Un tomb per la Llobregat-Anoia

Aquesta tarda he fet una bona volteta per la línia Llobregat-Anoia, per tal d'anar a veure algunes de les obres que s'estan realitzant a la línia, especialment més amunt de Martorell als ramals de Manresa i Igualada per a l'entrada en servei dels metros comarcals possiblement a començaments de l'any que ve.

La ruta ha començat a Sant Vicenç-Castellgalí on recentment s'ha prolongat la via més propera a l'edifici de viatgers pel costat Manresa, per tal de permetre l'entrada simultània de dos trens a l'estació. Aquest nou tram de via és el que podeu veure a la foto del bloc d'avui.

A continuació me n'he anat cap al ramal d'Igualada (em queda pendent veure l'estació de Manresa-Alta ja remodelada i la nova disposició de Monistrol) i en concret a l'estació de Capellades. Aquesta estació va ser convertida en baixador de via única a principis dels anys vuitanta i ara, l'any 2007 ha estat novament convertida en estació amb dues vies i andanes laterals. L'estació es podria dir que està finalitzada, restant únicament a l'espera de la instal·lació de la nova senyalització lluminosa i l'enclavament corresponent. Realment fa força goig, és una estació que ha quedat molt funcional però ben acabada, seguint els estàndards de FGC en les seves estacions.

De Capellades he anat a La Pobla de Claramunt, on ja està finalitzada una nova passarel·la per comunicar les dues andanes i que substitueix un pas a nivell existent. Com a curiositat, ara que tenen una millor comunicació entre andanes resulta que tots els trens circulen per la via 2, la més propera a l'edifici de viatgers, excepte alguns de comptats. De tota manera, és de preveure que amb el nou metro comarcal es tornin a utilitzar les dues vies.

La següent parada ha estat Vilanova del Camí, estació que encara està força endarrerida però que sembla que comença a avançar ja decididament. Aquest baixador, que també es reconvertirà a estació, passarà d'una a dues vies amb andana central. Actualment s'està treballant en la col·locació de nous suports per a la catenària, així com en la reubicació de vies al costat Igualada de l'estació. De fet, durant més de 3 mesos el servei del darrer tren de la nit finalitza a La Pobla de Claramunt per tal de poder agilitzar les obres de l'estació.

A continuació he anat a Vallbona d'Anoia, on algun dia es substituirà el pas a nivell per un nou pas inferior i variant per a la carretera. De moment l'estació segueix com sempre i no s'hi ha realitzat cap modificació.

Un altre punt que he visitat ha estat Masquefa. Aquí l'estació està com sempre, sense cap modificació. Pel què fa al pas a nivell situat al costat Martorell, s'ha construït un pas a nivell independent per a vianants dotat d'avisos lluminoso-acústics, si bé el pas a nivell per a vehicles encara segueix igual. En teoria només quedarà el pas a nivell per a vianants. L'estació segueix amb la comunicació entre andanes per passos a nivell i sembla que a curt termini no es canviarà. Destacar també que segueixen penjades pancartes demanant el soterrament de la línia(!!).

Ja per acabar de comprovar com estava la situació he passat per La Beguda, baixador aïllat que segueix també com sempre. Si diuen que volen suprimir properament els caps de tren a FGC no sé com s'ho faran els viatgers que pugin a aquest baixador (i en d'altres) per comprar bitllet ja que no sembla que es vulguin instal·lar més MAEs (màquines autoexpenedores de bitllets).

La ruta encara no havia acabat ja que m'he acostat a la SEAT per veure les obres del ramal de mercaderies. Encara n'hi ha per estona, però la nova via mètrica sembla que ja està totalment col·locada dins la factoria i ja surt un tram en paral·lel amb la d'ample ibèric. Queda pendent la connexió amb la línia d'Igualada.

Per acabar aquesta maratoniana tarda, he anat a Martorell Vila, estació que ja està a la fase final de la seva remodelació i que no ha quedat gens malament tampoc. A destacar la potent il·luminació de les andanes que s'ha instal·lat.

Viatge a Irlanda. Línia Dublin-Limerick i Galway-Dublin

La sortida cap a la costa oest va ser utilitzant alguns trens dels ferrocarrils irlandesos, Iarnród Éireann. Des d'aquí us recomano els combinats ferrocarril+bus per fer excursions per l'illa, com són els Rail Tours Ireland www.railtours.ie.

En primer lloc cal remarcar que els ferrocarrils irlandesos utilitzen un ample de via peculiar de 1600mm. Vam sortir de l'estació de Dublin Heuston, una de les dues principals estacions de Dublin juntament amb la de Connolly. L'estació de Heuston és terminal, té nou vies i no és electrificada, sent per tant tots els trens dièsel. D'aquesta estació vam sortir en un tren Intercity que anava a Cork. De fet la línia troncal que surt de Heuston és Dublin-Cork, cap al sud del país, recorrent un total de 272 km. D'aquesta línia, de doble via amb travessa monobloc no electrificada, en van sortint diversos ramals a Galway, Waterford, Limerick i Tralee. Fins a Kildare hi ha trens de rodalies anomenats "Commuter". Nosaltres vam recórrer la línia entre Dublin i Limerick Junction a bord d'un tren intercity que anava a Cork. Aquest tren, fabricat per CAF, estava format per 8 cotxes i locomotora, tipus push-pull. El tren era força còmode, la marxa era suau però feia bastant balanceig lateral. Hi havia servei d'esmorzar al mateix seient, a totes les classes, mitjançant un carretó en el que hi havia cafè, begudes, menjar, etc. El paisatge pel què circulàvem era força planer, amb suaus turons tot molt verd. Les estacions disposen de passos superiors entre andanes als quals se'ls ha incorporat ascensors recentment. La línia no tenia pràcticament cap pas a nivell.

Un cop a Limerick Junction, nosaltres havíem d'anar fins a Limerick i vam transbordar a un altre tren, també dièsel i de dos cotxes que era tipus llançadora. L'enllaç entre els dos trens es feia a la mateixa andana i evidentment l'enllaç era garantit i coordinat. L'estació de Limerick Junction és molt curiosa, amb un creuament entre la línia Dublin-Cork i Limerick-Waterford a nivell (a 90º) i plena de senyals mecànics. El cap d'estació ens va donar la sortida amb un banderí verd enrotllat. La línia fins a Limerick és de via única i el trajecte durava uns 20 minuts. El tren seguia fins a Ennis, tot i que li caldria fer una inversió de marxa per seguir viatge ja que Limerick és estació terme.

Ja a la tarda, i després d'haver anat a veure i recórrer part de la costa oest, vam agafar el tren a Galway, estació terme amb només dues vies i una andana. Destacar la llarga cua de viatgers que hi havia per agafar el tren cap a Dublin; afortunadament nosaltres, els que anàvem en el viatge de Railtours Ireland, teníem tot un cotxe reservat per a nosaltres. El tren estava format per una locomotora i 8 cotxes convencionals. En aquest cas hi havia cafeteria però no passaven pels seients. La línia fins a Portarlington, lloc on s'uneix a la línia troncal a Cork, és de via única i té com a punt destacat el pas sobre el riu Shannon a Athlone.

A la foto, l'estació de Limerick Junction on vam canviar del tren que anava a Cork a un llançadora a Limerick.

Més informació dels ferrocarrils irlandesos:

www.irishrail.ie

en.wikipedia.org/wiki/Rail_transport_in_Ireland

Viatge a Irlanda. Tramvia de Dublin

Ja hem tornat del viatge a Irlanda. Ha estat un viatge molt complet i al final entre una cosa i una altra déu n'hi do del què s'ha pogut veure de trens. Així doncs, durant uns quants dies al bloc de trenscat veureu coses sobre els ferrocarrils irlandesos, uns trens que ens són força desconeguts.

Però per començar el tramvia de Dublin. És un tramvia que de ben segur ens és molt familiar ja que és del tipus modern, posat en servei el 2004, i per on hi circulen tramvies del model Citadis d'Alstom, similars als existents a les xarxes del Trambaix i Trambesòs de Barcelona. És més, com a similitud amb Barcelona també disposen de dues línies totalment independents, la Red Line i la Green Line, tot i que sembla que la futura interconnexió entre xarxes està més clara que aquí. Les xarxes són explotades per la companyia LUAS (que significa ràpid en gaèl·lic) que forma part del grup Veolia.

La Red Line és la que circula més pel centre de la ciutat, tenint com a inici l'estació de Dublin Connolly (Conghaile), una de les dues principals estacions de la capital, per seguir cap a l'oest pel centre de la ciutat, creuar el riu Liffey i connectar amb l'estació de Dublin Heuston, l'altra estació ferroviària dublinesa. Aquesta estació disposa d'una tercera via per tal de fer serveis parcials Connolly-Heuston. A continuació el traçat segueix cap als afores i acaba a Tallaght (Tamhlacht), al sud-oest de Dublin. La línia fa 24,2 km i és doble via, amb plataforma reservada en la seva major part, tot i que en alguns punts és compartida amb autobusos i el trànsit en general.

La Green Line inicia el seu recorregut al costat del popular parc de St.Stephen's Green (Faiche Stiabhna) i circula cap al sud fins a Sandyford (Áth an Ghainimh). Aquesta línia, exceptuant el tram del centre de la ciutat, segueix el recorregut de l'antiga Harcourt Street railway line, que va ser preservada per a un futur ús quan es va tancar el 1958, cosa totalment impensable al nostra país!

Ambdues línies són d'amplada de via de 1435mm (internacional) i electrificades a 750V. Com a principal peculiaritat els tramvies circulen per l'esquerre, tal com fa la resta de circulació rodada del país. Hi ha prioritat semafòrica "a mitges", ja que algunes intereseccions els tramvies sembla que sempre tinguin prioritat mentre que en d'altres, com per exemple el creuament a O'Connell Street, els combois s'han d'esperar molta estona per passar. Les parades són tant amb andanes laterals com centrals i de longitud per a acollir un tramvia de 40 metres.

Els tramvies usats són del model Citadis. A la Green Line tots són de 5 mòduls, amb una longitud total de 40 metres mentre que a la Red Line els tramvies són de 3 mòduls, amb una longitud de 30 metres. De tota manera, a la Red Line s'estan transformant de mica en mica els tramvies de 3 a 5 mòduls, donada l'alta demanda de viatgers existent. La distribució de mòduls és diferent a la de Barcelona, essent els extrems més llargs que la resta. A l'interior dels tramvies no hi ha validadores i cal validar a la parada en cas de tenir targeta sense contacte tant al pujar com al baixar. Per altres tipus de bitllets o abonaments no és necessari marcar. Els tramvies disposen de termòmetres fixos, alternats en anglès i gaèl·lic i hi ha uns panells d'informació variable on surt el nom de la propera estació. Disposen de megafonia que anuncia el nom de la propera parada en anglès i quan arriba a la parada ho fa en anglès i gaèl·lic.

A la foto del bloc podeu veure un dels tramvies creuant un dels carrers més coneguts de Dublin, el O'Connell Street, entre les parades d'Abbey Street (Sráid na Mainistreach) i Jervis.

Més informació del tramvia de Dublin:

www.luas.ie

en.wikipedia.org/wiki/Luas

A El Vendrell i Sant Sadurní d'Anoia

Aquesta tarda he anat a una de les estacions que d'alguna manera passen una mica desapercebudes a la xarxa ferroviària catalana, com és l'estació de El Vendrell. Dic que passa desapercebuda perquè tots els aficionats tirem sempre més cap a l'estació col·lateral de Sant Vicenç de Calders on realment el nombre i varietat de circulacions és més elevat. De tota manera, l'estació de El Vendrell també té la seva cosa, tot i que és més qüestió de caçar trens de mercaderies, a més de les típiques unitats 447 de la línia R4.

Per anar a El Vendrell he agafat el tren a Martorell, on les obres de remodelació de l'estació segueixen avançant a bon ritme. Just quan arribava a Martorell he vist passar una 252 remolcant una doble composició de Talgo VI, direcció sud, que no he pogut fotografiar. Pensava que tindria una tarda de trens desviats per l'interior però malhaurdament per mi no ha estat així. En el trajecte fins a la capital del Baix Penedès he pogut veure les obres de la línia d'alta velocitat, aparentment ja quasi acabades en tot aquest tram. L'estació de Vilafranca de la xarxa de via ampla segueix igual que estava quan es va posar en servei: provisional, sense acabar de cobrir però més deixada amb horribles grafitis a algunes parets. Un cop a El Vendrell he pogut veure uns quants passis de 447 fent serveis de la línia R4 i un parell de trens de mercaderies. El més curiós ha estat veure com apartaven un mercaderies que remolcava vagons de clorur de vinil i era avançat primer per un rodalies i després per un Teco.

Un cop m'he "cansat" d'estar a El Vendrell he agafat un tren fins a Sant Sadurní d'Anoia, on volia provar sort a veure si caçava algun mercaderies més, però finalment en l'hora que hi he estat només he pogut observar una 250 aïllada que anava direcció Vilafranca, a més òbviament dels trens de rodalies. En aquesta estació mai caço res interessant, no em porta sort!

Aprofito aquest post per dir que fins d'aquí uns dies no tornaré a actualitzar el bloc ja que marxo de vacances a Irlanda. Tot i que no és en absolut un viatge ferroviari el que faré alguna foto de trens suposo que caurà i ja us faré cinc cèntims dels ferrocarrils d'aquell país. Bones vacances!!

Post 100!! Recordant el pont metàl·lic de Santa Llúcia

L'entrada número 100 del bloc de trenscat serà una mica especial. Un moment de nostàlgia per recordar quan passaven els trens per l'antic traçat entre Martorell-Vila i Martorell-Enllaç, un indret on ara hi ha un "anònim" pont de la línia d'alta velocitat de Lleida a Barcelona. Fa ja quasi tres anys d'aquesta foto, era un 10 d'agost de 2004 quan una unitat 213 passava pel magnífic pont metàl·lic sobre el riu Llobregat. Des d'aleshores la línia Llobregat-Anoia ha viscut bastants canvis, des del canvi de traçat entre Martorell-Vila i Enllaç, tram de doble via entre Martorell-Vila i El Palau, la supressió dels S7 o la inauguració de l'estació d'EuropaFira, entre molts d'altres. La veritat és que la foto em porta molts bons records ja que vaig seguir les obres de la variant de Martorell-Central d'una manera molt intensa. Per sort les obres a la línia Llobregat-Anoia encara no s'han acabat...
D'altra banda, aprofito l'arribada a l'entrada número 100 d'aquest bloc i que ja fa pràcticament un any des de la seva creació per fer-ne un balanç altament positiu i desitjo que tots els visitants que em llegiu també penseu el mateix!! Gràcies a tots.

Blocatge telefònic Pl.Espanya - Ildefons Cerdà

Des d'avui i fins dimarts que ve entre Pl.Espanya i Ildefons Cerdà es circula en règim de bloqueig telefònic, ja que es canvia l'enclavament de Pl.Espanya per tal de donar més capacitat al sistema. Per dur-ho a terme s'han suprimit els serveis L8 tots aquests dies, restant els trens de les línies S8, R5 i R6. Els serveis R5 i R6 paraven a totes les estacions entre Pl.Espanya i Molí Nou, per tal de "substituir" els L8. Entre Pl.Espanya i Ildefons Cerdà tots els senyals lluminosos estaven apagats, de manera que havien de donar les sortides de manera manual els caps d'estació, amb xiulet i fanal verd. A Pl.Espanya els trens circulaven únicament per les vies 3 i 4 i s'ha establert un enclavament provisional que només mou les agulles diagonals entre aquestes vies més properes a l'estació.

R1 a l'Estació de França, com als vells temps

Avui he anat a l'Estació de França a veure com durant poc més d'un mes es recupera l'antic recorregut dels trens de la línia de la costa del Maresme, que de sempre havien tingut origen en aquesta estació, si bé era a l'antiga estació de rodalies. La veritat és que l'Estació de França des del 1992 qui l'ha vista i qui la veu. Si durant un bon temps va caure en desús i va quedar com a terminal secundària dels trens de mitjana distància que van al sud i oest de Catalunya, l'arribada de la línia d'alta velocitat a Sants i la reducció de vies d'aquesta, ha fet renéixer l'Estació de França on primerament van començar a sortir diversos trens de llarga distància (Alvia, Altaria i Arco, a més dels talgos cap a França) per després sumar-s'hi la línia 10 de rodalies l'any 2006 i finalment durant el mes d'agost de 2007 i de manera temporal, tots els trens de la línia R1 tenen el seu origen a l'estació del costat del Parc de la Ciutadella.

Per marxar de l'Estació de França he fet servir una doble composició de Civia (3+4) fins a El Clot-Aragó, trajecte força inèdit en tren de rodalies fins ara, amb la particularitat que el Civia anava fins a Maçanet-Massanes, quan fins abans dels canvis aquests mai havien passat de Calella. En fi, esperem poder gaudir de l'Estació de França en plenitud ferroviària durant molts anys!

Olesa, convertida a baixador en via única per uns dies

Avui he anat a Olesa a veure les obres de connexió de vies més en detall i com ha quedat en baixador en via única durant uns dies (fins l'1 d'agost). De fet no passa cada dia que al poble amb el que tinc més relació després de Terrassa facin aquest tipus de treballs. El viatge ha començat a Pl.Espanya on he agafat un S8 des del qual he pogut observar que les obres de Pallejà avancen a un ritme vertiginós: es veu via ja muntada a les dues entrades del túnel i fins i tot escales mecàniques i ascensor per accedir a la nova estació; possiblement abans de final d'any els trens ja circulin pel nou traçat. Aprofitant l'avinentesa he baixat a Martorell-Vila, estació que també té els treballs força avançats i que malgrat l'estretor de la zona sembla que quedarà prou bé. Amb un S4 he anat fins a Abrera, final de trajecte per a aquests trens d'avui fins dimecres; el tram fins a Olesa calia fer-lo en bus, tot i que de fet sortia més a compte esperar el R5 ja que els dos acabaven arribant simultàniament a la població olesana. Un cop a Olesa de Montserrat he vist tot el sarau de les obres, que avui es centrava bàsicament en la bona col·locació del balast de les vies i la instal·lació de catenària a les actuals vies 3 i 5 (possiblement passaran a anomenar-se vies 2 i 4 en breu). A més, de propina, he pogut veure el saler de Solvay tot i que els contrallums m'han jugat una mala passada, a més que potser no estava en la situació més idònia per fer una bona foto. Sigui com sigui, una tarda ben aprofitada.

A la foto del bloc podem veure la 213.16 (unitat que casualment sempre està enmig de tots els saraus) sortint d'Olesa cap Abrera amb els llums blaus encesos testimonis del FAP desactivat, mentre munten catenària a la via 3. A més, els nous senyals lluminosos ja es troben encesos tot i que com es pot observar, la seva visibilitat és més aviat escassa encara, sobretot el de la via 1 (per on circula la 213).

Obres de connexió de vies a Olesa

Avui he fet una visita molt fugaç a les obres d'Olesa. Per aquesta estació es circula en via única des d'aquesta tarda i fins l'1 d'agost, quedant fora de servei les vies 3 i 5. Així, es connecten aquestes vies amb la nova via desdoblada tant pel costat nord com pel costat sud, de manera que un cop reestablert el servei hi haurà un llarg tram de doble via entre la corba de la KAO i el pont de les escoles d'Olesa acabat. La propera fase serà entre aquest punt i Abrera i finalment entre Abrera i Martorell-Enllaç, tot i que encara està una mica més endarrerit. A la foto, la via 3 de l'estació connectada ja amb la via desdoblada al nord d'Olesa.

Últim dia abans del "caos" també caòtic

Avui era el darrer dia de situació normal a les línies de rodalies abans que demà la línia 1 es desvii cap a l'Estació de França, la 3 s'escurci fins a Sant Andreu Arenal, la 4 baixi freqüències i la 7 s'acabi a Montcada Bifurcació, tot plegat gentilesa de les obres de la LAV a Sants. Doncs finalment el darrer dia "normal" també ha sigut caòtic ja que l'averia d'un tren al matí a l'estació de Sants ha fet que durant tot el dia els trens anessin tocats. De fet, anant en un tren direcció Manresa, a Sabadell Sud el tren que ens precedia ha sigut apartat a la via 4 i els viatgers que hi anaven han pujat al nostre tren. Imagino que era per no fer anar dos trens amb el mateix recorregut un darrere l'altre i poder intentar recuperar una mica els horaris normals.

A la foto, un Civia a l'estació d'Arc de Triomf, imatge que en principi no es podrà tornar a repetir fins el 12 de setembre.

Dimecres 25. L'estació de Martorell comença a fer goig

Mica en mica l'estació de Martorell de la xarxa de via ampla sembla que va recuperant una mica el seu esplendor. Després de molts anys de mantenir-se sense fer-li cap mena de reforma i haver caigut en una deixadesa absoluta, finalment s'ha posat fil a l'agulla i els resultats ja comencen a ser visibles. En concret, vaig ser-hi dimecres passat i ja hi ha les andanes de les vies 2, 4, 6 i 8 aixecats i renovats, per accedir millor als trens. El calaix del pas inferior també ja està col·locat i segons sembla en un parell de setmanes enderrocaran els edificis originals de la línia del Ferrocarril Central Català (Martorell-Central de FGC) per tal de poder moure la via 3 i fer l'andana de la via 2 més ampla. Així mateix, també es cobrirà un tram més de vies en paral·lel al carrer de les Escales, per tal de millorar l'enllaç entre renfe i FGC. Possiblement aquest cobriment també dignificarà un racó de Martorell força degradat actualment com és el carrer de les Escales. Finalment, una de les coses més notables és el pintat de nou d'una part de l'edifici de viatgers que un cop estigui tot fet quedarà realment espectacular.

Tall Olesa-Manresa

Ahir vaig anar a veure una mica què passava al tall de línia entre Olesa i Manresa. Aquest tall era degut a les obres que es feien a Monistrol per tal de permetre l'entrada simultània de dos trens a l'estació, tot i que de fet desconec a hores d'ara l'abast dels treballs ja que la zona on treballaven era de difícil accés i visió fotogràfica. Imagino que hauran posat una via d'escapament per evitar que un tren entri a la via general accidentalment i que hauran canviat enclavaments. Ja que hi era, vaig anar a Olesa on pensava que veuria senyals de parada absoluta i algun moviment en especial però només hi havia els autocars substitutoris com a cosa destacable. Això sí, les obres de doble via cada cop estan mes avançades, podent-se veure els nous senyals ja col·locats per entrar ben aviat en servei. Com a mostra d'això, la foto del bloc d'avui.

Altre cop a Barcelona Sants per noves vies 9-10-11

Avui sortint de la feina he fet una escapadeta a Sants per veure els trens passant per les noves vies 9, 10 i 11. De fet Sants és notícia constant, amb permís de la Sagrada Família, on alguns sembla que tinguin ganes que realment passi alguna cosa quan facin el túnel sobretot veient certs vídeos pel youtube...

El viatge a Sants l'he fet des de Passeig de Gràcia on l'andana estava especialment col·lapsada de gent i hi havia un Catalunya Exprés que anava a Tortosa parat. De la manera que he pogut he arribat fins al tren i hi he pujat, ja que de fet per anar fins a Sants tampoc importa gaire el bitllet que un porti. A Sants hem arribat per la via 9. Les tres noves vies posades en servei són del mateix estil que les vies 12, 13 i 14 que es van estrenar no fa massa temps. La veritat és que tot i que l'estació segueix sent no gaire maca, la millor il·luminació i el dissimulament de les columnes dóna una impressió més bona. Pel què he vist s'han organitzat les circulacions per aquestes vies de la següent manera: per les vies 9 i 10 hi passen indistintament els trens de rodalies i mitjana distància que van cap al sud, i també hi arriben els Catalunya Exprés i Regionals des de Girona. En general sembla que la via 10 té més preferència d'ús. Per baixar a aquesta andana al vestíbul hi ha un conjunt de barreres tarifàries que serveixen únicament aquesta zona. Per les vies 11 i 12 hi circulen els trens de llarga distància, per la 11 els que van cap al sud i per la 12 els que van direcció Passeig de Gràcia o que finalitzen a Sants. Per accedir a aquestes vies hi ha un control d'equipatges situat al vestíbul; suposo que els del PP de Barcelona s'hauran quedat tranquils perquè això que no hi hagués control pels trens de llarg recorregut es veu que els inquietava molt... potser algú els hauria de dir que a Tarragona, per exemple, no hi ha control de cap tipus o que els viatgers que van en rodalies i regionals també haurien de tenir dret a viatjar segurs. Tornant al tema de circulacions, finalment per les vies 13 i 14 hi circulen indistintament els trens de rodalies i mitjana distància que s'encaminen cap al Passeig de Gràcia.

Ara només faltarà per traslladar les vies 1 i 2 a les vies 7 i 8 i ja tindran "via lliure" per provar de fer arribar la línia d'alta velocitat el desembre d'aquest mateix any.

Tall a La Floresta per col·locar la nova agulla

Avui era un dia diferent a la línia Barcelona-Vallès ja que la instal·lació de dues noves agulles diagonals al túnel de La Floresta, per tenir major flexibilitat en cas d'incidències, ha provocat el tall de la línia entre Valldoreix i Les Planes, cobrint-se aquests recorreguts mitjançant autobusos substitutoris.

Agafant el tren a Terrassa ja es veia que la cosa anava diferent perquè als monitors d'informació apareixia "S1 Valldoreix" en lloc del típic "S1 Barcelona". Un cop passat Sant Cugat els trens provinents de Terrassa canviaven de via, circulant a contravia fins a Valldoreix, on finalitzaven recorregut i passaven a fer un servei S2. Els trens que venien de Sabadell anaven per la via habitual fins a Valldoreix, on passaven a fer un S1 i tornaven a Sant Cugat a contravia. Un fet prou curiós de veure, així com també la minúscula senyal de parada absoluta col·locada a les dues vies pel costat Barcelona.

Ara era el moment de provar el bus substitutori fins a La Floresta, un microbús en el que hem anat sols, a diferència dels autobusos grans que eren directes Valldoreix-Les Planes i anaven ben plens i pels que s'han arribat a formar algunes cues.

Arribats a La Floresta mirem les obres al túnel: una agulla ja està col·locada a lloc però encara se n'havia de transportar una altra des del carrer del Pas de l'Estació, al costat Sant Cugat de l'estació. Força maquinària de via i obres, tant de FGC com d'AZVI, vagons tremuja amb balast i un moviment poc usual a la línia, amb molt personal treballant-hi. Un cop s'ha pogut col·locar l'agulla sobre uns bogis tipus "diploris" s'ha anat arrossegant, no sense algun que altre maldecap, fins al túnel de manera que una de les diagonals ja haurà quedat muntada. L'altra es farà la setmana vinent, ja que es repetirà el tall de nou.

Ara vaig a Les Planes on tots els trens entren i surten per la via 2 (la central). També hi ha diminutes senyals de parada absoluta a les dues vies general. Els autobusos substitutoris s'amunteguen i tenen força problemes per girar en un camí situat més enllà de l'estació.

Finalment torno a Valldoreix amb autobús i agafo el tren a Terrassa per la poc usual via 2 i un noi em reconeix al tren com a l'autor de trenscat.cat. Una sorpresa ben agradable!

Ascensor inclinat Ciutat Meridiana i Civia a l'Aeroport

Aquesta tarda de divendres es pot ben bé dir que ha estat ben aprofitada. La cosa ha començat anant fins a Ciutat Meridiana en la sempre curiosa línia L11 del metro, després d'haver fet la línia L4 des de Passeig de Gràcia en una 2100 traspassada de la L2 però apretats com a sardines; la freqüència de la L4 encara va pitjor que abans del tall entre Ciutadella i La Pau per les obres de millora de la via... Un cop sortits al carrer a Ciutat Meridiana (després de pujar per l'ascensor ja que l'estació es troba a gran profunditat) hem buscat l'ascensor inclinat, primer sense sort, ja que es troba una mica amagat un cop surts del metro. Sortint per les escales només cal anar recte i a la dreta ja es veu la indicació de l'ascensor. De fet el primer tram es tracta d'un ascensor vertical "clàssic" mentre que el segon tram ja és l'ascensor inclinat pròpiament dit. La veritat és que és un bon instrument per millorar la mobilitat d'aquell tortuós barri, que es va engendrar en una època on "tot s'hi valia" urbanísticament.

Després de fotografiar a consciència la nova instal·lació, hem tornat cap a la L11 i abans d'anar a buscar el Civia hem passat per l'estació de Can Cuiàs, on ja hi ha les noves mampares d'andana a mig col·locar. Serà l'estació experimental abans no s'implanti en tota la L11 i més endavant a la L9 i a la resta del metro algun dia. El Civia de la línia R10 l'hem agafat finalment a Sants, una estació que viu frenèticament el ritme de les obres i on poder parlar estant a l'andana es converteix en tota una proesa. Amb el tren hem anat fins a l'Aeroport, per després de les pertinents fotos tornar cap a la sosa estació subterrània d'El Prat de Llobregat. Comentar que en aquesta estació ja ha entrat en servei la via 3, per on de moment passen els trens de l'aeroport. Com que l'estació no té massa alicient, hem anat fins a Bellvitge (on ja vaig estar dimecres passat intentant caçar els nous Civia) i hem pogut veure un Civia, un Alvia, un Catalunya Exprés i diversos rodalies. Finalment, i després de comprovar l'enorme distància entre el tren i l'andana a l'estació de Passeig de Gràcia on cal baixar del tren fent un gran salt, hem tornat cap a Terrassa via Montcada i Reixac.

El nou telefèric de Montjuïc

Ahir per fi vaig anar al telefèric de Montjuïc per pujar-hi. L'havia vist fent proves des de l'estació inferior (Parc Montjuïc) però encara no havia tingut ocasió de viatjar-hi. La veritat és que les noves instal·lacions estan molt i molt bé, vaig quedar encantat amb el nou telefèric. Les vistes des de la cabina són magnífiques, ja ni ho recordava respecte les antigues cabines. Les noves cabines també estan ben dissenyades amb grans finestrals per poder gaudir del paisatge i que a més de moment estan molt nets i no hi ha ratllades ni temes d'aquests que esperem que es cuidin en aquesta nova etapa. Pel què fa a les estacions estan ben integrades en l'entorn, especialment la del Castell que després de tanta polèmica gairebé ni es veu, estant adossada a la part inferior de les muralles. Sorprèn la profusió de MAEs del tipus estàndard de TMB que hi ha a les estacions i fins i tot n'hi ha de les que només accepten targetes (!). El preu és lleugerament alt (7,50€) però permet anar del Parc de Montjuïc al Castell i tornar, amb possibilitat de baixar a Mirador. Aquesta estació intermitja és la més curiosa de totes, en primer lloc pel gir de 90º que realitzen les cabines per seguir per un dels dos trams i en segon lloc per un desviament que hi ha de la línia general que baixa a un soterrani on es guarden les cabines. I encara pot arribar a ser una estació més "estranya" si es fa una prolongació de la línia, tal com s'ha parlat, a Miramar.

Muntant les noves agulles de La Floresta

Fa un temps va sortir publicat que a La Floresta es volien instal·lar dues noves diagonals per tal de permetre fer serveis parcials en cas d'incidència. Doncs bé, molt a prop de l'estació, direcció Sant Cugat, s'estan muntant per tal d'instal·lar-les posteriorment. Aquestes agulles tenen com peculiaritat que les travesses són de formigó i que el cor és mòbil.

A Mercat Nou veient els dos 6000

Avui he estat per Mercat Nou una estoneta, amb l'objectiu de caçar els nous 6000 que ja circulen en servei comercial per la L1. L'objectiu s'ha complert i han passat primer el 6001, amb el torn 123 i després el 6002 amb el torn 124, tots dos direcció Hospital de Bellvitge. Després d'esperar-me una estona han tornat a passar direcció Fondo i he agafat el 6002 fins a Navas, per seguir cap a Fabra i Puig després i agafar renfe. La veritat és que fer fotos a Mercat Nou és una delícia ja que pel mateix preu tens el metro i els trens de renfe perfectament visibles allí mateix. Per desgràcia ben aviat tot canviarà ja que aquest agost tallaran la L1 entre Pl.de Sants i Sta.Eulàlia justament per canviar tota l'estació de Mercat Nou i fer-la amb andana central i coberta pel maleït calaix que tot ho vol amagar però que no és més que un nyap al mig de la ciutat.

Sortida a Alacant. En FGV de Dènia a Alacant

Ja fa una setmana però el record és ben viu. La nova feina fa que no pensi en escriure al bloc i per això vaig amb tant retard.

Dimecres passat, dia 13 de juny, començava a l'estació de Dènia de FGV on vam poder veure un dels automotors MAN ex-FGC que aquí encara donen guerra com s'està podrint a la via 4. De fet ens van dir que no circularia més tot i que veient l'èxit dels MANs reformats ja vorem què pot arribar a passar. Havíem d'agafar el tren de les 8:25, un MAN reformat idèntic als que circulen per la xarxa de FEVE, que ens duria fins a Calp. Allí agafaríem un tren per tornar enrera fins a Teulada i durant l'espera fins al proper tren descendent, que de fet era el mateix que havia passat cap a Dènia, vam poder esmorzar al bar de l'estació un bon entrepà de pernil acabat de tallar. De Teulada vam baixar fins a Altea, possiblement un dels trams més espectaculars i bonics de la línia és entre Calp i Altea on circula per paisatges muntanyosos i passa pel famós viaducte del Mascarat, que té el tauler metàl·lic recte però la via hi descriu una corba.

A Altea volíem fer-hi parada i fonda però com que el tren amb el que havia de creuar venia tard vam poder baixar, fer fotos a dojo de l'estació i comprar novament bitllet fins a Benidorm, el paradís de l'especulació i la cosa més horrible de la costa del País Valencià, amb permís de Marina d'Or... L'estació de Benidorm per ser al lloc on és encara és prou decent, amb tres vies i una més de dipòsit-apartador per al Limón Exprés que ja no circula i es troba en un estat bastant deplorable. De Benidorm a Creueta vam anar en un MAN dels no reformats (només ho està una mica de fet) i a Creueta vam poder veure un dels antics MAN circulant sobre plataforma tramviària però amb els passos protegits amb barreres convencionals... Tot un espectacle digne de veure. Això es deu a que el tren-tramvia d'Alacant aviat arribarà fins aquí i després a Benidorm i els trens dièsel només faran el recorregut entre Benidorm i Dènia.

La darrera etapa del viatge en tren dièsel ens duria de Creueta fins a El Campello, a bord d'un MAN tampoc reformat.

A El Campello és on s'inicia el tren-tramvia d'Alacant i per tant cal fer transbordament a una de les noves unitats de la sèrie 4100. Realment és molt curiosa la línia de tren-tram, única a la Península de moment, ja que hi ha moments que sembla talment que estiguis en un tramvia (pel tipus de plataforma, senyalització, catenària, etc) i d'altres que sembla un ferrocarril tradicional. L'invent no em va desagradar gens. A l'Albufereta vam canviar a un tramvia de la línia L4, servits per tramvies Bombardier sèrie 4200, i vam anar a l'estació d'Alacant-La Marina, punt d'inici original de la línia Alacant-Dènia i que ara no és més que una simple parada de tramvia, tot i que molt peculiar ja que hi ha els tallers de la línia allí mateix. Malhaurdament, és tan peculiar aquesta parada que un parell de vigilants de seguretat ens van haver de venir a tocar el crostó dient que no podíem fer fotos (la paranoia de renfe s'estén...).

Vam tornar enrera fins a La Isleta on vam agafar novament un tren-tram 4100 per entrar al tram inaugurat recentment fins a Mercat, a través d'un sinuós i costerut traçat a l'aire lliure i un túnel totalment de metro a la part final.

El viatge a València i Alacant va acabar tornant en l'Arco de la tarda que ens deixaria a Barcelona una mica abans de mitjanit, no sense abans passejar una mica per l'estació d'Alacant d'adif on veuríem com a "estrella" la 334.001.

Sortida a València. A Alboraia, Aeroport i Seminari-CEU

Després de dinar al costat del pont de Calatrava a Alameda vam agafar la línia 3 fins a Palmaret, anant a bord d'una 3900. Ja que hi érem i com que Palmaret tampoc tenia res d'especial, vam agafar un altre tren i vam anar fins a l'estació colateral d'Alboraia. Aquesta estació es soterrarà properament però mentrestant encara manté l'aire a carrilet de manera molt notable. Des d'Alboraia tornaríem a la zona més de metro per anar fins a la nova extensió a l'Aeroport de València, que curiosament queda i quedarà com a estació terme sent ramal de la línia que anirà a Riba-roja de Túria. Això sí, l'estació queda totalment dins de la terminal d'Aena i just passar les barreres tarifàries un ja és a la terminal, no com a Barcelona...

El viatge seguiria tornant cap a Àngel Guimerà on transbordaríem a un tren de la línia 1 amb destinació Seminari-CEU. En aquesta estació vam poder veure les peculiars maniobres que encara es realitzen amb banderins.

Finalment, tornàvem cap a València fent parada a Empalme tot i que va quedar pendent una escapada a la línia de Llíria per poca disponibilitat de temps. El viatge per la xarxa de FGV acabava a l'estació de Túria on vam poder caçar finalment una 3600 reformada, després d'haver fet fotos a tota la varietat de material: 3600, 3700, 3800, 3900 i les noves 4200 i 4300.

A la foto el "show" de maniobres a Seminari-CEU.

Sortida a València. A Vilanova de Castelló, Marítim-Serreria i Neptú

El dimarts passat vam fer una sortida a València per anar a veure la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, FGV, que el darrer cop que vaig ser-hi vaig fer molt poquet.

El dia va començar a Terrassa, agafant el rodalies que surt a les 5:48 i que va arribar puntual a Sants. De Barcelona sortiríem en l'Euromed matinal de les 7:00, arribant a València a les 9:59. L'Euromed segueix sent un dels trens amb més èxit de renfe i amb una ocupació molt alta, en bona part d'homes i dones de negocis que anaven amb el portàtil a coll aprofitant per avançar feina.

Un cop a València-Estació del Nord mirem ràpidament que hi volta per allà. Com a novetat un dels dos Civia que fan el trajecte de la línia C1 a Gandia. Ja al maravellós vestíbul vam poder veure una nova màquina d'autovenda de bitllets per a trens de mitjana distància. Però ràpidament ens vam ficar a la xarxa de FGV, que era el nostre objectiu, inciant recorregut a l'estació de Xàtiva i anant fins a Àngel Guimerà, on faríem transbordament a la línia 1. Volíem anar fins a Vilanova de Castelló (o Castelló de la Ribera) però ja que teníem un tren abans vam agafar una unitat fins a Torrent, que a més va resultar ser una 3600 que justament seran retirades en els propers dies. Durant el trajecte entre Àngel Guimerà i Torrent vam passar per la fatídica corba on va haver-hi l'accident fa cosa d'un any ja i del que justament ara se n'ha reobert la investigació. El fet de passar amb la 3600 podent treure el cap per la finestra va causar-me menys impressió i vam poder constatar que el tram és curt però la corba molt tancada. Durant el recorregut també ens vam creuar amb una de les noves 4300 (concretament a Paiporta) que han entrat recentment en servei. A Torrent vam canviar a una 3700, les típiques de la línia 1, i vam anar fins a Vilanova de Castelló per un traçat força rectilini i planer, amb via renovada totalment excepte al darrer tram, on deixa molt que desitjar però que també s'està procedint a canviar-lo. És molt curiosa la gran quantitat de baixadors facultatius que hi ha al llarg del recorregut i pels quals a l'interior del tren hi ha un botó per sol·licitar parada.

Un cop a Vilanova de Castelló disposàvem de breus instants per poder tornar amb el mateix tren cap a València i vam pujar fins a València Sud. Allí vam veure una mica les instal·lacions, ja que és on hi ha els tallers, i en una via encara tenien la unitat de l'accident de Jesús, massa a la vista, i que duia molts mals records. El viatge va seguir a bord d'una 3900 de la línia 5 fins a la nova extensió a Marítim-Serreria. Aquesta estació és molt curiosa perquè es fa enllaç directe amb el tramvia que va fins a Neptú (i més endavant també amb el que anirà a Tossal del Rei), quedant les dues vies del tramvia a la part central i les del metro als laterals. Ja que hi érem vam recórrer la nova línia entre Marítim-Serreria i Neptú, un tram molt curt servit per un sol tramvia i amb moltes corbes limitades a 10 km/h.

Novament a Marítim-Serreria vam anar fins a Alameda en una de les noves unitats 4300 on canviaríem a la línia 3, després de fer un mos al costat del pont dissenyat per Calatrava.

A la foto, la nova estació de Marítim Serreria amb un dels nous tramvies de la sèrie 4200 i un dels nous trens de la 4300.

En TRAM per la Mina i Sant Adrià

Avui he aprofitat la meva setmaneta de transició entre feines per anar a arreglar papers i de passada fer coses que encara tenia pendents quant a temes ferroviaris posats en servei darrerament. Un d'ells era la prolongació de la línia T5 del tramvia des de Besòs fins a Sant Joan Baptista. He recorregut la línia sencera, de Glòries a Sant Joan Baptista i després he anat tornant cap al punt d'origen, primerament a peu en tot el tram nou, el qual he fotografiat detalladament (ja veurem quan ho pujaré a trenscat.cat, la feina se m'acumula!) i després baixant a les estacions subterrànies situades a la Gran Via, que han estat redecorades des de la seva inauguració l'any passat. M'ha agradat la integració del tramvia al barri de la Mina, zona que havia estat molt marginals anys enrera i que actualment sembla que se n'està sortint prou bé. Segur que el tramvia hi contribueix decisivament i més quan es posi en servei la nova Rambla de la Mina (i segurament la línia T6). A la foto un tramvia a la parada de Parc del Besòs, amb els característics edificis del barri al fons.

De ruta per les obres de la Llobregat-Anoia

Ahir dilluns, festiu pels que treballem a Barcelona, vaig anar a fer una ruta per la línia Llobregat-Anoia tot observant algunes obres. Primer vaig passar per Pallejà on els treballs segueixen endavant a un ritme bastant ràpid; vaig poder provar un nou pont metàl·lic provisional que substitueix un pas inferior que queda interromput pel nou túnel. A més, també s'han col·locat els pals i mènsules de suport de la catenària a la sortida del túnel pel costat Barcelona.

Després de Pallejà vaig anar cap a Martorell, de fet vaig estar a l'estació de la xarxa de via ampla on les obres de remodelació de l'estació sembla que per fi ja són de debò.

Finalment, vaig anar a veure les obres de doble via entre Martorell i Olesa. Primerament situant-me a un pas superior que hi ha entre Martorell i Abrera, molt a prop del nus d'enllaç de l'A-2 amb la SEAT per després anar cap a Abrera. Aquesta estació ja té pràcticament enllestides les obres de reforma i es pot dir que a grans trets ha quedat prou bé.

L'últim punt de caça va ser al tram de doble via al nord d'Olesa, que és el més avançat de tots, ja que els trens ja van per la via nova mentre que l'antiga s'està renovant; de fet la via en sí ja està canviada i s'hi estava instal·lant la catenària.

Mira-sol sense teulada

L'estació de Mira-sol es troba en plena fase d'obres de remodelació integral, amb la construcció d'un nou vestíbul i accés dotat d'escala mecànica i ascensor. La direcció de l'obra la realitza Dopec, l'empresa a la qual he estat treballant, tot i que de manera intermitent, des del setembre del 2005 i de la qual plegaré el proper divendres. Iniciaré així una nova fase en una altra consultoria que es dedica a temes de mobilitat. La foto correspon a l'andana de l'estació a la qual s'està canviant tota la coberta que protegeix els viatgers de les inclemències meteorològiques.

Martorell-Central en servei

Ahir vaig anar a veure la nova estació de Martorell-Central que per fi, després de veure com hi passaven trens des que es va posar en servei la variant de Martorell el maig de 2005, va entrar en funcionament per als viatgers.

La nova estació tal com ja es podia apreciar des de feia força temps és de tipus molt funcional, sense gaires parafernàlies però que al costat de la de la xarxa de via ampla és glòria. L'edifici de viatgers es situa en perpendicular a un nivell superior i té una entrada per cada costat. Els entorns encara s'estan acabant d'arreglar, especialment pel què fa a la connexió del carrer Montserrat amb la zona de l'aparcament de l'estació. La sensació és que l'estació està acabada, tot i que el bar encara no està muntat, pero els entorns encara no. Per sort, i segurament fruit de la proximitat de les eleccions del 27 de maig, no s'ha posposat més la cosa i s'ha posat en funcionament l'estació que és especialment útil per enllaçar amb els trens de rodalies de renfe de les línies R4 i R7, tal com vaig poder comprovar. Esperem que el fet d'haver de passar pel carrer de les Escales temporalment fins que s'executi la segona fase no suposi cap problema de seguretat a segons quines hores...

Per cert que l'estrena de l'estació fotogràficament va ser amb el saler passant per la via sense andana i després la locomotora 254 tornant aïllada cap al dipòsit de Martorell-Enllaç. FGC a Martorell sempre m'ha regalat "perles" ja que el primer dia que anava la nova variant per Martorell-Central, l'any 2005, també vaig caçar abans que cap altra cosa una 254 i el potasser circulant cap al Port. Casualitat?

Divendres tarda: Europa | Fira, T3, Martorell-Central i Olesa

Ahir a la tarda vaig anar a fer unes rutes ferroviàries un tant peculiars. D'entrada vaig anar altre cop a Europa Fira per poder-la fotografiar amb més calma que dilluns passat i a més fent servir el bitllet senzill especial Pl.Espanya - Europa Fira. Un cop vista amb calma l'estació i els seus accessos vaig tornar cap a Pl.Espanya i amb la L3 del metro vaig anar fins a Maria Cristina, on faria transbordament al tramvia, per anar amb la línia T3 a veure la recent prolongació fins a Sant Feliu Consell Comarcal. La nova extensió és molt curta però acosta el servei a Sant Feliu de Llobregat. Des de la nova parada del tramvia vaig anar a peu a l'estació de renfe de Sant Feliu, que són uns cinc o deu minuts caminant. Allí vaig agafar un rodalies fins a Martorell, on vaig poder veure les obres tant de l'estació d'adif (que encara li queda molt per fer) com la nova de Martorell-Central de FGC (que ja està totalment enllestida) que entrarà en servei el proper dilluns 21 de maig. Finalment, vaig fer a peu per darrer cop el camí fins a Martorell-Enllaç per agafar un S4 fins a Olesa de Montserrat, on va finalitzar la meva estranya ruta.

Irreconeixible estació de Sants a les vies 12, 13 i 14

Aquesta tarda he anat a donar un cop d'ull a la nova zona de Barcelona Sants que substitueix les vies 6, 7 i 8. Són les vies 12, 13 i 14, per les quals circulen els trens que procedents del sud van cap a Passeig de Gràcia. Tot i que encara no està tot acabat en aquesta zona i que se suposa que tot acabarà una mica més ben posat del què està ara la cosa té bona pinta; l'estació és més lluminosa, les grans columnes queden millor integrades, hi ha nova senyalètica (provisional) ja d'adif, ... A més, de moment des de la via 14 es pot tenir el privilegi de veure l'exterior, amb les torres del parc de l'Espanya Industrial com a icona. De mica en mica tota l'estació haurà d'acabar sent com aquestes tres vies, excepte de les vies 1 a 6 on arribaran els trens de la línia d'alta velocitat, en principi a finals d'any.

13 de maig: La doble via al nord d'Olesa i trens per via nova

Diumenge a la tarda vaig aprofitar per anar un momentet a veure les obres de la doble via al nord d'Olesa, que és el tram que està més avançat de la doble via Martorell-Olesa. Els trens ja circulen per la via nova un cop passat el pont sobre la riera a la sortida d'Olesa cap a Monistrol; utilitzen la diagonal existent entre les vies 1 i 2 i recorren la nova via mentre l'antiga s'ha aixecat totalment per tal de fer un sanejament de la base i col·locar via nova.

La nova estació Europa | Fira

Avui a la tarda, com que em venia de pas, he estat a la nova estació d'Europa Fira tot i que de manera bastant ràpida. La nova estació finalment ha entrat en funcionament a temps pel saló Construmat que es celebra aquests dies a la Fira de Barcelona. La nova parada destaca per l'alçada de la coberta i la incorporació a tot el lateral de mirall fosc a sobre del qual hi ha les lletres amb el nom de l'estació, que per primer cop a FGC incorpora el caràcter . Ara em queda per veure l'exterior, amb els seus accessos que a priori semblaven força amplis.

Adéu a les vies 6, 7 i 8 de Barcelona Sants

Ahir vaig anar a fer fotos a les vies 6, 7 i 8 que a partir d'avui deixen d'estar operatives i els trens aniran ja per les noves vies 12, 13 i 14. Aquest canvi s'emmarca en la nova ordenació de vies de l'estació de Sants deguda a l'arribada de la LAV. Tots els trens d'ample ibèric han d'acabar passant pel costat mar de l'estació, entre les vies 7 i 14 mentre que els trens d'alta velocitat faran parada a les vies 1 a 6. Així doncs, els trens s'han d'anar traslladant cap al costat mar a mesura que avancin les obres de remodelació d'aquestes vies i aquesta és la primera fase del trasllat.

Un altre cop per Sabadell Sud

Avui he tornat a Sabadell Sud per veure el primer 6000 del metro, aquest cop ja amb la composició completa de 5 cotxes. Justament aquesta nit se l'enduien remolcat a 15 km/h cap a Barcelona mitjançant una estranya composició formada per una 319, 252, el propi 6000 i una plataforma a la cua. Durant l'estona que m'he estat a Sabadell Sud (ben bé fins vora les 11 de la nit) he pogut veure una locomotora 252 i una 319 gens habituals a la línia, especialment la 252 que possiblement era el primer cop que trepitjava la línia. Malhauradament no he pogut veure la peculiar composició formada perquè les hores passaven i un l'endemà ha d'anar a treballar...!

Un metro a Sabadell

No ens alarmem pel títol i més si ho escriu un terrassenc com jo. Resulta que comencen a arribar les primeres unitats de la sèrie 6000 del metro de Barcelona per a la línia L1. Aquests trens són de via ampla (1668 mm), el mateix ample de via que la xarxa d'adif. Per aquest motiu els nous metros s'estan encarrilant a Sabadell Sud i posteriorment es remolcaran fins a Plaça Catalunya a través de Barberà del Vallès, Cerdanyola i Montcada i Reixac. A l'estació de Plaça Catalunya s'utiltizarà de nou l'agulla que enllaça la xarxa d'adif amb la línia L1 i que en comptades ocasions es mou. Malhauradament el pas del tren per la famosa agulla es farà a unes hores impossibles per fer-ne fotos. De tota manera veure un metro a Sabadell Sud ja és prou curiós. Ressaltar que el tren està ben vigilat per evitar que certs energúmens (per dir-ho finament) en facin de les seves.

Viatge a Bilbo. Tercer dia: metrobilbao

El darrer dia de la nostra estada a Bilbo (dilluns 30 d'abril) va tenir diversos protagonistes, si bé el principal es pot dir que va ser el metro, famós metro al qual encara no havíem pujat. De tota manera el matí va començar agafant el tramvia fins a Uribitarte i pujant a Artxanda amb el funicular. Després de tornar a baixar vam agafar la línia del Txorierri d'Euskotren de Matiko a Casco Viejo on vam transbordar per primer cop al metro de Bilbo. La primera impressió és molt bona, amb un disseny molt modern i acurat, estacions lluminoses i funcionals. Una de les peculiaritats del metro és que quan arriba un tren a l'estació la intensitat de la il·luminació puja notablement i quan marxa torna a decréixer. Amb el metro vam anar fins a Areeta, a Getxo, ja passant per l'antiga línia de Plentzia explotada anteriorment per Euskotren. Ja a l'altra riba de la Ría, passant pel pont de Biscaia, vam cercar l'estació no intuitiva de trobar del metro de Portugalete, de la línia 2 recentment inaugurada. Per acabar de rematar la jornada vam transbordar a un tren de renfe a San Mamés des del qual vam anar fins a l'estació de Bilbo Abando de la qual vam poder apreciar la seva famosa vidriera. Per tornar cap a la zona de l'hotel vam agafar el tren de FEVE a la bonica estació de Bilbo-Concordia fins a Basurto, on s'estan fent obres per al seu soterrament. De Basurto a l'hotel novament en tramvia, que va ser l'últim transport ferroviari que vam agafar.

Viatge a Bilbo. Segon dia: Euskotren

Si el primer dia ferroviàriament va ser el dia del tramvia, el segon dia d'estada a Bilbo (el diumenge 29 d'abril) va ser el dia Euskotren totalment. I és que vam anar fins a Donostia en tren, cosa que segons m'han comentat pocs bascos fan perquè triga dues hores i mitja llargues a fer uns 100 km. La majoria de gent sol anar en autobús. Però bé, d'altra banda la línia de Bilbo-Atxuri a Donostia-Amara és molt bonica. El tram d'Atxuri a Amorebieta és tot en doble via i a partir d'Amorebieta fins molt a prop de Donostia és de via única. La principal característica del traçat és el serpenteig que fa i que provoca que els trens triguin tant a recórrer-la. En el nostre viatge d'anada de Bilbo a Donostia vam anar en una unitat 300 que feia el servei semidirecte (antigament en deien l'Eusko Pullman) i que de fet seguia fins a Hendaia. Els seients del tren eren força còmodes i reversibles, però l'espai per col·locar les cames és extramadament just.
Un cop a Donostia vam aprofitar per passejar i pujar al Monte Igeldo amb el seu clàssic funicular que encara manté tot el sabor d'altres temps. A Catalunya ja no en tenim d'aquests...
Durant la tornada vam fer el viatge en dues etapes: primer vam anar de Donostia a Zarautz i posteriorment de Zarautz a Bilbo. El primer tram el vam fer en una unitat 200 que interiorment disposava de seients més incòmodes (més tipus tren de rodalies) però amb més espai per col·locar les cames. El segon tram, entre Zarautz i Bilbo, el vam fer a bord d'una unitat 3500 amb seients similars als de la unitat 300.

Granota modernista

Avui no he hagut d'anar massa lluny per gaudir d'un tren especial. Durant aquest cap de setmana es celebrar a Terrassa la V Fira Modernista i un dels molts actes consisteix en la circulació d'un tren històric entre Terrassa i Sant Cugat. En les anteriors edicions el tren especial sempre era el Brill 301 però aquest any per primer cop ha estat l'automotor 400, conegut popularment com a "Granota". Personalment aquest tren el trobo sensacional i de fet per mi és un tren mític, en el qual molt possiblement em vaig aficionar al ferrocarril des de ben petit. L'atractiu disseny del tren, els colors, els sorolls a l'arrencar i al frenar, les portes d'una sola fulla obertes i tancades pel cap de tren... Són fets que vam viure habitualment fins a un ja llunyà any 1996 quan l'arribada del Metro del Vallès va fer canviar tota la filosofia de la línia. Ara tenim trens cada 12 minuts, més silenciosos i tot el què es vulgui però res comparable amb el sabor dels 400. Per sort de tant en tant encara podem recordar vells temps.

A la foto podem veure el granota al costat d'una de les seves "nétes", la 112.21, a Terrassa-Rambla.

Viatge a Bilbo. Primer dia: Euskotran

Aquest passat pont de l'1 de maig l'he passat juntament amb la meva xicota a Euskadi i més en concret a Bilbo. Des d'aquí agrair-li l'enorme paciència que ha tingut amb mi i les meves "neures ferroviàries" que a Bilbo costaven de reprimir. I és que a Bilbo hi conviuen moltes companyies ferroviàries: renfe, FEVE, Euskotren, metrobilbao i el tramvia. I a més també hi ha el funicular d'Artxanda...!

El primer dia que vam passar a Bilbo (dissabte 28 d'abril) ferroviàriament es podria dir que va ser el dia del tramvia, ja que de fet va ser l'únic transport que vam agafar. El tramvia de Bilbo té un disseny molt especial sobretot pel què fa al frontal, que peculiarment m'agrada molt. Té una amplada de via de 1,00 metre per tal que sigui compatible amb la resta de xarxa de la zona (excepte les línies d'adif òbviament). El tramvia circula per plataforma reservada i queda perfectament integrat i fins i tot dóna un punt extra de bellesa a la zona del Guggenheim o a prop de l'estadi de San Mamés. Però per mi el millor del tramvia de Bilbo és el seu pas pels carrers més cèntrics de la ciutat. Allí és on et dóna l'agradable sensació que el tramvia hi ha estat present des de sempre i que està integradíssim en l'entorn. L'única pega del pas del tramvia pel centre és la via única que fa que l'interval de pas mínim entre combois sigui d'uns 10 minuts.

A la foto un tramvia al pont de l'Arenal amb l'estació de Bilbo-Concordia al fons, del ferrocarril de via estreta de Bilbo a Santander, actualment de FEVE.

Doble via a Olesa i entorns

La doble via de FGC al voltant d'Olesa avança molt ràpidament. Avui ho he pogut recomprovar anant a veure el tram entre Abrera i Olesa, que ja disposa d'un tram muntat amb la nova via i entre Olesa i la corba de la KAO (entre Olesa i Montserrat-Aeri), zona en la qual l'únic que falta és fer l'enllaç de la via 2 a l'estació d'Olesa; segur que ben aviat entrarà en servei. El punt on s'acabarà la doble via continuada des de Barcelona-Pl.Espanya, a la corba de la KAO al nord d'Olesa, es pot dir que ja està enllestit. A la foto podem veure-hi una doble de 213 que vénen de Manresa a l'agulla que converteix la via simple a via doble.

Saló del Turisme 2007

Avui hem anat al Saló del Turisme per tenir informació de propers viatges que volem fer. El cas és que de transport ferroviari hi havia estands de FEVE, Vall de Núria i renfe. D'aquest últim destacar que aquest any ha millorat una mica respecte altres edicions, bàsicament perquè donaven un pòster ben gros amb els dibuixos dels trens de renfe en els nous colors, tant de rodalies, de mitjana i llarga distància com de mercaderies. La veritat és que es troba a faltar algun stand de FGC promocionant, per exemple, els trens històrics o les seves línies en sí. De fet, d'alguna manera ja hi són presents amb Vall de Núria però una cosa més específica estaria bé.

Ruta per les muntanyes barcelonines: Tibidabo i Montjuïc

Aquesta tarda hem anat a voltar per les muntanyes de la ciutat de Barcelona. Primerament hem anat al Tibidabo, agafant el trist bus substitut del Tramvia Blau de la plaça Kennedy a la plaça del Dr.Andreu. Allí ens esperava un dels primers objectius del dia, que era el funicular del Tibidabo i la seva recent renovació. L'edifici de l'estació inferior està totalment rehabilitat amb bastant bon gust i de fet encara hi estan fent els últims retocs. S'ha conservat tot tal com era, les taquilles, els bancs, les vidrieres... Ja que hi érem, hem agafat el funi que també ha estat repintat: un dels cotxes va de blanc amb línies blaves que van fins i tot sobre els vidres; l'altre cotxe va de blau amb línies verd-groc que la veritat ocupen massa de finestra i des de dins possiblement la limitació deu quedar força limitada, a més del dubtós gust estètic. Per sort, tant al pujar com al baixar ens ha tocat el cotxe blanc. A l'estació superior hem vist la nova maquinària del funicular. Per més endavant queda la renovació de la via i dels cotxes, ja veurem què passarà, però si més no sembla que s'allunya aquella estrafolària idea de posar un tren cremallera d'Avinguda Tibidabo fins al cim.

Un cop vist això, hem tornat a agafar la L7 i la L3 per anar fins a Paral·lel, on hem agafat el funicular de Montjuïc. És curiós que malgrat que la instal·lació té ja 15 anys d'antiguitat encara dóna la sensació de nou. Un cop a dalt hem anat a veure el segon plat fort del dia, que era el nou telefèric de Montjuïc, que enllaça fins el castell substituint l'antic. La nova instal·lació està feta amb bastanta gràcia, sembla ben bé una instal·lació d'alta muntanya d'una pista d'esquí. Hi ha un nombre molt elevat de cabines (més de 50) que circulen a velocitat força elevada i a poca distància entre elles. El proper dia 26 d'abril es preveu que s'inauguri.

Escapada de migdia al pont de la Torrassa

Avui aprofitant el descans del migdia de la feina me n'he anat a fer fotos de trens al pont de la Torrassa. Per arribar-hi he fet servir el metro fins a Santa Eulàlia on durant el trajecte he pogut constatar el curiós que resulta que al tren aunciin "pròxima estació Mercat Nou" i que sense parar salti ja a la següent "pròxima estació Santa Eulàlia". També remarcar el pèssim enllaç entre L1 i L5 a Plaça de Sants, que segurament després de l'enllaç entre L3 i L4/L2 a Passeig de Gràcia deu ser el pitjor de Barcelona; sort que ben aviat es farà el projecte constructiu que permetrà paliar l'enllaç, tot i que seguirà sent llarg igual. Tornant al pont de la Torrassa durant l'estona que hi he estat he pogut veure trens de rodalies de quasi tots els tipus (440R, 447, 451 i Civies), trens de mitjana distància (448 i 470) i dos Euromeds. Pels pèls no he caçat un Alvia que arribava a Sants. Del pont de la Torrassa a Sants les dues vies de la línia de Vilanova s'han desplaçat al costat mar de l'antiga plataforma de sis vies i ben aviat les dues vies de la línia de Vilafranca es desplaçaran paral·leles a les de Vilanova, per tal de permetre l'arribada de la línia d'alta velocitat a Barcelona, teòricament aquest proper mes de desembre. Mentrestant podem gaudir de vistes diferents dels trens abans que el famós calaix ho tapi tot, no fos cas que el tren es veiés i ens penséssim que estem al tercer món...

Tobogan de Can Parellada, Pallejà i alguna cosa més

M'havien dit que al baixador de Can Parellada de la línia Anoia s'hi havia fet un tobogan... I mai més ben dit ja que les obres de millora de l'accessibilitat al baixador han fet que s'hagi creat un laberint de rampes força destacable. Tot plegat és conseqüència de la posta a punt de la línia per al metro comarcal de l'Anoia. Un cop ha passat la 213.15 en servei R6 a Igualada, he anat a treure el cap a La Beguda on he vist que no hi havia hagut cap canvi. Així doncs, he decidit anar cap a Sant Esteve Sesrovires, on ja havia estat el divendres sant però per fer una foto més bona d'una 213 amb el flamant nou pas superior. Com que encara tenia temps, me n'he anat cap avall a fer una revisió completa de les obres de Pallejà. Es troben força avançades, encara que falta un tram de túnel per excavar i connectar algun tram que encara estava inacabat. Mentre feia fotos a Pallejà he pogut veure de lluny un tren portaautos pel ramal de mercaderies de El Papiol a Can Tunis. Finalment, he passat un moment per Abrera per fer una foto d'una 213 en doble composició enmig de les obres de duplicació de via.

Buscant el Superman a Sant Andreu Comtal

Aquesta tarda, quan he plegat de la feina i veient el solet que feia, he decidit anar cap a Sant Andreu Comtal a mirar si veia el Superman (automotor 592.200) que diuen que està als tallers passant una revisió. El cas és que des del pont de la maquinista (observatori privilegiat dels tallers) no he vist ni rastre del Superman. Però ja que era allà he aprofitat per mirar l'ambient i fer quatre fotos dels trens que hi havia estacionats. Des que Can Tunis ha quedat com a punt secundari a Sant Andreu Comtal és un festival de trens: Talgos de tot tipus, cotxes Arco, cotxes convencionals, 252, 311, 440, 444, 448, Euromeds, ... Així que si més no es pot dir que no m'he avorrit durant l'horeta escassa que he estat per la zona. Per tornar cap a casa he anat via Montcada i Reixac agafant un tren de la línia R2 de dos pisos que anava a Sant Celoni que anava ple a vessar, ja que duia 15 minuts de retard (que estrany oi?...).

A la foto del bloc l'Estrella Galicia a punt de sortir de buit cap a Sants, on inicia servei.

Terrassa Est-Passeig del Camp

Aquest matí he aprofitat el bon dia que feia per anar a veure les obres de la nova estació de Terrassa Est-Passeig del Camp. La veritat és que per fi sembla que es mou alguna cosa i que després de la primera pedra hi ha moviment. Aviat tindrem una nova estació a Terrassa que feia molts anys que s'esperava. Després caldrà fer l'estació de Can Boada, tot i que aquest és un projecte que encara està molt verd.

Matí a la línia Anoia

Feia dies que volia anar a mirar la línia Anoia de FGC perquè sabia que es trobava immersa en obres per a la implantació del metro comarcal de l'Anoia. Així que aquest matí he anat a veure-ho.

Primerament, he anat a Vilanova del Camí, on s'està construint una nova via d'apartador i una nova andana central. Les obres encara estan força endarrerides però ja s'ha eliminat una de les andanes (la que estava sempre sense servei) i hi ha hagut moviments de terres, a més de l'ampliació d'un dels ponts sobre un vial. Quedarà per veure com encabeixen la nova andana central, que segons el projecte serà de 5 metres d'ample; aparentment es veu just però suposo que és una il·lusió òptica. Possiblement hauria sigut millor fer dues andanes laterals, mantenint l'existent i evitant passar sempre sobre una de les vies per accedir al tren, però sembla que es va optar per l'andana central únicament per no modificar el planejament urbanístic del municipi (i poder fer una nova urbanització a tocar de les vies, a veure quan trigaran a demanar que les soterrin (!)).

De Vilanova del Camí en principi volia anar directament a Capellades però sabia que a La Pobla de Claramunt s'hi estava fent alguna cosa. Dit i fet, allà m'he plantat i he pogut observar les obres d'un nou pas superior sobre les vies, on fins i tot avui sent festiu hi treballaven. La veritat és que és estrany que havent-hi un pas superior existent molt proper no s'hagi aprofitat aquell.

A continuació sí que he anat a Capellades, que aviat pujarà de categoria i no serà un simple baixador, sinó que retornarà a l'estatus d'estació que havia perdut. La nova via d'apartador ja està col·locada i la segona andana també, encara que falta acabar-les. El pas superior també es troba en una fase força avançada. A la foto podeu veure les obres de l'estació de Capellades.

He seguit la ruta cap a Vallbona d'Anoia i Masquefa, on tot segueix igual, i he anat fins a Sant Esteve Sesrovires on sospitava que hi hauria d'haver alguna cosa nova ja que s'han anat eliminant tots els passos a nivell entre andanes de les estacions. Efectivament, un nou pas superior creua ja les vies. Per sort a la línia Anoia els passos superiors abunden, en lloc dels inferiors, que si bé tenen algunes avantatges comporten més inseguretat i l'aprofitament de menys llum natural. Creuar les vies per un pas superior ofereix, a més, nous angles fotogràfics dels trens.

També m'he acostat a la SEAT per veure les obres del nou accés de FGC a aquesta fàbrica. Encara hi ha obres per estona però s'endevina ja per on baixarà la nova via, a través d'un terraplè i a dins la factoria ja hi ha algunes noves vies d'ample mètric instal·lades.

Finalment, he anat a donar un cop d'ull a les obres de la doble via Abrera-Olesa, amb l'agradable sorpresa de trobar-me a Abrera el tren de sal tornant de buit de la Solvay cap a Manresa, tot i ser dia festiu.

Una nit al Metro

La nit de dijous a divendres vaig poder viure en primera persona una experiència única al metro, la mar d'interessant. La qüestió és que l'empresa on estic treballant, Dopec, està redactant el projecte constructiu d'adaptació i millora de l'estació de Verdaguer i per tant, necessitavem anar a mirar algunes coses in situ. Així doncs, un cop va tancar el metro i acompanyats molt gentilment per personal de TMB, vam poder veure què passa quan s'acaba el servei: no queda pas tot mort sinó que es fa el manteniment de tot, des de netejar a fons les instal·lacions fins a canviar peces d'enllumenat. En el nostre cas, vam baixar a les vies de la L5 a Verdaguer i vam caminar pel túnel fins situar-nos just sota el pont de la L4. Realment caminar per les vies amb tot el túnel il·luminat és un altre món. Després havíem de mirar un tema de ventilació i ens vam ficar sota la pròpia andana de l'estació, on s'hi cabia justet però era un lloc realment desconegut. En fi, una experiència diferent al metro.