i l'Altaria Triana. Desgraciadament se'm va escapar una doble composició d'unitats 444.

La següent parada era Sant Vicenç de Calders on vaig veure de tot, acompanyat per un altre "friki" ferroviari al que vaig trobar per casualitat en un lloc que tampoc és gaire estrany pels qui ens agraden els trens. A destacar a Sant Vicenç diversos trens de mercaderies circulant tots cap al sud i una doble composició d'Alvia (mai els havia vist encara en doble composició) circulant cap a Barcelona.

Finalment de Sant Vicenç vam tornar cap a Martorell, acompanyats d'una dona que es trobava en un estat etílic bastant lamentable. Un cop a Martorell canvi ràpid a Martorell-Central de FGC i etapa final fins a Olesa.

Viatge a Irlanda. El DART i rodalies de Dublin

El dissabte 11 d'agost vam utilitzar els trens de rodalies de Dublin. En primer lloc una mica d'introducció a les línies de rodalies. Irlanda té tota la xarxa ferroviària no electrificada, excepte la línia per on circula el DART (Dublin Area Rapid Transit) a prop de Dublin. El DART va de Dublin fins a Bray i Greystones al sud i al nord va fins a Malahide (a la línia principal, que va a Belfast) i el ramal de Howth. Però a més del DART hi ha altres serveis, aquests tots servits per unitats dièsel, que fan de rodalies des de Dublin. Hi ha el Northern Commuter entre Dublin Pearse i Dundalk (compartint línia amb el DART fins a Malahide), el South Eastern Commuter entre Dublin Connolly i Gorey (que comparteix línia amb el DART fins a Greystones), el South Western Commuter entre Dublin Heuston i Kildare i el Western Commuter entre Dublin Connolly o Docklands fins a Longford.

Nosaltres vam agafar el tren a Dublin Connolly i vam anar fins a Bray. L'estació de Dublin Connolly principal és terme, però té tres vies annexes passants per on passen els trens que segueixen recorregut cap al sud. El tren que agafem és elèctric, prenent la corrent per catenària a 1500V DC i essent molt silenciós, donat que allí no hi ha aparells d'aire condicionat que per exemple a les unitats 112 de FGC fan molt de soroll. Com que allà el tren no molesta, creua bona part del centre de la ciutat mitjançant un viaducte elevat sense cap mena de problema. Passem per dues estacions principals de Dublin: Tara Street i Pearse, ambdues amb només dues vies. Un cop passada la ciutat la línia segueix sempre en doble via força paral·lela al mar en gran part del trajecte, realment va molt a prop i només un muret separa les aigües de les vies. D'alguna manera recorda la línia del Maresme. Passem per un túnel (!) no gaire llarg, possiblement és un dels pocs que hi ha a Irlanda. També passem per passos a nivell que no tenen veïns al voltant reclamant-ne el soterrament... A Bray baixem i ens n'anem als jardins de Powerscourt en autobús.

Ja tornem a ser a Bray i ara agafarem un tren fins a l'altre extrem de la línia del DART: Howth. Les freqüències de pas són de 15-20 minuts tot i ser dissabte. Els combois són tots de 8 cotxes i no van plens però tampoc van desèrtics. Un cop hem passat altre cop per Dublin Connolly seguim cap al nord i ben aviat veiem el dipòsit i taller dels trens del DART, així com les vies que van al port de la ciutat zona que guanyarà protagonisme ferroviari en el futur. A Howth Junction deixem la línia principal (que segueix cap a Malahide i Belfast) per anar fins a Howth, sempre en doble via. L'estació de Howth és molt simple, amb les dues vies que hi arriben i andanes laterals. L'edifici de viatgers exteriorment queda ultracamuflat entre bars i restaurants.

Finalment tornem cap a Dublin Connolly i baixem aquí, ja que el nostre hotel era just davant de l'estació.

A la foto del bloc un tren arribant de buit a l'estació de Bray amb destinació Howth. Com es pot veure una altre persona li feia fotos al tren i evidentment no passa absolutament res, no com aquí on et poden perseguir com si fossis un terrorista o quelcom pitjor només per treure una càmera de fotos. Ara bé, si vas amb un spray de pintura a les mans aleshores pots fer el què vulguis...

Més informació del DART i trens de rodalies de Dublin:

http://en.wikipedia.org/wiki/Dublin_Suburban_Rail

Dijous 16. Castellbisbal es dignifica

Després d'una llarga espera en la qual no han faltat reinvindicacions (aquestes sí que amb una bona raó de ser) per fi s'està remodelant l'estació de Castellbisbal. Finalment s'estan aixecant les andanes per tal de no haver d'escalar per pujar a un tren (no vull ni pensar que hauria passat amb un Civia!) i construint un nou pas inferior que enllaci les dues andanes de l'estació. A més, també s'està condicionant l'aparcament annex i diguem que reordenant i polint-ho tot. També s'amplia lleugerament l'edifici de viatgers, per tal de possiblement permetre la col·locació de noves barreres tarifàries i procedir al tancament de l'estació. Realment, per poc que s'hi faci sembla mentida com canvia l'aspecte de les coses. Així doncs, entre l'estació de Martorell i la de Castellbisbal disminueix lleugerament el nombre d'estacions de rodalies en estat precari, si bé encara n'hi ha moltes que necessiten una reforma més o menys urgent com ara Palautordera o fins i tot estacions tan importants com Sant Vicenç de Calders o Passeig de Gràcia, per citar-ne només algunes.

Dijous passat vaig poder comprovar com estaven les obres de l'estació. Vaig veure passar molts trens de rodalies; els de la línia R4 que anaven cap a Barcelona canviaven de via i circulaven per via única (en concret per la via 1, la que va més propera a l'autopista un cop es separen direcció Barcelona); els de la línia R7 circulaven només fins a Montcada-Bifurcació, degut a les obres de l'arribada de la LAV a Sants. En tota l'estona que vaig estar-hi, sobre una hora i mitja, només vaig poder veure i caçar un tren de mercaderies que circulava cap al sud i que devia venir de Can Tunis.

Un tomb per la Llobregat-Anoia

Aquesta tarda he fet una bona volteta per la línia Llobregat-Anoia, per tal d'anar a veure algunes de les obres que s'estan realitzant a la línia, especialment més amunt de Martorell als ramals de Manresa i Igualada per a l'entrada en servei dels metros comarcals possiblement a començaments de l'any que ve.

La ruta ha començat a Sant Vicenç-Castellgalí on recentment s'ha prolongat la via més propera a l'edifici de viatgers pel costat Manresa, per tal de permetre l'entrada simultània de dos trens a l'estació. Aquest nou tram de via és el que podeu veure a la foto del bloc d'avui.

A continuació me n'he anat cap al ramal d'Igualada (em queda pendent veure l'estació de Manresa-Alta ja remodelada i la nova disposició de Monistrol) i en concret a l'estació de Capellades. Aquesta estació va ser convertida en baixador de via única a principis dels anys vuitanta i ara, l'any 2007 ha estat novament convertida en estació amb dues vies i andanes laterals. L'estació es podria dir que està finalitzada, restant únicament a l'espera de la instal·lació de la nova senyalització lluminosa i l'enclavament corresponent. Realment fa força goig, és una estació que ha quedat molt funcional però ben acabada, seguint els estàndards de FGC en les seves estacions.

De Capellades he anat a La Pobla de Claramunt, on ja està finalitzada una nova passarel·la per comunicar les dues andanes i que substitueix un pas a nivell existent. Com a curiositat, ara que tenen una millor comunicació entre andanes resulta que tots els trens circulen per la via 2, la més propera a l'edifici de viatgers, excepte alguns de comptats. De tota manera, és de preveure que amb el nou metro comarcal es tornin a utilitzar les dues vies.

La següent parada ha estat Vilanova del Camí, estació que encara està força endarrerida però que sembla que comença a avançar ja decididament. Aquest baixador, que també es reconvertirà a estació, passarà d'una a dues vies amb andana central. Actualment s'està treballant en la col·locació de nous suports per a la catenària, així com en la reubicació de vies al costat Igualada de l'estació. De fet, durant més de 3 mesos el servei del darrer tren de la nit finalitza a La Pobla de Claramunt per tal de poder agilitzar les obres de l'estació.

A continuació he anat a Vallbona d'Anoia, on algun dia es substituirà el pas a nivell per un nou pas inferior i variant per a la carretera. De moment l'estació segueix com sempre i no s'hi ha realitzat cap modificació.

Un altre punt que he visitat ha estat Masquefa. Aquí l'estació està com sempre, sense cap modificació. Pel què fa al pas a nivell situat al costat Martorell, s'ha construït un pas a nivell independent per a vianants dotat d'avisos lluminoso-acústics, si bé el pas a nivell per a vehicles encara segueix igual. En teoria només quedarà el pas a nivell per a vianants. L'estació segueix amb la comunicació entre andanes per passos a nivell i sembla que a curt termini no es canviarà. Destacar també que segueixen penjades pancartes demanant el soterrament de la línia(!!).

Ja per acabar de comprovar com estava la situació he passat per La Beguda, baixador aïllat que segueix també com sempre. Si diuen que volen suprimir properament els caps de tren a FGC no sé com s'ho faran els viatgers que pugin a aquest baixador (i en d'altres) per comprar bitllet ja que no sembla que es vulguin instal·lar més MAEs (màquines autoexpenedores de bitllets).

La ruta encara no havia acabat ja que m'he acostat a la SEAT per veure les obres del ramal de mercaderies. Encara n'hi ha per estona, però la nova via mètrica sembla que ja està totalment col·locada dins la factoria i ja surt un tram en paral·lel amb la d'ample ibèric. Queda pendent la connexió amb la línia d'Igualada.

Per acabar aquesta maratoniana tarda, he anat a Martorell Vila, estació que ja està a la fase final de la seva remodelació i que no ha quedat gens malament tampoc. A destacar la potent il·luminació de les andanes que s'ha instal·lat.

Viatge a Irlanda. Línia Dublin-Limerick i Galway-Dublin

La sortida cap a la costa oest va ser utilitzant alguns trens dels ferrocarrils irlandesos, Iarnród Éireann. Des d'aquí us recomano els combinats ferrocarril+bus per fer excursions per l'illa, com són els Rail Tours Ireland www.railtours.ie.

En primer lloc cal remarcar que els ferrocarrils irlandesos utilitzen un ample de via peculiar de 1600mm. Vam sortir de l'estació de Dublin Heuston, una de les dues principals estacions de Dublin juntament amb la de Connolly. L'estació de Heuston és terminal, té nou vies i no és electrificada, sent per tant tots els trens dièsel. D'aquesta estació vam sortir en un tren Intercity que anava a Cork. De fet la línia troncal que surt de Heuston és Dublin-Cork, cap al sud del país, recorrent un total de 272 km. D'aquesta línia, de doble via amb travessa monobloc no electrificada, en van sortint diversos ramals a Galway, Waterford, Limerick i Tralee. Fins a Kildare hi ha trens de rodalies anomenats "Commuter". Nosaltres vam recórrer la línia entre Dublin i Limerick Junction a bord d'un tren intercity que anava a Cork. Aquest tren, fabricat per CAF, estava format per 8 cotxes i locomotora, tipus push-pull. El tren era força còmode, la marxa era suau però feia bastant balanceig lateral. Hi havia servei d'esmorzar al mateix seient, a totes les classes, mitjançant un carretó en el que hi havia cafè, begudes, menjar, etc. El paisatge pel què circulàvem era força planer, amb suaus turons tot molt verd. Les estacions disposen de passos superiors entre andanes als quals se'ls ha incorporat ascensors recentment. La línia no tenia pràcticament cap pas a nivell.

Un cop a Limerick Junction, nosaltres havíem d'anar fins a Limerick i vam transbordar a un altre tren, també dièsel i de dos cotxes que era tipus llançadora. L'enllaç entre els dos trens es feia a la mateixa andana i evidentment l'enllaç era garantit i coordinat. L'estació de Limerick Junction és molt curiosa, amb un creuament entre la línia Dublin-Cork i Limerick-Waterford a nivell (a 90º) i plena de senyals mecànics. El cap d'estació ens va donar la sortida amb un banderí verd enrotllat. La línia fins a Limerick és de via única i el trajecte durava uns 20 minuts. El tren seguia fins a Ennis, tot i que li caldria fer una inversió de marxa per seguir viatge ja que Limerick és estació terme.

Ja a la tarda, i després d'haver anat a veure i recórrer part de la costa oest, vam agafar el tren a Galway, estació terme amb només dues vies i una andana. Destacar la llarga cua de viatgers que hi havia per agafar el tren cap a Dublin; afortunadament nosaltres, els que anàvem en el viatge de Railtours Ireland, teníem tot un cotxe reservat per a nosaltres. El tren estava format per una locomotora i 8 cotxes convencionals. En aquest cas hi havia cafeteria però no passaven pels seients. La línia fins a Portarlington, lloc on s'uneix a la línia troncal a Cork, és de via única i té com a punt destacat el pas sobre el riu Shannon a Athlone.

A la foto, l'estació de Limerick Junction on vam canviar del tren que anava a Cork a un llançadora a Limerick.

Més informació dels ferrocarrils irlandesos:

www.irishrail.ie

en.wikipedia.org/wiki/Rail_transport_in_Ireland

Viatge a Irlanda. Tramvia de Dublin

Ja hem tornat del viatge a Irlanda. Ha estat un viatge molt complet i al final entre una cosa i una altra déu n'hi do del què s'ha pogut veure de trens. Així doncs, durant uns quants dies al bloc de trenscat veureu coses sobre els ferrocarrils irlandesos, uns trens que ens són força desconeguts.

Però per començar el tramvia de Dublin. És un tramvia que de ben segur ens és molt familiar ja que és del tipus modern, posat en servei el 2004, i per on hi circulen tramvies del model Citadis d'Alstom, similars als existents a les xarxes del Trambaix i Trambesòs de Barcelona. És més, com a similitud amb Barcelona també disposen de dues línies totalment independents, la Red Line i la Green Line, tot i que sembla que la futura interconnexió entre xarxes està més clara que aquí. Les xarxes són explotades per la companyia LUAS (que significa ràpid en gaèl·lic) que forma part del grup Veolia.

La Red Line és la que circula més pel centre de la ciutat, tenint com a inici l'estació de Dublin Connolly (Conghaile), una de les dues principals estacions de la capital, per seguir cap a l'oest pel centre de la ciutat, creuar el riu Liffey i connectar amb l'estació de Dublin Heuston, l'altra estació ferroviària dublinesa. Aquesta estació disposa d'una tercera via per tal de fer serveis parcials Connolly-Heuston. A continuació el traçat segueix cap als afores i acaba a Tallaght (Tamhlacht), al sud-oest de Dublin. La línia fa 24,2 km i és doble via, amb plataforma reservada en la seva major part, tot i que en alguns punts és compartida amb autobusos i el trànsit en general.

La Green Line inicia el seu recorregut al costat del popular parc de St.Stephen's Green (Faiche Stiabhna) i circula cap al sud fins a Sandyford (Áth an Ghainimh). Aquesta línia, exceptuant el tram del centre de la ciutat, segueix el recorregut de l'antiga Harcourt Street railway line, que va ser preservada per a un futur ús quan es va tancar el 1958, cosa totalment impensable al nostra país!

Ambdues línies són d'amplada de via de 1435mm (internacional) i electrificades a 750V. Com a principal peculiaritat els tramvies circulen per l'esquerre, tal com fa la resta de circulació rodada del país. Hi ha prioritat semafòrica "a mitges", ja que algunes intereseccions els tramvies sembla que sempre tinguin prioritat mentre que en d'altres, com per exemple el creuament a O'Connell Street, els combois s'han d'esperar molta estona per passar. Les parades són tant amb andanes laterals com centrals i de longitud per a acollir un tramvia de 40 metres.

Els tramvies usats són del model Citadis. A la Green Line tots són de 5 mòduls, amb una longitud total de 40 metres mentre que a la Red Line els tramvies són de 3 mòduls, amb una longitud de 30 metres. De tota manera, a la Red Line s'estan transformant de mica en mica els tramvies de 3 a 5 mòduls, donada l'alta demanda de viatgers existent. La distribució de mòduls és diferent a la de Barcelona, essent els extrems més llargs que la resta. A l'interior dels tramvies no hi ha validadores i cal validar a la parada en cas de tenir targeta sense contacte tant al pujar com al baixar. Per altres tipus de bitllets o abonaments no és necessari marcar. Els tramvies disposen de termòmetres fixos, alternats en anglès i gaèl·lic i hi ha uns panells d'informació variable on surt el nom de la propera estació. Disposen de megafonia que anuncia el nom de la propera parada en anglès i quan arriba a la parada ho fa en anglès i gaèl·lic.

A la foto del bloc podeu veure un dels tramvies creuant un dels carrers més coneguts de Dublin, el O'Connell Street, entre les parades d'Abbey Street (Sráid na Mainistreach) i Jervis.

Més informació del tramvia de Dublin:

www.luas.ie

en.wikipedia.org/wiki/Luas

A El Vendrell i Sant Sadurní d'Anoia

Aquesta tarda he anat a una de les estacions que d'alguna manera passen una mica desapercebudes a la xarxa ferroviària catalana, com és l'estació de El Vendrell. Dic que passa desapercebuda perquè tots els aficionats tirem sempre més cap a l'estació col·lateral de Sant Vicenç de Calders on realment el nombre i varietat de circulacions és més elevat. De tota manera, l'estació de El Vendrell també té la seva cosa, tot i que és més qüestió de caçar trens de mercaderies, a més de les típiques unitats 447 de la línia R4.

Per anar a El Vendrell he agafat el tren a Martorell, on les obres de remodelació de l'estació segueixen avançant a bon ritme. Just quan arribava a Martorell he vist passar una 252 remolcant una doble composició de Talgo VI, direcció sud, que no he pogut fotografiar. Pensava que tindria una tarda de trens desviats per l'interior però malhaurdament per mi no ha estat així. En el trajecte fins a la capital del Baix Penedès he pogut veure les obres de la línia d'alta velocitat, aparentment ja quasi acabades en tot aquest tram. L'estació de Vilafranca de la xarxa de via ampla segueix igual que estava quan es va posar en servei: provisional, sense acabar de cobrir però més deixada amb horribles grafitis a algunes parets. Un cop a El Vendrell he pogut veure uns quants passis de 447 fent serveis de la línia R4 i un parell de trens de mercaderies. El més curiós ha estat veure com apartaven un mercaderies que remolcava vagons de clorur de vinil i era avançat primer per un rodalies i després per un Teco.

Un cop m'he "cansat" d'estar a El Vendrell he agafat un tren fins a Sant Sadurní d'Anoia, on volia provar sort a veure si caçava algun mercaderies més, però finalment en l'hora que hi he estat només he pogut observar una 250 aïllada que anava direcció Vilafranca, a més òbviament dels trens de rodalies. En aquesta estació mai caço res interessant, no em porta sort!

Aprofito aquest post per dir que fins d'aquí uns dies no tornaré a actualitzar el bloc ja que marxo de vacances a Irlanda. Tot i que no és en absolut un viatge ferroviari el que faré alguna foto de trens suposo que caurà i ja us faré cinc cèntims dels ferrocarrils d'aquell país. Bones vacances!!

Post 100!! Recordant el pont metàl·lic de Santa Llúcia

L'entrada número 100 del bloc de trenscat serà una mica especial. Un moment de nostàlgia per recordar quan passaven els trens per l'antic traçat entre Martorell-Vila i Martorell-Enllaç, un indret on ara hi ha un "anònim" pont de la línia d'alta velocitat de Lleida a Barcelona. Fa ja quasi tres anys d'aquesta foto, era un 10 d'agost de 2004 quan una unitat 213 passava pel magnífic pont metàl·lic sobre el riu Llobregat. Des d'aleshores la línia Llobregat-Anoia ha viscut bastants canvis, des del canvi de traçat entre Martorell-Vila i Enllaç, tram de doble via entre Martorell-Vila i El Palau, la supressió dels S7 o la inauguració de l'estació d'EuropaFira, entre molts d'altres. La veritat és que la foto em porta molts bons records ja que vaig seguir les obres de la variant de Martorell-Central d'una manera molt intensa. Per sort les obres a la línia Llobregat-Anoia encara no s'han acabat...
D'altra banda, aprofito l'arribada a l'entrada número 100 d'aquest bloc i que ja fa pràcticament un any des de la seva creació per fer-ne un balanç altament positiu i desitjo que tots els visitants que em llegiu també penseu el mateix!! Gràcies a tots.

Blocatge telefònic Pl.Espanya - Ildefons Cerdà

Des d'avui i fins dimarts que ve entre Pl.Espanya i Ildefons Cerdà es circula en règim de bloqueig telefònic, ja que es canvia l'enclavament de Pl.Espanya per tal de donar més capacitat al sistema. Per dur-ho a terme s'han suprimit els serveis L8 tots aquests dies, restant els trens de les línies S8, R5 i R6. Els serveis R5 i R6 paraven a totes les estacions entre Pl.Espanya i Molí Nou, per tal de "substituir" els L8. Entre Pl.Espanya i Ildefons Cerdà tots els senyals lluminosos estaven apagats, de manera que havien de donar les sortides de manera manual els caps d'estació, amb xiulet i fanal verd. A Pl.Espanya els trens circulaven únicament per les vies 3 i 4 i s'ha establert un enclavament provisional que només mou les agulles diagonals entre aquestes vies més properes a l'estació.

R1 a l'Estació de França, com als vells temps

Avui he anat a l'Estació de França a veure com durant poc més d'un mes es recupera l'antic recorregut dels trens de la línia de la costa del Maresme, que de sempre havien tingut origen en aquesta estació, si bé era a l'antiga estació de rodalies. La veritat és que l'Estació de França des del 1992 qui l'ha vista i qui la veu. Si durant un bon temps va caure en desús i va quedar com a terminal secundària dels trens de mitjana distància que van al sud i oest de Catalunya, l'arribada de la línia d'alta velocitat a Sants i la reducció de vies d'aquesta, ha fet renéixer l'Estació de França on primerament van començar a sortir diversos trens de llarga distància (Alvia, Altaria i Arco, a més dels talgos cap a França) per després sumar-s'hi la línia 10 de rodalies l'any 2006 i finalment durant el mes d'agost de 2007 i de manera temporal, tots els trens de la línia R1 tenen el seu origen a l'estació del costat del Parc de la Ciutadella.

Per marxar de l'Estació de França he fet servir una doble composició de Civia (3+4) fins a El Clot-Aragó, trajecte força inèdit en tren de rodalies fins ara, amb la particularitat que el Civia anava fins a Maçanet-Massanes, quan fins abans dels canvis aquests mai havien passat de Calella. En fi, esperem poder gaudir de l'Estació de França en plenitud ferroviària durant molts anys!

Olesa, convertida a baixador en via única per uns dies

Avui he anat a Olesa a veure les obres de connexió de vies més en detall i com ha quedat en baixador en via única durant uns dies (fins l'1 d'agost). De fet no passa cada dia que al poble amb el que tinc més relació després de Terrassa facin aquest tipus de treballs. El viatge ha començat a Pl.Espanya on he agafat un S8 des del qual he pogut observar que les obres de Pallejà avancen a un ritme vertiginós: es veu via ja muntada a les dues entrades del túnel i fins i tot escales mecàniques i ascensor per accedir a la nova estació; possiblement abans de final d'any els trens ja circulin pel nou traçat. Aprofitant l'avinentesa he baixat a Martorell-Vila, estació que també té els treballs força avançats i que malgrat l'estretor de la zona sembla que quedarà prou bé. Amb un S4 he anat fins a Abrera, final de trajecte per a aquests trens d'avui fins dimecres; el tram fins a Olesa calia fer-lo en bus, tot i que de fet sortia més a compte esperar el R5 ja que els dos acabaven arribant simultàniament a la població olesana. Un cop a Olesa de Montserrat he vist tot el sarau de les obres, que avui es centrava bàsicament en la bona col·locació del balast de les vies i la instal·lació de catenària a les actuals vies 3 i 5 (possiblement passaran a anomenar-se vies 2 i 4 en breu). A més, de propina, he pogut veure el saler de Solvay tot i que els contrallums m'han jugat una mala passada, a més que potser no estava en la situació més idònia per fer una bona foto. Sigui com sigui, una tarda ben aprofitada.

A la foto del bloc podem veure la 213.16 (unitat que casualment sempre està enmig de tots els saraus) sortint d'Olesa cap Abrera amb els llums blaus encesos testimonis del FAP desactivat, mentre munten catenària a la via 3. A més, els nous senyals lluminosos ja es troben encesos tot i que com es pot observar, la seva visibilitat és més aviat escassa encara, sobretot el de la via 1 (per on circula la 213).

Obres de connexió de vies a Olesa

Avui he fet una visita molt fugaç a les obres d'Olesa. Per aquesta estació es circula en via única des d'aquesta tarda i fins l'1 d'agost, quedant fora de servei les vies 3 i 5. Així, es connecten aquestes vies amb la nova via desdoblada tant pel costat nord com pel costat sud, de manera que un cop reestablert el servei hi haurà un llarg tram de doble via entre la corba de la KAO i el pont de les escoles d'Olesa acabat. La propera fase serà entre aquest punt i Abrera i finalment entre Abrera i Martorell-Enllaç, tot i que encara està una mica més endarrerit. A la foto, la via 3 de l'estació connectada ja amb la via desdoblada al nord d'Olesa.

Últim dia abans del "caos" també caòtic

Avui era el darrer dia de situació normal a les línies de rodalies abans que demà la línia 1 es desvii cap a l'Estació de França, la 3 s'escurci fins a Sant Andreu Arenal, la 4 baixi freqüències i la 7 s'acabi a Montcada Bifurcació, tot plegat gentilesa de les obres de la LAV a Sants. Doncs finalment el darrer dia "normal" també ha sigut caòtic ja que l'averia d'un tren al matí a l'estació de Sants ha fet que durant tot el dia els trens anessin tocats. De fet, anant en un tren direcció Manresa, a Sabadell Sud el tren que ens precedia ha sigut apartat a la via 4 i els viatgers que hi anaven han pujat al nostre tren. Imagino que era per no fer anar dos trens amb el mateix recorregut un darrere l'altre i poder intentar recuperar una mica els horaris normals.

A la foto, un Civia a l'estació d'Arc de Triomf, imatge que en principi no es podrà tornar a repetir fins el 12 de setembre.

Dimecres 25. L'estació de Martorell comença a fer goig

Mica en mica l'estació de Martorell de la xarxa de via ampla sembla que va recuperant una mica el seu esplendor. Després de molts anys de mantenir-se sense fer-li cap mena de reforma i haver caigut en una deixadesa absoluta, finalment s'ha posat fil a l'agulla i els resultats ja comencen a ser visibles. En concret, vaig ser-hi dimecres passat i ja hi ha les andanes de les vies 2, 4, 6 i 8 aixecats i renovats, per accedir millor als trens. El calaix del pas inferior també ja està col·locat i segons sembla en un parell de setmanes enderrocaran els edificis originals de la línia del Ferrocarril Central Català (Martorell-Central de FGC) per tal de poder moure la via 3 i fer l'andana de la via 2 més ampla. Així mateix, també es cobrirà un tram més de vies en paral·lel al carrer de les Escales, per tal de millorar l'enllaç entre renfe i FGC. Possiblement aquest cobriment també dignificarà un racó de Martorell força degradat actualment com és el carrer de les Escales. Finalment, una de les coses més notables és el pintat de nou d'una part de l'edifici de viatgers que un cop estigui tot fet quedarà realment espectacular.

Tall Olesa-Manresa

Ahir vaig anar a veure una mica què passava al tall de línia entre Olesa i Manresa. Aquest tall era degut a les obres que es feien a Monistrol per tal de permetre l'entrada simultània de dos trens a l'estació, tot i que de fet desconec a hores d'ara l'abast dels treballs ja que la zona on treballaven era de difícil accés i visió fotogràfica. Imagino que hauran posat una via d'escapament per evitar que un tren entri a la via general accidentalment i que hauran canviat enclavaments. Ja que hi era, vaig anar a Olesa on pensava que veuria senyals de parada absoluta i algun moviment en especial però només hi havia els autocars substitutoris com a cosa destacable. Això sí, les obres de doble via cada cop estan mes avançades, podent-se veure els nous senyals ja col·locats per entrar ben aviat en servei. Com a mostra d'això, la foto del bloc d'avui.

Altre cop a Barcelona Sants per noves vies 9-10-11

Avui sortint de la feina he fet una escapadeta a Sants per veure els trens passant per les noves vies 9, 10 i 11. De fet Sants és notícia constant, amb permís de la Sagrada Família, on alguns sembla que tinguin ganes que realment passi alguna cosa quan facin el túnel sobretot veient certs vídeos pel youtube...

El viatge a Sants l'he fet des de Passeig de Gràcia on l'andana estava especialment col·lapsada de gent i hi havia un Catalunya Exprés que anava a Tortosa parat. De la manera que he pogut he arribat fins al tren i hi he pujat, ja que de fet per anar fins a Sants tampoc importa gaire el bitllet que un porti. A Sants hem arribat per la via 9. Les tres noves vies posades en servei són del mateix estil que les vies 12, 13 i 14 que es van estrenar no fa massa temps. La veritat és que tot i que l'estació segueix sent no gaire maca, la millor il·luminació i el dissimulament de les columnes dóna una impressió més bona. Pel què he vist s'han organitzat les circulacions per aquestes vies de la següent manera: per les vies 9 i 10 hi passen indistintament els trens de rodalies i mitjana distància que van cap al sud, i també hi arriben els Catalunya Exprés i Regionals des de Girona. En general sembla que la via 10 té més preferència d'ús. Per baixar a aquesta andana al vestíbul hi ha un conjunt de barreres tarifàries que serveixen únicament aquesta zona. Per les vies 11 i 12 hi circulen els trens de llarga distància, per la 11 els que van cap al sud i per la 12 els que van direcció Passeig de Gràcia o que finalitzen a Sants. Per accedir a aquestes vies hi ha un control d'equipatges situat al vestíbul; suposo que els del PP de Barcelona s'hauran quedat tranquils perquè això que no hi hagués control pels trens de llarg recorregut es veu que els inquietava molt... potser algú els hauria de dir que a Tarragona, per exemple, no hi ha control de cap tipus o que els viatgers que van en rodalies i regionals també haurien de tenir dret a viatjar segurs. Tornant al tema de circulacions, finalment per les vies 13 i 14 hi circulen indistintament els trens de rodalies i mitjana distància que s'encaminen cap al Passeig de Gràcia.

Ara només faltarà per traslladar les vies 1 i 2 a les vies 7 i 8 i ja tindran "via lliure" per provar de fer arribar la línia d'alta velocitat el desembre d'aquest mateix any.

Tall a La Floresta per col·locar la nova agulla

Avui era un dia diferent a la línia Barcelona-Vallès ja que la instal·lació de dues noves agulles diagonals al túnel de La Floresta, per tenir major flexibilitat en cas d'incidències, ha provocat el tall de la línia entre Valldoreix i Les Planes, cobrint-se aquests recorreguts mitjançant autobusos substitutoris.

Agafant el tren a Terrassa ja es veia que la cosa anava diferent perquè als monitors d'informació apareixia "S1 Valldoreix" en lloc del típic "S1 Barcelona". Un cop passat Sant Cugat els trens provinents de Terrassa canviaven de via, circulant a contravia fins a Valldoreix, on finalitzaven recorregut i passaven a fer un servei S2. Els trens que venien de Sabadell anaven per la via habitual fins a Valldoreix, on passaven a fer un S1 i tornaven a Sant Cugat a contravia. Un fet prou curiós de veure, així com també la minúscula senyal de parada absoluta col·locada a les dues vies pel costat Barcelona.

Ara era el moment de provar el bus substitutori fins a La Floresta, un microbús en el que hem anat sols, a diferència dels autobusos grans que eren directes Valldoreix-Les Planes i anaven ben plens i pels que s'han arribat a formar algunes cues.

Arribats a La Floresta mirem les obres al túnel: una agulla ja està col·locada a lloc però encara se n'havia de transportar una altra des del carrer del Pas de l'Estació, al costat Sant Cugat de l'estació. Força maquinària de via i obres, tant de FGC com d'AZVI, vagons tremuja amb balast i un moviment poc usual a la línia, amb molt personal treballant-hi. Un cop s'ha pogut col·locar l'agulla sobre uns bogis tipus "diploris" s'ha anat arrossegant, no sense algun que altre maldecap, fins al túnel de manera que una de les diagonals ja haurà quedat muntada. L'altra es farà la setmana vinent, ja que es repetirà el tall de nou.

Ara vaig a Les Planes on tots els trens entren i surten per la via 2 (la central). També hi ha diminutes senyals de parada absoluta a les dues vies general. Els autobusos substitutoris s'amunteguen i tenen força problemes per girar en un camí situat més enllà de l'estació.

Finalment torno a Valldoreix amb autobús i agafo el tren a Terrassa per la poc usual via 2 i un noi em reconeix al tren com a l'autor de trenscat.cat. Una sorpresa ben agradable!

Ascensor inclinat Ciutat Meridiana i Civia a l'Aeroport

Aquesta tarda de divendres es pot ben bé dir que ha estat ben aprofitada. La cosa ha començat anant fins a Ciutat Meridiana en la sempre curiosa línia L11 del metro, després d'haver fet la línia L4 des de Passeig de Gràcia en una 2100 traspassada de la L2 però apretats com a sardines; la freqüència de la L4 encara va pitjor que abans del tall entre Ciutadella i La Pau per les obres de millora de la via... Un cop sortits al carrer a Ciutat Meridiana (després de pujar per l'ascensor ja que l'estació es troba a gran profunditat) hem buscat l'ascensor inclinat, primer sense sort, ja que es troba una mica amagat un cop surts del metro. Sortint per les escales només cal anar recte i a la dreta ja es veu la indicació de l'ascensor. De fet el primer tram es tracta d'un ascensor vertical "clàssic" mentre que el segon tram ja és l'ascensor inclinat pròpiament dit. La veritat és que és un bon instrument per millorar la mobilitat d'aquell tortuós barri, que es va engendrar en una època on "tot s'hi valia" urbanísticament.

Després de fotografiar a consciència la nova instal·lació, hem tornat cap a la L11 i abans d'anar a buscar el Civia hem passat per l'estació de Can Cuiàs, on ja hi ha les noves mampares d'andana a mig col·locar. Serà l'estació experimental abans no s'implanti en tota la L11 i més endavant a la L9 i a la resta del metro algun dia. El Civia de la línia R10 l'hem agafat finalment a Sants, una estació que viu frenèticament el ritme de les obres i on poder parlar estant a l'andana es converteix en tota una proesa. Amb el tren hem anat fins a l'Aeroport, per després de les pertinents fotos tornar cap a la sosa estació subterrània d'El Prat de Llobregat. Comentar que en aquesta estació ja ha entrat en servei la via 3, per on de moment passen els trens de l'aeroport. Com que l'estació no té massa alicient, hem anat fins a Bellvitge (on ja vaig estar dimecres passat intentant caçar els nous Civia) i hem pogut veure un Civia, un Alvia, un Catalunya Exprés i diversos rodalies. Finalment, i després de comprovar l'enorme distància entre el tren i l'andana a l'estació de Passeig de Gràcia on cal baixar del tren fent un gran salt, hem tornat cap a Terrassa via Montcada i Reixac.

El nou telefèric de Montjuïc

Ahir per fi vaig anar al telefèric de Montjuïc per pujar-hi. L'havia vist fent proves des de l'estació inferior (Parc Montjuïc) però encara no havia tingut ocasió de viatjar-hi. La veritat és que les noves instal·lacions estan molt i molt bé, vaig quedar encantat amb el nou telefèric. Les vistes des de la cabina són magnífiques, ja ni ho recordava respecte les antigues cabines. Les noves cabines també estan ben dissenyades amb grans finestrals per poder gaudir del paisatge i que a més de moment estan molt nets i no hi ha ratllades ni temes d'aquests que esperem que es cuidin en aquesta nova etapa. Pel què fa a les estacions estan ben integrades en l'entorn, especialment la del Castell que després de tanta polèmica gairebé ni es veu, estant adossada a la part inferior de les muralles. Sorprèn la profusió de MAEs del tipus estàndard de TMB que hi ha a les estacions i fins i tot n'hi ha de les que només accepten targetes (!). El preu és lleugerament alt (7,50€) però permet anar del Parc de Montjuïc al Castell i tornar, amb possibilitat de baixar a Mirador. Aquesta estació intermitja és la més curiosa de totes, en primer lloc pel gir de 90º que realitzen les cabines per seguir per un dels dos trams i en segon lloc per un desviament que hi ha de la línia general que baixa a un soterrani on es guarden les cabines. I encara pot arribar a ser una estació més "estranya" si es fa una prolongació de la línia, tal com s'ha parlat, a Miramar.

Muntant les noves agulles de La Floresta

Fa un temps va sortir publicat que a La Floresta es volien instal·lar dues noves diagonals per tal de permetre fer serveis parcials en cas d'incidència. Doncs bé, molt a prop de l'estació, direcció Sant Cugat, s'estan muntant per tal d'instal·lar-les posteriorment. Aquestes agulles tenen com peculiaritat que les travesses són de formigó i que el cor és mòbil.