Tall a La Floresta per col·locar la nova agulla

Avui era un dia diferent a la línia Barcelona-Vallès ja que la instal·lació de dues noves agulles diagonals al túnel de La Floresta, per tenir major flexibilitat en cas d'incidències, ha provocat el tall de la línia entre Valldoreix i Les Planes, cobrint-se aquests recorreguts mitjançant autobusos substitutoris.

Agafant el tren a Terrassa ja es veia que la cosa anava diferent perquè als monitors d'informació apareixia "S1 Valldoreix" en lloc del típic "S1 Barcelona". Un cop passat Sant Cugat els trens provinents de Terrassa canviaven de via, circulant a contravia fins a Valldoreix, on finalitzaven recorregut i passaven a fer un servei S2. Els trens que venien de Sabadell anaven per la via habitual fins a Valldoreix, on passaven a fer un S1 i tornaven a Sant Cugat a contravia. Un fet prou curiós de veure, així com també la minúscula senyal de parada absoluta col·locada a les dues vies pel costat Barcelona.

Ara era el moment de provar el bus substitutori fins a La Floresta, un microbús en el que hem anat sols, a diferència dels autobusos grans que eren directes Valldoreix-Les Planes i anaven ben plens i pels que s'han arribat a formar algunes cues.

Arribats a La Floresta mirem les obres al túnel: una agulla ja està col·locada a lloc però encara se n'havia de transportar una altra des del carrer del Pas de l'Estació, al costat Sant Cugat de l'estació. Força maquinària de via i obres, tant de FGC com d'AZVI, vagons tremuja amb balast i un moviment poc usual a la línia, amb molt personal treballant-hi. Un cop s'ha pogut col·locar l'agulla sobre uns bogis tipus "diploris" s'ha anat arrossegant, no sense algun que altre maldecap, fins al túnel de manera que una de les diagonals ja haurà quedat muntada. L'altra es farà la setmana vinent, ja que es repetirà el tall de nou.

Ara vaig a Les Planes on tots els trens entren i surten per la via 2 (la central). També hi ha diminutes senyals de parada absoluta a les dues vies general. Els autobusos substitutoris s'amunteguen i tenen força problemes per girar en un camí situat més enllà de l'estació.

Finalment torno a Valldoreix amb autobús i agafo el tren a Terrassa per la poc usual via 2 i un noi em reconeix al tren com a l'autor de trenscat.cat. Una sorpresa ben agradable!

Ascensor inclinat Ciutat Meridiana i Civia a l'Aeroport

Aquesta tarda de divendres es pot ben bé dir que ha estat ben aprofitada. La cosa ha començat anant fins a Ciutat Meridiana en la sempre curiosa línia L11 del metro, després d'haver fet la línia L4 des de Passeig de Gràcia en una 2100 traspassada de la L2 però apretats com a sardines; la freqüència de la L4 encara va pitjor que abans del tall entre Ciutadella i La Pau per les obres de millora de la via... Un cop sortits al carrer a Ciutat Meridiana (després de pujar per l'ascensor ja que l'estació es troba a gran profunditat) hem buscat l'ascensor inclinat, primer sense sort, ja que es troba una mica amagat un cop surts del metro. Sortint per les escales només cal anar recte i a la dreta ja es veu la indicació de l'ascensor. De fet el primer tram es tracta d'un ascensor vertical "clàssic" mentre que el segon tram ja és l'ascensor inclinat pròpiament dit. La veritat és que és un bon instrument per millorar la mobilitat d'aquell tortuós barri, que es va engendrar en una època on "tot s'hi valia" urbanísticament.

Després de fotografiar a consciència la nova instal·lació, hem tornat cap a la L11 i abans d'anar a buscar el Civia hem passat per l'estació de Can Cuiàs, on ja hi ha les noves mampares d'andana a mig col·locar. Serà l'estació experimental abans no s'implanti en tota la L11 i més endavant a la L9 i a la resta del metro algun dia. El Civia de la línia R10 l'hem agafat finalment a Sants, una estació que viu frenèticament el ritme de les obres i on poder parlar estant a l'andana es converteix en tota una proesa. Amb el tren hem anat fins a l'Aeroport, per després de les pertinents fotos tornar cap a la sosa estació subterrània d'El Prat de Llobregat. Comentar que en aquesta estació ja ha entrat en servei la via 3, per on de moment passen els trens de l'aeroport. Com que l'estació no té massa alicient, hem anat fins a Bellvitge (on ja vaig estar dimecres passat intentant caçar els nous Civia) i hem pogut veure un Civia, un Alvia, un Catalunya Exprés i diversos rodalies. Finalment, i després de comprovar l'enorme distància entre el tren i l'andana a l'estació de Passeig de Gràcia on cal baixar del tren fent un gran salt, hem tornat cap a Terrassa via Montcada i Reixac.

El nou telefèric de Montjuïc

Ahir per fi vaig anar al telefèric de Montjuïc per pujar-hi. L'havia vist fent proves des de l'estació inferior (Parc Montjuïc) però encara no havia tingut ocasió de viatjar-hi. La veritat és que les noves instal·lacions estan molt i molt bé, vaig quedar encantat amb el nou telefèric. Les vistes des de la cabina són magnífiques, ja ni ho recordava respecte les antigues cabines. Les noves cabines també estan ben dissenyades amb grans finestrals per poder gaudir del paisatge i que a més de moment estan molt nets i no hi ha ratllades ni temes d'aquests que esperem que es cuidin en aquesta nova etapa. Pel què fa a les estacions estan ben integrades en l'entorn, especialment la del Castell que després de tanta polèmica gairebé ni es veu, estant adossada a la part inferior de les muralles. Sorprèn la profusió de MAEs del tipus estàndard de TMB que hi ha a les estacions i fins i tot n'hi ha de les que només accepten targetes (!). El preu és lleugerament alt (7,50€) però permet anar del Parc de Montjuïc al Castell i tornar, amb possibilitat de baixar a Mirador. Aquesta estació intermitja és la més curiosa de totes, en primer lloc pel gir de 90º que realitzen les cabines per seguir per un dels dos trams i en segon lloc per un desviament que hi ha de la línia general que baixa a un soterrani on es guarden les cabines. I encara pot arribar a ser una estació més "estranya" si es fa una prolongació de la línia, tal com s'ha parlat, a Miramar.

Muntant les noves agulles de La Floresta

Fa un temps va sortir publicat que a La Floresta es volien instal·lar dues noves diagonals per tal de permetre fer serveis parcials en cas d'incidència. Doncs bé, molt a prop de l'estació, direcció Sant Cugat, s'estan muntant per tal d'instal·lar-les posteriorment. Aquestes agulles tenen com peculiaritat que les travesses són de formigó i que el cor és mòbil.

A Mercat Nou veient els dos 6000

Avui he estat per Mercat Nou una estoneta, amb l'objectiu de caçar els nous 6000 que ja circulen en servei comercial per la L1. L'objectiu s'ha complert i han passat primer el 6001, amb el torn 123 i després el 6002 amb el torn 124, tots dos direcció Hospital de Bellvitge. Després d'esperar-me una estona han tornat a passar direcció Fondo i he agafat el 6002 fins a Navas, per seguir cap a Fabra i Puig després i agafar renfe. La veritat és que fer fotos a Mercat Nou és una delícia ja que pel mateix preu tens el metro i els trens de renfe perfectament visibles allí mateix. Per desgràcia ben aviat tot canviarà ja que aquest agost tallaran la L1 entre Pl.de Sants i Sta.Eulàlia justament per canviar tota l'estació de Mercat Nou i fer-la amb andana central i coberta pel maleït calaix que tot ho vol amagar però que no és més que un nyap al mig de la ciutat.

Sortida a Alacant. En FGV de Dènia a Alacant

Ja fa una setmana però el record és ben viu. La nova feina fa que no pensi en escriure al bloc i per això vaig amb tant retard.

Dimecres passat, dia 13 de juny, començava a l'estació de Dènia de FGV on vam poder veure un dels automotors MAN ex-FGC que aquí encara donen guerra com s'està podrint a la via 4. De fet ens van dir que no circularia més tot i que veient l'èxit dels MANs reformats ja vorem què pot arribar a passar. Havíem d'agafar el tren de les 8:25, un MAN reformat idèntic als que circulen per la xarxa de FEVE, que ens duria fins a Calp. Allí agafaríem un tren per tornar enrera fins a Teulada i durant l'espera fins al proper tren descendent, que de fet era el mateix que havia passat cap a Dènia, vam poder esmorzar al bar de l'estació un bon entrepà de pernil acabat de tallar. De Teulada vam baixar fins a Altea, possiblement un dels trams més espectaculars i bonics de la línia és entre Calp i Altea on circula per paisatges muntanyosos i passa pel famós viaducte del Mascarat, que té el tauler metàl·lic recte però la via hi descriu una corba.

A Altea volíem fer-hi parada i fonda però com que el tren amb el que havia de creuar venia tard vam poder baixar, fer fotos a dojo de l'estació i comprar novament bitllet fins a Benidorm, el paradís de l'especulació i la cosa més horrible de la costa del País Valencià, amb permís de Marina d'Or... L'estació de Benidorm per ser al lloc on és encara és prou decent, amb tres vies i una més de dipòsit-apartador per al Limón Exprés que ja no circula i es troba en un estat bastant deplorable. De Benidorm a Creueta vam anar en un MAN dels no reformats (només ho està una mica de fet) i a Creueta vam poder veure un dels antics MAN circulant sobre plataforma tramviària però amb els passos protegits amb barreres convencionals... Tot un espectacle digne de veure. Això es deu a que el tren-tramvia d'Alacant aviat arribarà fins aquí i després a Benidorm i els trens dièsel només faran el recorregut entre Benidorm i Dènia.

La darrera etapa del viatge en tren dièsel ens duria de Creueta fins a El Campello, a bord d'un MAN tampoc reformat.

A El Campello és on s'inicia el tren-tramvia d'Alacant i per tant cal fer transbordament a una de les noves unitats de la sèrie 4100. Realment és molt curiosa la línia de tren-tram, única a la Península de moment, ja que hi ha moments que sembla talment que estiguis en un tramvia (pel tipus de plataforma, senyalització, catenària, etc) i d'altres que sembla un ferrocarril tradicional. L'invent no em va desagradar gens. A l'Albufereta vam canviar a un tramvia de la línia L4, servits per tramvies Bombardier sèrie 4200, i vam anar a l'estació d'Alacant-La Marina, punt d'inici original de la línia Alacant-Dènia i que ara no és més que una simple parada de tramvia, tot i que molt peculiar ja que hi ha els tallers de la línia allí mateix. Malhaurdament, és tan peculiar aquesta parada que un parell de vigilants de seguretat ens van haver de venir a tocar el crostó dient que no podíem fer fotos (la paranoia de renfe s'estén...).

Vam tornar enrera fins a La Isleta on vam agafar novament un tren-tram 4100 per entrar al tram inaugurat recentment fins a Mercat, a través d'un sinuós i costerut traçat a l'aire lliure i un túnel totalment de metro a la part final.

El viatge a València i Alacant va acabar tornant en l'Arco de la tarda que ens deixaria a Barcelona una mica abans de mitjanit, no sense abans passejar una mica per l'estació d'Alacant d'adif on veuríem com a "estrella" la 334.001.

Sortida a València. A Alboraia, Aeroport i Seminari-CEU

Després de dinar al costat del pont de Calatrava a Alameda vam agafar la línia 3 fins a Palmaret, anant a bord d'una 3900. Ja que hi érem i com que Palmaret tampoc tenia res d'especial, vam agafar un altre tren i vam anar fins a l'estació colateral d'Alboraia. Aquesta estació es soterrarà properament però mentrestant encara manté l'aire a carrilet de manera molt notable. Des d'Alboraia tornaríem a la zona més de metro per anar fins a la nova extensió a l'Aeroport de València, que curiosament queda i quedarà com a estació terme sent ramal de la línia que anirà a Riba-roja de Túria. Això sí, l'estació queda totalment dins de la terminal d'Aena i just passar les barreres tarifàries un ja és a la terminal, no com a Barcelona...

El viatge seguiria tornant cap a Àngel Guimerà on transbordaríem a un tren de la línia 1 amb destinació Seminari-CEU. En aquesta estació vam poder veure les peculiars maniobres que encara es realitzen amb banderins.

Finalment, tornàvem cap a València fent parada a Empalme tot i que va quedar pendent una escapada a la línia de Llíria per poca disponibilitat de temps. El viatge per la xarxa de FGV acabava a l'estació de Túria on vam poder caçar finalment una 3600 reformada, després d'haver fet fotos a tota la varietat de material: 3600, 3700, 3800, 3900 i les noves 4200 i 4300.

A la foto el "show" de maniobres a Seminari-CEU.

Sortida a València. A Vilanova de Castelló, Marítim-Serreria i Neptú

El dimarts passat vam fer una sortida a València per anar a veure la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, FGV, que el darrer cop que vaig ser-hi vaig fer molt poquet.

El dia va començar a Terrassa, agafant el rodalies que surt a les 5:48 i que va arribar puntual a Sants. De Barcelona sortiríem en l'Euromed matinal de les 7:00, arribant a València a les 9:59. L'Euromed segueix sent un dels trens amb més èxit de renfe i amb una ocupació molt alta, en bona part d'homes i dones de negocis que anaven amb el portàtil a coll aprofitant per avançar feina.

Un cop a València-Estació del Nord mirem ràpidament que hi volta per allà. Com a novetat un dels dos Civia que fan el trajecte de la línia C1 a Gandia. Ja al maravellós vestíbul vam poder veure una nova màquina d'autovenda de bitllets per a trens de mitjana distància. Però ràpidament ens vam ficar a la xarxa de FGV, que era el nostre objectiu, inciant recorregut a l'estació de Xàtiva i anant fins a Àngel Guimerà, on faríem transbordament a la línia 1. Volíem anar fins a Vilanova de Castelló (o Castelló de la Ribera) però ja que teníem un tren abans vam agafar una unitat fins a Torrent, que a més va resultar ser una 3600 que justament seran retirades en els propers dies. Durant el trajecte entre Àngel Guimerà i Torrent vam passar per la fatídica corba on va haver-hi l'accident fa cosa d'un any ja i del que justament ara se n'ha reobert la investigació. El fet de passar amb la 3600 podent treure el cap per la finestra va causar-me menys impressió i vam poder constatar que el tram és curt però la corba molt tancada. Durant el recorregut també ens vam creuar amb una de les noves 4300 (concretament a Paiporta) que han entrat recentment en servei. A Torrent vam canviar a una 3700, les típiques de la línia 1, i vam anar fins a Vilanova de Castelló per un traçat força rectilini i planer, amb via renovada totalment excepte al darrer tram, on deixa molt que desitjar però que també s'està procedint a canviar-lo. És molt curiosa la gran quantitat de baixadors facultatius que hi ha al llarg del recorregut i pels quals a l'interior del tren hi ha un botó per sol·licitar parada.

Un cop a Vilanova de Castelló disposàvem de breus instants per poder tornar amb el mateix tren cap a València i vam pujar fins a València Sud. Allí vam veure una mica les instal·lacions, ja que és on hi ha els tallers, i en una via encara tenien la unitat de l'accident de Jesús, massa a la vista, i que duia molts mals records. El viatge va seguir a bord d'una 3900 de la línia 5 fins a la nova extensió a Marítim-Serreria. Aquesta estació és molt curiosa perquè es fa enllaç directe amb el tramvia que va fins a Neptú (i més endavant també amb el que anirà a Tossal del Rei), quedant les dues vies del tramvia a la part central i les del metro als laterals. Ja que hi érem vam recórrer la nova línia entre Marítim-Serreria i Neptú, un tram molt curt servit per un sol tramvia i amb moltes corbes limitades a 10 km/h.

Novament a Marítim-Serreria vam anar fins a Alameda en una de les noves unitats 4300 on canviaríem a la línia 3, després de fer un mos al costat del pont dissenyat per Calatrava.

A la foto, la nova estació de Marítim Serreria amb un dels nous tramvies de la sèrie 4200 i un dels nous trens de la 4300.

En TRAM per la Mina i Sant Adrià

Avui he aprofitat la meva setmaneta de transició entre feines per anar a arreglar papers i de passada fer coses que encara tenia pendents quant a temes ferroviaris posats en servei darrerament. Un d'ells era la prolongació de la línia T5 del tramvia des de Besòs fins a Sant Joan Baptista. He recorregut la línia sencera, de Glòries a Sant Joan Baptista i després he anat tornant cap al punt d'origen, primerament a peu en tot el tram nou, el qual he fotografiat detalladament (ja veurem quan ho pujaré a trenscat.cat, la feina se m'acumula!) i després baixant a les estacions subterrànies situades a la Gran Via, que han estat redecorades des de la seva inauguració l'any passat. M'ha agradat la integració del tramvia al barri de la Mina, zona que havia estat molt marginals anys enrera i que actualment sembla que se n'està sortint prou bé. Segur que el tramvia hi contribueix decisivament i més quan es posi en servei la nova Rambla de la Mina (i segurament la línia T6). A la foto un tramvia a la parada de Parc del Besòs, amb els característics edificis del barri al fons.

De ruta per les obres de la Llobregat-Anoia

Ahir dilluns, festiu pels que treballem a Barcelona, vaig anar a fer una ruta per la línia Llobregat-Anoia tot observant algunes obres. Primer vaig passar per Pallejà on els treballs segueixen endavant a un ritme bastant ràpid; vaig poder provar un nou pont metàl·lic provisional que substitueix un pas inferior que queda interromput pel nou túnel. A més, també s'han col·locat els pals i mènsules de suport de la catenària a la sortida del túnel pel costat Barcelona.

Després de Pallejà vaig anar cap a Martorell, de fet vaig estar a l'estació de la xarxa de via ampla on les obres de remodelació de l'estació sembla que per fi ja són de debò.

Finalment, vaig anar a veure les obres de doble via entre Martorell i Olesa. Primerament situant-me a un pas superior que hi ha entre Martorell i Abrera, molt a prop del nus d'enllaç de l'A-2 amb la SEAT per després anar cap a Abrera. Aquesta estació ja té pràcticament enllestides les obres de reforma i es pot dir que a grans trets ha quedat prou bé.

L'últim punt de caça va ser al tram de doble via al nord d'Olesa, que és el més avançat de tots, ja que els trens ja van per la via nova mentre que l'antiga s'està renovant; de fet la via en sí ja està canviada i s'hi estava instal·lant la catenària.

Mira-sol sense teulada

L'estació de Mira-sol es troba en plena fase d'obres de remodelació integral, amb la construcció d'un nou vestíbul i accés dotat d'escala mecànica i ascensor. La direcció de l'obra la realitza Dopec, l'empresa a la qual he estat treballant, tot i que de manera intermitent, des del setembre del 2005 i de la qual plegaré el proper divendres. Iniciaré així una nova fase en una altra consultoria que es dedica a temes de mobilitat. La foto correspon a l'andana de l'estació a la qual s'està canviant tota la coberta que protegeix els viatgers de les inclemències meteorològiques.

Martorell-Central en servei

Ahir vaig anar a veure la nova estació de Martorell-Central que per fi, després de veure com hi passaven trens des que es va posar en servei la variant de Martorell el maig de 2005, va entrar en funcionament per als viatgers.

La nova estació tal com ja es podia apreciar des de feia força temps és de tipus molt funcional, sense gaires parafernàlies però que al costat de la de la xarxa de via ampla és glòria. L'edifici de viatgers es situa en perpendicular a un nivell superior i té una entrada per cada costat. Els entorns encara s'estan acabant d'arreglar, especialment pel què fa a la connexió del carrer Montserrat amb la zona de l'aparcament de l'estació. La sensació és que l'estació està acabada, tot i que el bar encara no està muntat, pero els entorns encara no. Per sort, i segurament fruit de la proximitat de les eleccions del 27 de maig, no s'ha posposat més la cosa i s'ha posat en funcionament l'estació que és especialment útil per enllaçar amb els trens de rodalies de renfe de les línies R4 i R7, tal com vaig poder comprovar. Esperem que el fet d'haver de passar pel carrer de les Escales temporalment fins que s'executi la segona fase no suposi cap problema de seguretat a segons quines hores...

Per cert que l'estrena de l'estació fotogràficament va ser amb el saler passant per la via sense andana i després la locomotora 254 tornant aïllada cap al dipòsit de Martorell-Enllaç. FGC a Martorell sempre m'ha regalat "perles" ja que el primer dia que anava la nova variant per Martorell-Central, l'any 2005, també vaig caçar abans que cap altra cosa una 254 i el potasser circulant cap al Port. Casualitat?

Divendres tarda: Europa | Fira, T3, Martorell-Central i Olesa

Ahir a la tarda vaig anar a fer unes rutes ferroviàries un tant peculiars. D'entrada vaig anar altre cop a Europa Fira per poder-la fotografiar amb més calma que dilluns passat i a més fent servir el bitllet senzill especial Pl.Espanya - Europa Fira. Un cop vista amb calma l'estació i els seus accessos vaig tornar cap a Pl.Espanya i amb la L3 del metro vaig anar fins a Maria Cristina, on faria transbordament al tramvia, per anar amb la línia T3 a veure la recent prolongació fins a Sant Feliu Consell Comarcal. La nova extensió és molt curta però acosta el servei a Sant Feliu de Llobregat. Des de la nova parada del tramvia vaig anar a peu a l'estació de renfe de Sant Feliu, que són uns cinc o deu minuts caminant. Allí vaig agafar un rodalies fins a Martorell, on vaig poder veure les obres tant de l'estació d'adif (que encara li queda molt per fer) com la nova de Martorell-Central de FGC (que ja està totalment enllestida) que entrarà en servei el proper dilluns 21 de maig. Finalment, vaig fer a peu per darrer cop el camí fins a Martorell-Enllaç per agafar un S4 fins a Olesa de Montserrat, on va finalitzar la meva estranya ruta.

Irreconeixible estació de Sants a les vies 12, 13 i 14

Aquesta tarda he anat a donar un cop d'ull a la nova zona de Barcelona Sants que substitueix les vies 6, 7 i 8. Són les vies 12, 13 i 14, per les quals circulen els trens que procedents del sud van cap a Passeig de Gràcia. Tot i que encara no està tot acabat en aquesta zona i que se suposa que tot acabarà una mica més ben posat del què està ara la cosa té bona pinta; l'estació és més lluminosa, les grans columnes queden millor integrades, hi ha nova senyalètica (provisional) ja d'adif, ... A més, de moment des de la via 14 es pot tenir el privilegi de veure l'exterior, amb les torres del parc de l'Espanya Industrial com a icona. De mica en mica tota l'estació haurà d'acabar sent com aquestes tres vies, excepte de les vies 1 a 6 on arribaran els trens de la línia d'alta velocitat, en principi a finals d'any.

13 de maig: La doble via al nord d'Olesa i trens per via nova

Diumenge a la tarda vaig aprofitar per anar un momentet a veure les obres de la doble via al nord d'Olesa, que és el tram que està més avançat de la doble via Martorell-Olesa. Els trens ja circulen per la via nova un cop passat el pont sobre la riera a la sortida d'Olesa cap a Monistrol; utilitzen la diagonal existent entre les vies 1 i 2 i recorren la nova via mentre l'antiga s'ha aixecat totalment per tal de fer un sanejament de la base i col·locar via nova.

La nova estació Europa | Fira

Avui a la tarda, com que em venia de pas, he estat a la nova estació d'Europa Fira tot i que de manera bastant ràpida. La nova estació finalment ha entrat en funcionament a temps pel saló Construmat que es celebra aquests dies a la Fira de Barcelona. La nova parada destaca per l'alçada de la coberta i la incorporació a tot el lateral de mirall fosc a sobre del qual hi ha les lletres amb el nom de l'estació, que per primer cop a FGC incorpora el caràcter . Ara em queda per veure l'exterior, amb els seus accessos que a priori semblaven força amplis.

Adéu a les vies 6, 7 i 8 de Barcelona Sants

Ahir vaig anar a fer fotos a les vies 6, 7 i 8 que a partir d'avui deixen d'estar operatives i els trens aniran ja per les noves vies 12, 13 i 14. Aquest canvi s'emmarca en la nova ordenació de vies de l'estació de Sants deguda a l'arribada de la LAV. Tots els trens d'ample ibèric han d'acabar passant pel costat mar de l'estació, entre les vies 7 i 14 mentre que els trens d'alta velocitat faran parada a les vies 1 a 6. Així doncs, els trens s'han d'anar traslladant cap al costat mar a mesura que avancin les obres de remodelació d'aquestes vies i aquesta és la primera fase del trasllat.

Un altre cop per Sabadell Sud

Avui he tornat a Sabadell Sud per veure el primer 6000 del metro, aquest cop ja amb la composició completa de 5 cotxes. Justament aquesta nit se l'enduien remolcat a 15 km/h cap a Barcelona mitjançant una estranya composició formada per una 319, 252, el propi 6000 i una plataforma a la cua. Durant l'estona que m'he estat a Sabadell Sud (ben bé fins vora les 11 de la nit) he pogut veure una locomotora 252 i una 319 gens habituals a la línia, especialment la 252 que possiblement era el primer cop que trepitjava la línia. Malhauradament no he pogut veure la peculiar composició formada perquè les hores passaven i un l'endemà ha d'anar a treballar...!

Un metro a Sabadell

No ens alarmem pel títol i més si ho escriu un terrassenc com jo. Resulta que comencen a arribar les primeres unitats de la sèrie 6000 del metro de Barcelona per a la línia L1. Aquests trens són de via ampla (1668 mm), el mateix ample de via que la xarxa d'adif. Per aquest motiu els nous metros s'estan encarrilant a Sabadell Sud i posteriorment es remolcaran fins a Plaça Catalunya a través de Barberà del Vallès, Cerdanyola i Montcada i Reixac. A l'estació de Plaça Catalunya s'utiltizarà de nou l'agulla que enllaça la xarxa d'adif amb la línia L1 i que en comptades ocasions es mou. Malhauradament el pas del tren per la famosa agulla es farà a unes hores impossibles per fer-ne fotos. De tota manera veure un metro a Sabadell Sud ja és prou curiós. Ressaltar que el tren està ben vigilat per evitar que certs energúmens (per dir-ho finament) en facin de les seves.

Viatge a Bilbo. Tercer dia: metrobilbao

El darrer dia de la nostra estada a Bilbo (dilluns 30 d'abril) va tenir diversos protagonistes, si bé el principal es pot dir que va ser el metro, famós metro al qual encara no havíem pujat. De tota manera el matí va començar agafant el tramvia fins a Uribitarte i pujant a Artxanda amb el funicular. Després de tornar a baixar vam agafar la línia del Txorierri d'Euskotren de Matiko a Casco Viejo on vam transbordar per primer cop al metro de Bilbo. La primera impressió és molt bona, amb un disseny molt modern i acurat, estacions lluminoses i funcionals. Una de les peculiaritats del metro és que quan arriba un tren a l'estació la intensitat de la il·luminació puja notablement i quan marxa torna a decréixer. Amb el metro vam anar fins a Areeta, a Getxo, ja passant per l'antiga línia de Plentzia explotada anteriorment per Euskotren. Ja a l'altra riba de la Ría, passant pel pont de Biscaia, vam cercar l'estació no intuitiva de trobar del metro de Portugalete, de la línia 2 recentment inaugurada. Per acabar de rematar la jornada vam transbordar a un tren de renfe a San Mamés des del qual vam anar fins a l'estació de Bilbo Abando de la qual vam poder apreciar la seva famosa vidriera. Per tornar cap a la zona de l'hotel vam agafar el tren de FEVE a la bonica estació de Bilbo-Concordia fins a Basurto, on s'estan fent obres per al seu soterrament. De Basurto a l'hotel novament en tramvia, que va ser l'últim transport ferroviari que vam agafar.

Viatge a Bilbo. Segon dia: Euskotren

Si el primer dia ferroviàriament va ser el dia del tramvia, el segon dia d'estada a Bilbo (el diumenge 29 d'abril) va ser el dia Euskotren totalment. I és que vam anar fins a Donostia en tren, cosa que segons m'han comentat pocs bascos fan perquè triga dues hores i mitja llargues a fer uns 100 km. La majoria de gent sol anar en autobús. Però bé, d'altra banda la línia de Bilbo-Atxuri a Donostia-Amara és molt bonica. El tram d'Atxuri a Amorebieta és tot en doble via i a partir d'Amorebieta fins molt a prop de Donostia és de via única. La principal característica del traçat és el serpenteig que fa i que provoca que els trens triguin tant a recórrer-la. En el nostre viatge d'anada de Bilbo a Donostia vam anar en una unitat 300 que feia el servei semidirecte (antigament en deien l'Eusko Pullman) i que de fet seguia fins a Hendaia. Els seients del tren eren força còmodes i reversibles, però l'espai per col·locar les cames és extramadament just.
Un cop a Donostia vam aprofitar per passejar i pujar al Monte Igeldo amb el seu clàssic funicular que encara manté tot el sabor d'altres temps. A Catalunya ja no en tenim d'aquests...
Durant la tornada vam fer el viatge en dues etapes: primer vam anar de Donostia a Zarautz i posteriorment de Zarautz a Bilbo. El primer tram el vam fer en una unitat 200 que interiorment disposava de seients més incòmodes (més tipus tren de rodalies) però amb més espai per col·locar les cames. El segon tram, entre Zarautz i Bilbo, el vam fer a bord d'una unitat 3500 amb seients similars als de la unitat 300.

Granota modernista

Avui no he hagut d'anar massa lluny per gaudir d'un tren especial. Durant aquest cap de setmana es celebrar a Terrassa la V Fira Modernista i un dels molts actes consisteix en la circulació d'un tren històric entre Terrassa i Sant Cugat. En les anteriors edicions el tren especial sempre era el Brill 301 però aquest any per primer cop ha estat l'automotor 400, conegut popularment com a "Granota". Personalment aquest tren el trobo sensacional i de fet per mi és un tren mític, en el qual molt possiblement em vaig aficionar al ferrocarril des de ben petit. L'atractiu disseny del tren, els colors, els sorolls a l'arrencar i al frenar, les portes d'una sola fulla obertes i tancades pel cap de tren... Són fets que vam viure habitualment fins a un ja llunyà any 1996 quan l'arribada del Metro del Vallès va fer canviar tota la filosofia de la línia. Ara tenim trens cada 12 minuts, més silenciosos i tot el què es vulgui però res comparable amb el sabor dels 400. Per sort de tant en tant encara podem recordar vells temps.

A la foto podem veure el granota al costat d'una de les seves "nétes", la 112.21, a Terrassa-Rambla.

Viatge a Bilbo. Primer dia: Euskotran

Aquest passat pont de l'1 de maig l'he passat juntament amb la meva xicota a Euskadi i més en concret a Bilbo. Des d'aquí agrair-li l'enorme paciència que ha tingut amb mi i les meves "neures ferroviàries" que a Bilbo costaven de reprimir. I és que a Bilbo hi conviuen moltes companyies ferroviàries: renfe, FEVE, Euskotren, metrobilbao i el tramvia. I a més també hi ha el funicular d'Artxanda...!

El primer dia que vam passar a Bilbo (dissabte 28 d'abril) ferroviàriament es podria dir que va ser el dia del tramvia, ja que de fet va ser l'únic transport que vam agafar. El tramvia de Bilbo té un disseny molt especial sobretot pel què fa al frontal, que peculiarment m'agrada molt. Té una amplada de via de 1,00 metre per tal que sigui compatible amb la resta de xarxa de la zona (excepte les línies d'adif òbviament). El tramvia circula per plataforma reservada i queda perfectament integrat i fins i tot dóna un punt extra de bellesa a la zona del Guggenheim o a prop de l'estadi de San Mamés. Però per mi el millor del tramvia de Bilbo és el seu pas pels carrers més cèntrics de la ciutat. Allí és on et dóna l'agradable sensació que el tramvia hi ha estat present des de sempre i que està integradíssim en l'entorn. L'única pega del pas del tramvia pel centre és la via única que fa que l'interval de pas mínim entre combois sigui d'uns 10 minuts.

A la foto un tramvia al pont de l'Arenal amb l'estació de Bilbo-Concordia al fons, del ferrocarril de via estreta de Bilbo a Santander, actualment de FEVE.

Doble via a Olesa i entorns

La doble via de FGC al voltant d'Olesa avança molt ràpidament. Avui ho he pogut recomprovar anant a veure el tram entre Abrera i Olesa, que ja disposa d'un tram muntat amb la nova via i entre Olesa i la corba de la KAO (entre Olesa i Montserrat-Aeri), zona en la qual l'únic que falta és fer l'enllaç de la via 2 a l'estació d'Olesa; segur que ben aviat entrarà en servei. El punt on s'acabarà la doble via continuada des de Barcelona-Pl.Espanya, a la corba de la KAO al nord d'Olesa, es pot dir que ja està enllestit. A la foto podem veure-hi una doble de 213 que vénen de Manresa a l'agulla que converteix la via simple a via doble.

Saló del Turisme 2007

Avui hem anat al Saló del Turisme per tenir informació de propers viatges que volem fer. El cas és que de transport ferroviari hi havia estands de FEVE, Vall de Núria i renfe. D'aquest últim destacar que aquest any ha millorat una mica respecte altres edicions, bàsicament perquè donaven un pòster ben gros amb els dibuixos dels trens de renfe en els nous colors, tant de rodalies, de mitjana i llarga distància com de mercaderies. La veritat és que es troba a faltar algun stand de FGC promocionant, per exemple, els trens històrics o les seves línies en sí. De fet, d'alguna manera ja hi són presents amb Vall de Núria però una cosa més específica estaria bé.

Ruta per les muntanyes barcelonines: Tibidabo i Montjuïc

Aquesta tarda hem anat a voltar per les muntanyes de la ciutat de Barcelona. Primerament hem anat al Tibidabo, agafant el trist bus substitut del Tramvia Blau de la plaça Kennedy a la plaça del Dr.Andreu. Allí ens esperava un dels primers objectius del dia, que era el funicular del Tibidabo i la seva recent renovació. L'edifici de l'estació inferior està totalment rehabilitat amb bastant bon gust i de fet encara hi estan fent els últims retocs. S'ha conservat tot tal com era, les taquilles, els bancs, les vidrieres... Ja que hi érem, hem agafat el funi que també ha estat repintat: un dels cotxes va de blanc amb línies blaves que van fins i tot sobre els vidres; l'altre cotxe va de blau amb línies verd-groc que la veritat ocupen massa de finestra i des de dins possiblement la limitació deu quedar força limitada, a més del dubtós gust estètic. Per sort, tant al pujar com al baixar ens ha tocat el cotxe blanc. A l'estació superior hem vist la nova maquinària del funicular. Per més endavant queda la renovació de la via i dels cotxes, ja veurem què passarà, però si més no sembla que s'allunya aquella estrafolària idea de posar un tren cremallera d'Avinguda Tibidabo fins al cim.

Un cop vist això, hem tornat a agafar la L7 i la L3 per anar fins a Paral·lel, on hem agafat el funicular de Montjuïc. És curiós que malgrat que la instal·lació té ja 15 anys d'antiguitat encara dóna la sensació de nou. Un cop a dalt hem anat a veure el segon plat fort del dia, que era el nou telefèric de Montjuïc, que enllaça fins el castell substituint l'antic. La nova instal·lació està feta amb bastanta gràcia, sembla ben bé una instal·lació d'alta muntanya d'una pista d'esquí. Hi ha un nombre molt elevat de cabines (més de 50) que circulen a velocitat força elevada i a poca distància entre elles. El proper dia 26 d'abril es preveu que s'inauguri.

Escapada de migdia al pont de la Torrassa

Avui aprofitant el descans del migdia de la feina me n'he anat a fer fotos de trens al pont de la Torrassa. Per arribar-hi he fet servir el metro fins a Santa Eulàlia on durant el trajecte he pogut constatar el curiós que resulta que al tren aunciin "pròxima estació Mercat Nou" i que sense parar salti ja a la següent "pròxima estació Santa Eulàlia". També remarcar el pèssim enllaç entre L1 i L5 a Plaça de Sants, que segurament després de l'enllaç entre L3 i L4/L2 a Passeig de Gràcia deu ser el pitjor de Barcelona; sort que ben aviat es farà el projecte constructiu que permetrà paliar l'enllaç, tot i que seguirà sent llarg igual. Tornant al pont de la Torrassa durant l'estona que hi he estat he pogut veure trens de rodalies de quasi tots els tipus (440R, 447, 451 i Civies), trens de mitjana distància (448 i 470) i dos Euromeds. Pels pèls no he caçat un Alvia que arribava a Sants. Del pont de la Torrassa a Sants les dues vies de la línia de Vilanova s'han desplaçat al costat mar de l'antiga plataforma de sis vies i ben aviat les dues vies de la línia de Vilafranca es desplaçaran paral·leles a les de Vilanova, per tal de permetre l'arribada de la línia d'alta velocitat a Barcelona, teòricament aquest proper mes de desembre. Mentrestant podem gaudir de vistes diferents dels trens abans que el famós calaix ho tapi tot, no fos cas que el tren es veiés i ens penséssim que estem al tercer món...

Tobogan de Can Parellada, Pallejà i alguna cosa més

M'havien dit que al baixador de Can Parellada de la línia Anoia s'hi havia fet un tobogan... I mai més ben dit ja que les obres de millora de l'accessibilitat al baixador han fet que s'hagi creat un laberint de rampes força destacable. Tot plegat és conseqüència de la posta a punt de la línia per al metro comarcal de l'Anoia. Un cop ha passat la 213.15 en servei R6 a Igualada, he anat a treure el cap a La Beguda on he vist que no hi havia hagut cap canvi. Així doncs, he decidit anar cap a Sant Esteve Sesrovires, on ja havia estat el divendres sant però per fer una foto més bona d'una 213 amb el flamant nou pas superior. Com que encara tenia temps, me n'he anat cap avall a fer una revisió completa de les obres de Pallejà. Es troben força avançades, encara que falta un tram de túnel per excavar i connectar algun tram que encara estava inacabat. Mentre feia fotos a Pallejà he pogut veure de lluny un tren portaautos pel ramal de mercaderies de El Papiol a Can Tunis. Finalment, he passat un moment per Abrera per fer una foto d'una 213 en doble composició enmig de les obres de duplicació de via.

Buscant el Superman a Sant Andreu Comtal

Aquesta tarda, quan he plegat de la feina i veient el solet que feia, he decidit anar cap a Sant Andreu Comtal a mirar si veia el Superman (automotor 592.200) que diuen que està als tallers passant una revisió. El cas és que des del pont de la maquinista (observatori privilegiat dels tallers) no he vist ni rastre del Superman. Però ja que era allà he aprofitat per mirar l'ambient i fer quatre fotos dels trens que hi havia estacionats. Des que Can Tunis ha quedat com a punt secundari a Sant Andreu Comtal és un festival de trens: Talgos de tot tipus, cotxes Arco, cotxes convencionals, 252, 311, 440, 444, 448, Euromeds, ... Així que si més no es pot dir que no m'he avorrit durant l'horeta escassa que he estat per la zona. Per tornar cap a casa he anat via Montcada i Reixac agafant un tren de la línia R2 de dos pisos que anava a Sant Celoni que anava ple a vessar, ja que duia 15 minuts de retard (que estrany oi?...).

A la foto del bloc l'Estrella Galicia a punt de sortir de buit cap a Sants, on inicia servei.

Terrassa Est-Passeig del Camp

Aquest matí he aprofitat el bon dia que feia per anar a veure les obres de la nova estació de Terrassa Est-Passeig del Camp. La veritat és que per fi sembla que es mou alguna cosa i que després de la primera pedra hi ha moviment. Aviat tindrem una nova estació a Terrassa que feia molts anys que s'esperava. Després caldrà fer l'estació de Can Boada, tot i que aquest és un projecte que encara està molt verd.

Matí a la línia Anoia

Feia dies que volia anar a mirar la línia Anoia de FGC perquè sabia que es trobava immersa en obres per a la implantació del metro comarcal de l'Anoia. Així que aquest matí he anat a veure-ho.

Primerament, he anat a Vilanova del Camí, on s'està construint una nova via d'apartador i una nova andana central. Les obres encara estan força endarrerides però ja s'ha eliminat una de les andanes (la que estava sempre sense servei) i hi ha hagut moviments de terres, a més de l'ampliació d'un dels ponts sobre un vial. Quedarà per veure com encabeixen la nova andana central, que segons el projecte serà de 5 metres d'ample; aparentment es veu just però suposo que és una il·lusió òptica. Possiblement hauria sigut millor fer dues andanes laterals, mantenint l'existent i evitant passar sempre sobre una de les vies per accedir al tren, però sembla que es va optar per l'andana central únicament per no modificar el planejament urbanístic del municipi (i poder fer una nova urbanització a tocar de les vies, a veure quan trigaran a demanar que les soterrin (!)).

De Vilanova del Camí en principi volia anar directament a Capellades però sabia que a La Pobla de Claramunt s'hi estava fent alguna cosa. Dit i fet, allà m'he plantat i he pogut observar les obres d'un nou pas superior sobre les vies, on fins i tot avui sent festiu hi treballaven. La veritat és que és estrany que havent-hi un pas superior existent molt proper no s'hagi aprofitat aquell.

A continuació sí que he anat a Capellades, que aviat pujarà de categoria i no serà un simple baixador, sinó que retornarà a l'estatus d'estació que havia perdut. La nova via d'apartador ja està col·locada i la segona andana també, encara que falta acabar-les. El pas superior també es troba en una fase força avançada. A la foto podeu veure les obres de l'estació de Capellades.

He seguit la ruta cap a Vallbona d'Anoia i Masquefa, on tot segueix igual, i he anat fins a Sant Esteve Sesrovires on sospitava que hi hauria d'haver alguna cosa nova ja que s'han anat eliminant tots els passos a nivell entre andanes de les estacions. Efectivament, un nou pas superior creua ja les vies. Per sort a la línia Anoia els passos superiors abunden, en lloc dels inferiors, que si bé tenen algunes avantatges comporten més inseguretat i l'aprofitament de menys llum natural. Creuar les vies per un pas superior ofereix, a més, nous angles fotogràfics dels trens.

També m'he acostat a la SEAT per veure les obres del nou accés de FGC a aquesta fàbrica. Encara hi ha obres per estona però s'endevina ja per on baixarà la nova via, a través d'un terraplè i a dins la factoria ja hi ha algunes noves vies d'ample mètric instal·lades.

Finalment, he anat a donar un cop d'ull a les obres de la doble via Abrera-Olesa, amb l'agradable sorpresa de trobar-me a Abrera el tren de sal tornant de buit de la Solvay cap a Manresa, tot i ser dia festiu.

Una nit al Metro

La nit de dijous a divendres vaig poder viure en primera persona una experiència única al metro, la mar d'interessant. La qüestió és que l'empresa on estic treballant, Dopec, està redactant el projecte constructiu d'adaptació i millora de l'estació de Verdaguer i per tant, necessitavem anar a mirar algunes coses in situ. Així doncs, un cop va tancar el metro i acompanyats molt gentilment per personal de TMB, vam poder veure què passa quan s'acaba el servei: no queda pas tot mort sinó que es fa el manteniment de tot, des de netejar a fons les instal·lacions fins a canviar peces d'enllumenat. En el nostre cas, vam baixar a les vies de la L5 a Verdaguer i vam caminar pel túnel fins situar-nos just sota el pont de la L4. Realment caminar per les vies amb tot el túnel il·luminat és un altre món. Després havíem de mirar un tema de ventilació i ens vam ficar sota la pròpia andana de l'estació, on s'hi cabia justet però era un lloc realment desconegut. En fi, una experiència diferent al metro.

Diumenge matí voltant per la Llobregat-Anoia

Diumenge al matí vaig anar a voltar una estoneta per la línia Llobregat-Anoia. Malgrat el canvi d'hora i la temptació de quedar-me dormint vaig anar a veure diverses coses que tenia pendents i que tenia una mica "abandonades" tot i que encara hi hauré de tornar, sobretot per veure la línia Anoia i les obres de Capellades i Vilanova del Camí. El cas és que diumenge passat vaig anar cap a Pallejà primerament on les obres segueixen avançant; de fet només vaig estar al què serà la boca costat Barcelona del nou túnel urbà. La perforació sembla que ja està tota feta, com a mínim a simple vista des d'on era.

Després vaig anar cap a Martorell-Vila, que durant les obres es podria conèixer com "Martorell-Tanques" perquè l'andana està plena de xapes a terra i tanques mòbils per tot arreu. Les obres també avancen a bon ritme.

De Martorell-Vila vaig anar a Martorell-Central on vaig poder veure per primer cop els nous vagons portacotxes de FGC i a més carregats de vehicles de la SEAT a la cua de maniobres que hi ha. A més, l'accés a tot el conjunt estava més lliure que de costum i vaig poder acostar-me a zones que fins ara eren inaccessibles, constatant que molt possiblement Martorell-Central entrarà en servei al mateix temps que Europa-Fira, el mes de maig.

Però la principal motivació del viatge era veure les obres de doble via a Olesa, que tenia molt abandonades i que per motius personals em sabia greu tenir-ho així. Però anant cap a Olesa vaig entrar un moment a Abrera on les obres ja estan com qui diu a la fase final, col·locant els ascensors al pas superior i pintant les noves marquesines. A Olesa la doble via al tram entre l'estació i la KAO ja està com qui diu llest, a falta de connectar les vies pels extrems i col·locar les noves agulles. El tram entre Olesa i Abrera, després del llarguíssim temps en el qual hi havia l'esplanada feta però res més per fi s'està estenent la primera capa de balast, així com també els pals de catenària a més d'un tram de via des d'Olesa fins al pont de les escoles.

Em queda pendent anar a veure la línia Anoia, com ja he dit, i també el nou ramal d'accés a la SEAT.

Matí de Garrafeta a L'Espluga i l'estació nova del Prat de Llobregat

Aquest matí en principi només tenia previst anar a veure la Garrafeta i tornar a casa però finalment m'he animat i m'he acostat a la nova estació subterrània del Prat. Però anem a pams.

El dia començava a Artesa de Lleida, al punt on la línia convencional i la LAV es creuen (a diferent nivell òbviament) i on volia caçar la Garrafeta. Després d'aguantar una bona estona les fortes ràfegues de vent que feia i "patir" per si la foto al tren seria amb sol o no, he anat veient com s'acostava el fum des de Lleida i finalment passava per allí el preuat tren, que feia el recorregut de Lleida a L'Espluga de Francolí. Durant l'espera, he pogut veure un tren de mitjana distància i una 252 aïllada per la LAV. A continuació tenia intencions de caçar el tren a l'estació de Vinaixa i com que el tren de vapor afortunadament anava a poc a poc, he pogut fer-li més fotos sense cap problema. Un Alvia passant per la LAV ha acompanyat l'espera a Vinaixa. No les tenia totes, però he pogut tornar a caçar el tren al PAET de Riu Milans per finalment tornar-lo a enganxar ja a L'Espluga de Francolí, a més d'observar detingudament totes les maniobres de la composició. Tenia al cap que hi havia un AVE que sortia de Camp de Tarragona cap a Madrid a les 11:45 i he anat a un pont que hi ha al costat del PAET de la LAV a L'Espluga per caçar-lo... Però després d'estar esperant una bona estona i creient que anava amb molt retard, se m'acut mirar a uns horaris que duia i resulta que els dissabtes no funcionava... pifiada!

Així que al final, i potser per treure'm la "rabieta" de no haver pogut caçar cap ànec, decideixo anar a veure l'estació nova del Prat de Llobregat. Un cop allí, la primera sensació és que l'edifici de viatgers que han muntat està força bé, sobretot tenint en compte que no deixa de ser una cosa temporal ja que amb l'arribada de la LAV tot plegat canviarà força. Com que hi havia les barreres tarifàries obertes, sense pensar-m'ho baixo a l'andana de les vies 2 i 4, que correspon a les vies que van direcció Barcelona. De tota manera, recalcar que de moment de les 4 vies de l'estació només hi ha les dues centrals acabades, vies 1 i 2, que és per on circulen els trens. La primera sensació en baixar a l'andana ha estat de que hi havia molta pols acumulada; de fet hi havia realment una autèntica boira espessa... Durant l'estona que he estat per allà he pogut veure diversos trens de rodalies, algun de mitjana distància, un Alvia i l'Euromed. Desgraciadament, les fotos ja no quedaran tan bé com quan estaven en superfície però bé, malgrat tot l'estació és força lluminosa. El què espanta són les rampes ferroviàries que han construit a la sortida del túnel pels trens... Són realment molt "bèsties".

A la foto del bloc, la Garrafeta a Artesa de Lleida. He triat la foto del tren de vapor més que una de l'estació nova d'El Prat perquè és més "romàntic"... Per cert, estrenem un nou tamany XL de fotografies al bloc i a trenscat.cat. Les imatges noves a partir d'ara seran de 1024x768 pixels en lloc de 750x563, per tal que es puguin apreciar millor tots els detalls.

Adéu als trens en superfície pel Prat de Llobregat

A partir de demà els trens ja no seran fàcils de veure a El Prat de Llobregat ja que demà entra en servei la nova estació soterrada. L'estació provisional, que no ha funcionat ni 1 any donada la gran rapidesa de les obres, ha viscut avui els seus darrers moments de circulacions de tot tipus (excepte mercaderies que ja van deixar de passar-hi des de l'obertura del ramal Papiol-Can Tunis). Per veure-ho, hem anat fins a l'estació provisional d'El Prat per darrer cop, comprovant les obres de la LAV entre Sants i aquesta estació i veient la gran velocitat amb la que es fan, encara que sembla difícil que realment pugui estar tot llest de cara al desembre. Durant l'estona que hem estat a l'estació d'El Prat hem pogut veure un Talgo, diversos Alvia, Euromeds, trens de mitjana distància servits per unitats 444, 448 i 470 i trens de rodalies amb les omnipresents 447, 440 reformades, 450 i 451. En fi, quedarà ben guardat al record aquests trens per un indret que està cridat a ser un important nucli ferroviari si bé com ja va sent costum en aquest país ben amagat...

Passejant per l'abandonada Sagrera (adif)

Feia dies que duia de cap anar cap a l'estació actual de La Sagrera d'adif abans que comencin les obres del què ha de ser la nova macroestació de Barcelona. Tenia moltes ganes de baixar a les vies després de veure unes fotos de l'usuari jamaba21 de Tranvía Portal i ahir finalment m'hi vaig arribar. Després de donar unes voltes pel pont del Treball i pensar per on es podia baixar finalment ho vaig trobar. Un cop a baix el panorama és força desolador encara que previsible pel què ja es veu des de dalt: tot ple de brutícia i runes, això sí a les vies encara hi ha la catenària instal·lada i els senyals lluminosos funcionen. Em pregunto quants anys deu fer que no passa cap tren per aquelles vies. Després d'una bona passejadeta vaig anar fins a Sant Andreu Comtal per tornar cap a Terrassa via l'enllaç de Montcada i Reixac amb Montcada-Manresa. Ara només falta veure quan s'iniciaran les obres de l'estació que en teoria hauria d'estar finalitzada d'aquí només 2 anys, el 2009.

Arqueologia ferroviària per l'antic cremallera de Montserrat

Avui hem fet una petita excursió per l'antic traçat del cremallera entre Monistrol Nord (Castellbell i el Vilar d'adif) i Monistrol-Central (Monistrol de M. FGC). Hem pogut veure bona part de l'antiga línia del cremallera montserratí, en el tram no recuperat d'aquesta línia. Una de les joies del dia ha estat trobar en l'antic pas a nivell de la carretera de Rellinars un petit tram de via del cremallera que encara treia el cap per sota l'asfalt. El recorregut és encisador i realment per uns moments es podia evocar què devien sentir aquells viatgers circulant per allí amb el tren de vapor. Una sensació única que ja difícilment es podrà repetir, tot i que la recuperació d'aquest tram de línia tampoc és impossible, conservant-se la major part de l'esplanada en bones condicions. Un cop hem arribat a Monistrol de Montserrat, hem aprofitat per pujar fins a dalt amb el reestrenat d'avui mateix cremallera, després d'estar dos mesos tancat a causa de la forta esllavissada del passat 2 de gener. El viatge ha transcorregut sense incidències però fred i lluny d'aquells trens de vapor que anteriorment havien pujat per la muntanya. Qui sap si algun dia FGC tornarà posar-ne en circulació com a tren turístic; realment seria un pol d'atracció important, no només per als aficionats al ferrocarril sinó per a un nombrós públic que veuria d'alguna manera renéixer l'antic cremallera.

19 de febrer: veient trens per la línia R2 nord

Dilluns passat vaig aprofitar el dia per anar a veure trens per la línia R2 nord de rodalies, en concret a les estacions de Montmeló, Granollers Nord, Cardedeu i La Llagosta, bàsicament perquè no tenia massa fotos d'aquests punts i així podré augmentar la galeria fotogràfica d'aquestes a trenscat.cat.

A la foto, un tren amb vagons portacotxes buit baixant direcció Mollet al seu pas per Montmeló.

Les cotxeres del Triangle de TMB

Avui amb la gent del Fòrum del Transport Català hem fet l'esperada visita a les cotxeres del Triangle. Ha estat molt interessant i hem pogut veure de tot, des del 300 fins als 9000 i també algunes sorpreses com vehicles antics per al futur (esperem) museu de la mobilitat. A més, un dels trens que més ha cridat l'atenció ha estat la primera unitat 3000 reformada del metro que ja es troba en un estat molt avançat de canvis. En definitiva, un matí molt ben aprofitat que esperem repetir ben aviat.

A la foto del bloc el metro de la sèrie 300 i el primer 3000 reformat compartint les vies del taller.

Dia agredolç

Ahir havia decidit anar a fer fotos per la línia de Móra la Nova i més concretament passar-me una bona estona en aquesta estació. Vaig arribar a quarts d'11 del matí i vaig anar fent fotos tranquilament del tren que hi havia allí estacionat (una 448 reformada) i d'un TECO que es va situar en una via d'apartador, en concret a la via 3. Fins aquí cap problema, ja que va arribar el CEX a Zaragoza al qual vaig poder fotografiar. Però aleshores el cap d'estació va venir a increpar-me que si no m'havia presentat, que si havia creuat les vies (quan jo només havia anat per un lateral i per vies que fa segles que no s'utilitzen!) i de males maneres em va dir que només podia fer fotos des de l'andana principal i prou... Com que em vaig disgustar força vaig decidir marxar de l'estació (poques ganes em quedaven d'aguantar aquell home!) . Quan ja anava a marxar, em vaig trobar un home de Móra mateix que es veu que havia col·laborat amb el Manolo Maristany en el llibre "La epopeya de los directos" i que em va recomanar alguns llocs per anar a fer fotos a la línia. Sigui com sigui, em va sentar tan malament la mala llet del cap d'estació que vaig fer un canvi total d'aires i me'n vaig anar cap al sud, amb la idea de potser caçar un sèrie 130 fent proves pel corredor del Mediterrani.

Després d'una bona estona de carretera vaig arribar a Alcalà de Xivert, al País Valencià. L'estació estava tranquila, sense personal, i en només 15 minuts i sense esperar-m'ho perquè hi havia tots els senyals en vermell, arriba un 130 pel costat Vinaròs i s'aparta a la via 4. Tot i que el tren anava ple de personal tècnic ningú em diu absolutament res per estar fent fotos... Aquest tren tan especial fa que el dia se m'alegri i un cop ha passat un Regionl Exprés cap a València decideixo anar més al sud, ja posats, i anar a fer fotos de l'estació de Torreblanca. En aquesta estació tampoc hi ha personal i en l'estona que hi sóc vec passar dos trens de mercaderies. Per aprofitar la tarda, decideixo encara baixar més avall fins a Orpesa del Mar, no sense abans haver vist tota l'especulació urbanística horrible de Marina d'Or... L'estació d'Orpesa en sí no està malament del tot, amb quatre vies amb andana i per on vec passar des d'un Arco a un Euromed, a més d'un tren de mercaderies. Això sí, tots direcció Tarragona curiosament. Finalment, tenint en compte que només em faltava una estació per fotografiar per tenir-les totes de Vinaròs a Castelló, vaig fins a Benicàssim on aprofitant els darrers rajos de sol del dia vec passar un tren de mercaderies, el Regional Exprés València-Barcelona i un Talgo.

Així doncs es pot dir que finalment "gràcies" al cap d'estació de Móra vaig poder veure un 130 per primera vegada en directe.

A la foto del bloc, el Talgo 130 a Alcalà de Xivert.

Viatge ferroviari a València (2a part)

Després de recórrer de manera frenètica la xarxa de FGV, ara tocava centrar-se en la xarxa de renfe/adif. Primerament, vaig fer una bona estona de sesssió fotogràfica a la bonica estació de València-Estació del Nord. A destacar el vestíbul, amb les seves peculiars taquilles, així com també la façana. Durant l'estona que vaig deambular per allí vaig veure unitats 447, unitats 592 fent serveis de rodalies, un Euromed i un Arco, entre d'altres.

A les 14:35 eixia per la via 6, segons anunciava la característica megafonia de l'estació, un tren de la línia C-6 de rodalies amb destinació Castelló amb el qual aniria fins a València-Font de Sant Lluís. Un cop allí, disposava de 15 minuts fins al proper tren durant els quals vaig poder veure l'enorme platja de vies i dipòsit de l'estació, en les quals destacava una locomotora 254 en reparació; de fet només hi havia la carcassa i posada sobre uns cavallets.

Amb el següent tren em dirigiria fins a Puçol, bàsicament per ser a temps de poder caçar un Alaris de la sèrie 490 per primera vegada. A més, també vaig poder veure un Arco i un Regional Exprés, a més de trens de rodalies de la línia C-6. De Puçol tocava anar fins a Sagunt on veuria trens de rodalies i de mercaderies, a més de l'Euromed i sobretot el T.R.D. València-Teruel-Zaragoza-Huesca, tren que veia per primer cop. Llàstima que l'estació de Sagunt ja no disposi del pas a nivell que tallava les andanes en dos, segur que devia ser molt curiós de veure. A Sagunt també vaig demanar el meu bitllet de tornada, un Sagunt-Terrassa amb un 20% de descompte, bitllet prou curiós. Des d'aquí haig d'agrair l'amabilitat del taquiller, així com també del vigilant de l'estació.

Destacar del servei de rodalies de València que tot està més net i més cuidat que aquí. A la majoria d'estacions s'auncien tots els trens ja amb la nova melodia de renfe i l'interior dels trens duu més senyalètica incorporada amb termòmetres de les línies entre altres.

La darrera etapa per terres valencianes abans d'agafar el Regional Exprés per tornar cap a Catalunya consistia en fer el trajecte Sagunt-Castelló en un altre rodalies. L'estació de Castelló em va decebre molt. Ja me l'esperava més aviat sosa però realment és una mena de nyap ja que només en algunes vies hi ha llum natural mentre que les altres queden molt amagades i fosques. I justament són les vies principals, on paren els trens de Llarga Distància, les pitjor situades. Sigui com sigui, vaig estar-hi poca estona i sobre les 6 de la tarda entrava per la via 5 de Castelló el Regional Exprés València-Barcelona. Un cop acomodat, el trajecte transcorre normalment fins a Torreblanca, on ens avança el Talgo procedent de Lorca. Seguim pujant i a L'Aldea-Amposta comença l'absurd que es podria evitar si s'hagués deixat en servei la línia directa entre Ulldecona i Tortosa. Un cop a L'Aldea tornem enrera fins a Tortosa per tornar a passar pel mateix punt i seguir cap a Barcelona. De fet, es perd ben bé una mitja hora llarga amb tota la operació. Això sí, a Tortosa s'acobla al nostre tren una altra unitat 470 per oferir més places.

Finalment, arribem a Barcelona-Sants amb només 3 minuts de retard sobre l'hora prevista i només em queda enllaçar amb el tren de rodalies de la línia R4 per tornar cap a Terrassa.

A la foto, l'Alaris passant a tota velocitat per Puçol direcció València.

Viatge ferroviari a València

Ahir vaig fer un viatget ràpid ferroviari a València. La idea va sorgir arran de la oferta de mitjana distància del 20% de descompte, encara que després ho vaig pensar bé i és el mateix descompte que es fa amb el Carnet Jove habitualment. En principi la intenció era baixar i pujar en el Regional Exprés Barcelona-València aprofitant l'estona per fer fotos a Sagunt. Però posats a fer quilòmetres, la primera idea va anar variant passant a poder fer una combinació de ràpida estada per València ciutat i una exploració de la línia entre València i Castelló.

Anem a pams. El dia va començar a Terrassa on vaig sortir amb el tren de les 6:26 per no haver de patir, arribant a Sants sobre les 7:10 del matí. El meu tren sortia a les 8, ja que era l'Arco Garcia Lorca. Em va tocar un seient d'esquena del cotxe mixt cafeteria-turista però almenys estava al costat "bo" on es veu l'altre via en trams de doble via. El tren era força còmode encara que el cotxe en qüestió era una mica estrany en comparació dels cotxes estàndard, en els quals hi havia més sensació d'amplitud. Em va agradar poder anar una estona al vagó de cua veient com marxa la via de sota els peus, una sensació que feia temps que no gaudia. El tren va arribar a València amb uns 8 minuts de retard i immediatament vaig anar a l'assalt del metro.

El metro de València el vaig agafar a l'estació de Xàtiva, que queda just davant de l'estació del Nord d'adif i molt aviat va venir un tren de la sèrie 3900 de la línia 3 amb el qual vaig anar fins a Alameda on vaig baixar per poder admirar l'espectacularitat de l'estació dissenyada per Santiago Calatrava. Destacar en aquesta estació la música ambiental posada a un volum prou alt, com en les altres estacions del metro, no sé si per fer-lo menys trist després del desgraciat accident del juliol del 2006. A continuació, en un altre tren de la línia 3, vaig anar fins a Benimaclet on transbordaria amb la línia 4, el tramvia. En aquesta estació vaig aprofitar per passar a arreplegar coses del centre d'atenció al client. Em va cridar l'atenció un llibret molt vistós amb un "Plá D'Actuació Línia 1" molt bonic en el qual en cap moment es fa menció de l'accident...

El tramvia va arribar en relativament poca estona i en doble composició. Val a dir que creia que s'havia de validar el bitllet a dins el tramvia, com a Barcelona, i no a la parada de manera que vaig anar "il·legal" fins a Pont de Fusta on vaig baixar per fer unes fotos d'una gran estació de via estreta en el passat. El viatge va seguir fins a Empalme; a destacar la lentitud del tramvia en no disposar de prioritat semafòrica enlloc. Un cop a Empalme vaig aprofitar per fer fotos a tot, ja que per allí hi ha el tramvia de la sèrie 3800 (l'estàndard), els tramvies polacs llogats i tota la gamma de trens de la línia 1, les 3600 i 3700. A més, a la sortida de l'estació estan fent un pas sobre una nova ronda de València (suposo) i els trens i tramvies hi circulaven molt lentament. Cal reconèixer que l'estació d'Empalme està muntada com a un punt molt bo d'enllaç entre la línia 1, el tramvia i els autobusos i a més sense barreres tarifàries (encara que ple de validadores, òbviament). Després d'haver gaudit de tot aquest moviment, vaig agafar una unitat 3700 per endinsar-me en el fatídic túnel de la línia 1, encara que òbviament el viatge va transcórrer amb total normalitat i de fet tampoc vaig arribar a passar pel tram "negre". Vaig baixar a Àngel Guimerà i vaig tancar el cercle de nou a Xàtiva, per tornar a sortir a l'estació de renfe.

Per no cansar, seguiré la resta del viatge en un altre post del bloc.

A la foto, una unitat 3600 a Empalme. Segons m'han informat aquests trens deixaran de circular d'aquí un parell de mesos. Molt curiós i "entranyable" el soroll d'aquests trens, semblant als 1000 de TMB però més fort.

Caçant ànecs entre Borges i Lleida

Ahir divendres havia d'anar a Lleida per dinar amb uns amics però vaig aprofitar el matí per anar a fer quatre fotos del tram de la línia d'alta velocitat entre Lleida i Camp de Tarragona que em faltava, ja que no l'havia pogut fer degut a l'espessa boira que hi havia l'altre cop. No vaig veure res d'especial, només Alvies, AVEs sèrie 102 "ànecs" i l'Altaria Triana. A la foto un dels aneguets sortint de Lleida-Pirineus a través del mític pont sobre el riu Segre.

Caçant Civia aquest cop a Puigcerdà i La Tor

Avui hem pogut gaudir d'una cacera ferroviària molt excepcional. Es tractava de veure el Civia 463-203 en proves per la línia de Puigcerdà. El tren ha pujat fins a la capital de la Cerdanya i fins i tot ha fet una ràpida incursió a La Tor de Querol.

El dia ha començat a Vic on ens hem trobat amb els altres caçadors. Un cop hem vist passar el Civia per la via 1 a tota velocitat ens hem dirigit cap al nord, però suposant que el tren havia anat molt ràpid i per tant hem arribat fins a Ribes de Freser. Allí sabem que el tren encara és lluny però que arribaria aviat. Dit i fet, vora la 1 del migdia ha aparegut el Civia i ha fet parada i fonda a l'estació fins a les 15:20 quan un cop el tren anterior havia arribat a Puigcerdà el tren disposava de via lliure per ell sol. La persecussió en cotxe no ha estat gaire fructífera ja que el Civia pujava a molt bona velocitat per la línia i només ens l'hem creuat molt fugaçment al pas a nivell de Toses. Finalment hem decidit anar fins a Puigcerdà on un cop arribats en molt poca estona arriba el famós tren i s'estaciona a la via 1. Acabem sabent que seguirà fins a La Tor i el seguim per veure un tren tan especial en una estació internacional compartint vies amb trens de la Sncf. Arribem a temps i malgrat una calamarsada que ha començat a caure hem vist el tren sortir de nou cap a Puigcerdà. Aprofitant l'avinentesa també hem fotografiat una mica el modern AGC de la Sncf allí estacionat i hem tornat cap a Puigcerdà on hem fet fotos del Civia amb més calma. El temps seguia enredat amb calamarsa i pluja i decidim tornar cap al sud però satisfets d'haver pogut veure un tren en proves en aquesta zona pirinenca.

Buscant Civies entre Cornellà i Molins

Aquest ha estat el meu objectiu aquesta tarda, mentre la llum natural ho ha permès, en la meva primera sortida foto-ferroviària com a enginyer. En primer lloc he anat de Sants a Molins en un tren de la R4 format per una doble composició de 447. Arribat a Molins he vist a la via 3 una 447 que anava a Mataró; no havia tingut sort. En uns 15 minuts havia de venir un altre possible candidat a Civia de la línia R1 però tampoc ha estat Civia sinó una típica 447. Cansat d'esperar he anat cap a Sant Feliu on he esperat el següent candidat que de nou ha estat 447. Després m'he dirigit cap a Sant Joan Despí on finalment sí que he vist la doble composició de Civia de 4+3. Com que sabia que aviat tornaria direcció Mataró l'he esperat a Cornellà, tal com podeu veure a la foto d'avui.

Ja sóc ETOP!!

No és ben bé una aventura fotogràfica ferroviària això d'avui, però em fa il·lusió posar al meu bloc que ja sóc Enginyer Tècnic d'Obres Públiques!!

Intens matí ferroviari observant alteracions en el servei

Aquest dissabte al matí es pot considerar que ha estat ben aprofitat. La idea era anar a veure el tall de línia entre Sant Andreu Arenal i Arc de Triomf. Sortint de Terrassa amb el tren de les 8:17 hem anat cap a Montcada i pel ramal de les Aigües fins a Sant Andreu Comtal, on excepcional i rarament el tren ha obert portes. La ocasió ha estat aprofitada i hem baixat per no haver d'anar fins a Clot-Aragó i tornar enrera. El motiu era que hi havia ganes de fotografiar el primer tren que baixava de Puigcerdà passant per aquella estació; i a més ho faria a càrrec de la 440-130 de 2 cotxes no reformada en simple, oferint el conjunt l'aspecte d'un tren molt petit. Un cop vist aquest tren (i de passada el Catalan Talgo i el Tren Hotel de París) hem anat cap a Clot-Aragó en el Regional Exprés de Reus per veure trens estranys per les vies 3 i 4 (o sigui els de la línia R4). A continuació hem tornat enrera fins a Montcada Bifurcació, circulant novament pel ramal de les Aigües i ens hem quedat en aquesta estació una bona estona veient l'anar i venir dels trens. Finalment, hem anat fins a Sant Andreu Arenal en un R7 que hi acabava el seu recorregut; més enllà cap tren podia anar-hi.

Com que ahir em van informar que a Mira-sol només es circularia per una sola via durant tot el cap de setmana per les obres del nou vestíbul, he agafat el metro L1 de Fabra i Puig fins a Sagrera on he enllaçat amb la L5; la veritat és que el nou "intercanviador" va prenent forma i comença a fer goig després de totes les obres que encara s'hi fan. Amb un 5000 he anat fins a Diagonal on he agafat el tren fins a Mira-sol, anant per contravia des de la sortida de Sant Cugat i després a Hospital General, des d'on de nou per via contrària he arribat fins a Rubí i Terrassa.